filosofia

Tales de Milet

624 BCE

624 a.C. (Milet) - 546 a.C. (Milet)
Filòsof grec presocràtic que va plantejar el primer problema de la filosofia: Quin és el primer principi (arkhé) de la naturalesa?
Per això és considerat com el primer que efectua la transició del mite al logos. Per a ell arkhé és l'aigua o, en general, l'humit.

FILOSOFIA ANTIGA

Period: 600 BCE to 200

Pitàgores

569 BCE

569 a.C. (Samos) - 475 a.C. (Metaponto)
Filòsof grec presocràtic. Va fundar una secta-escola d'índole místic-religiosa i filosòfic-política que centrava els seus interessos intel·lectuals en la música i les matemàtiques posades al servei de la renovació de la vida moral.

Heràclit

535 BCE

535 a.C. (Efest) - 470 a.C. (Efest)
Filòsof grec presocràtic. Va escriure una obra, el títol de la qual ens és desconegut, encara que com la majoria de les obres dels presocràtics és coneguda com a περὶφύσεως, és a dir: Sobre la naturalesa.

Paramènides

530 BCE

530 a.C. (Elea) - s.V a.C.
Filòsof presocràtics. La via de la veritat es mostra com l'únic camí realment practicable per al filòsof.

Gòrgies

483 BCE

483 a.C. (Leontinos) - 375 a.C. (Larisa)
Filòsof sofista grec. Va viatjar per tota Grècia, de ciutat en ciutat, com a sofista, ensenyant i practicant la retòrica.

Protàgores

481 BCE

481 a.C. (Abdera) - 411 a.C. (Mar Jònic)
Filòsof sofista grec. Va néixer a Abdera, i va ser un dels principals exponent del moviment sofista. Va ensenyar en diverses ciutats gregues, especialment a Atenes.

Sòcrates

469 BCE

469 a.C. (Atenes) - 399 a.C. (Atenes)
Filòsof grec, nascut a Atenes. La seva vida i àdhuc la seva pròpia figura es troba embolicada en l'escassetat i incertesa de dades.
"Només sé que no sé res" = voler saber

Plató

427 BCE

427 a.C. (Atenes) - 347 a.C. (Atenes)
Va ser un filòsof grec nascut a Atenes, creador d'un sistema filosòfic i d'un mètode d'exposició de la filosofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història.

Aristòtil

384 BCE

384 a.C. (Estagira) - 322 a.C. (Eubea)
Filòsof grec probablement el de major importància juntament amb Plató, en tota la història de la filosofia. El seu pensament va abastar des de la lògica, de la qual és considerat fundador, fins a la metafísica, l'ètica, la psicologia, la cosmologia i les ciències de la naturalesa.

Epicur

341 BCE

341 a.C. (Samos) - 270 a.C. (Atenes)
Filòsof grec fundador del Jardí i de l'epicureisme. Ja de nen es va interessar per l'origen del Caos, del que parlava Hesíode en la seva Teogonia.

Luci Anneu Sèneca

4 BCE

(4 a. c)
Va ser un filòsof estoic i escriptor llatí.
Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró. A Roma va tenir com a mestres al neopitagòric Sotió i als estoics Atal i Papiri.
És un dels representants del corrent de l'estoïcisme tardà de l'època imperial romana, encara que en la seva filosofia hi ha un fort component neopitagòric, neoplatònic i religiós.

FILOSOFIA MEDIEVAL

Period: 300 to 1300

Aureli Agustí

354

(354 d.c.)
Va ser la figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat, llegint Ciceró es va iniciar en la filosofia i s'explica que un dels seus diàlegs, l'Hortensius, avui perdut, l'havia de portar més tard a convertir-se al cristianisme.

Sant Tomàs d'Aquino

1225

(1225 d.c.)
És considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstic i una de les majors figures de la teologia sistemàtica.

Guillem d'Ockham

1285

(1285 d.c.)
Va ser un filòsof, lògic, teòleg i frare franciscà anglès, conegut principalment per ser el representant més destacat de nominalisme enfront de les escoles tomistes i escotistes, i per la Navalla d'Ockham, un principi metodològic i innovador, i per les seves obres significatives alògica , medicina i teologia.

