Filosofia

By sususis
  • 600 BCE

    Filosofia Antiga

    Filosofia Antiga
    La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans. Suposa el naixement de la filosofia com a tal a Occident, a l'antiga Grècia, partint dels mites. Dintre d'aquest període es troben grans filòsofs com Parmènides, Sòcrates, Plató o Aristòtil. La filosofia immediatament posterior és la filosofia medieval.
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet, va néixer i va morir al mateix lloc, Milet (L'actual Turquia) va néixer el 624 aC, i va morir el 548 aC El filòsof i matemàtic grec tenia el pensament que l'aigua és el principi de totes les coses que existeixen. L'aigua és origen que va començar a l'univers, una idea que els grecs anomenaven arjé.
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores, va néixer a l'illa de Samos, Jonia