FILOSOFIA MODERNA

Period: 1400 to 1700

René Descartes

1596

1596 d.c
Va néixer a L'Haye, en la Turena. Tercer fill de Joachim Descartes, conseller al parlament de Bretanya i de Jeanne Brochard, que va morir de part a l'any següent.
Al 1606 Descartes ingressa en el col·legi dels jesuïtes de la Flèche, fundat dos anys abans, i una «de les més cèlebres escoles d'Europa», i els ensenyaments de la qual, en particular la filosofia escolàstica apresa de 1612 a 1614, Descartes enjudicia en el seu Discurs i se'n va.

Locke

1632

(1632 - 1704.)
John Locke
Va se un filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític, nascut a Wrington, prop de Bristol. Va estudiar primer en la Westminster School i després en la Christ Church, a Oxford, on rep el grau de Master of Arts en 1658, encara que queda profundament descontent del tipus d'ensenyament rebut, que considera excessivament aristotèlic.

David Hume

1711

1711- 1776
Va ser un filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic, i un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior. Va néixer a Edimburg (Escòcia), i va estudiar a la universitat d'aquesta mateixa ciutat, més interessat per la literatura i la història que per l'advocacia, professió a la qual va voler dedicar-li la seva família.

Immanuel Kant

1724

(1724-1804)
va ser un filòsof alemany «revolució copernicana». Va néixer a Königsberg quart fill d'una família humil d'onze germans. Als 16 anys, Kant ingressa a la universitat Albertina de Königsberg, on Martin Knutzen, wolffià heterodox d'idees renovadores i coneixedor de la física newtoniana, li inicia no només en la filosofia de Wolff, llavors ja en plena crisi, sinó també en les teories físiques de Newton.

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

Period: 1800 to 2000

Karl Marx

1818

(1818 d.c.)
Revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany. Però, sota la influència del pensament de Hegel es va dedicar de ple a l'estudi de la filosofia. Es va relacionar amb el cercle dels filòsofs pertanyents a l'anomenada esquerra hegeliana, mantenint especialment contacte amb Bruno Bauer i amb Moses Hess. En 1841 es va doctorar a Jena, amb una tesi sobre Les diferències en la filosofia de la naturalesa de Demòcrit i Epicur. (1818 d.c.)

Nietzsche

1844

(1844-1900)
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Filòsof modern.
Mostra un esperit crític cap a la societat del moment i qüestionen els valors de la seva època. parla de la necessitat de canviar els falsos valors que han dominat en la societat occidental

Freud

1856

(1856-1939)
Sigmund Freud
Critica la falsa consciència racional.

Ortega y Gasset

1883

( 1883-1955)
José Ortega y Gasset.
Va ser un filòsof i assagista espanyol, exponent principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica, situat en el moviment del noucentisme.

Martin Heidegger

1889

(1889-1976)
Filòsof de l'edad conteporànea.
La seva teoria es bassava en: És l'ésser -les coses en general- abans de tota reflexió, o en la seva total immediatesa.

Gadamer

1900

(1900- 2002)
Hans-Georg Gadamer.
Va ser un filòsof alemany especialment conegut per la seva obra Veritat i mètode i per la seva renovació de l'hermenèutica

Maria Zambran

1904

(1904-1991)
María Zambrano Alarcón.
Filòsofa i assagista espanyola.
La seva extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no va ser reconeguda a Espanya fins a l'últim quart del segle XX.
On va guanyar el Premi Príncep d'Astúries en 1981, i el Premi Cervantes en 1988.

Sartre

1905

(1905-1980)
Jean-Paul Charles Aymard Sartre.
Va ser un filòsof, escriptor, novel·lista, dramaturg, activista polític, biògraf i crític literari francès, exponent de l'existencialisme, postmodernisme i del marxisme humanista.

Hannah Arendt

1906

(1906 - 1975)
Hannah Arendt, nascuda com Johanna Arendt.
Considerada com una de les filòsofes més influents del segle XX.

Habermas

1929

( 1929)
Jürgen Habermas.
És un filòsof i sociòleg alemany conegut pels seus treballs en filosofia política, ètica i teoria del dret, així com en filosofia del llenguatge.Habermas és el membre més eminent de la segona generació de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria crítica desenvolupada en l'Institut de Recerca Social.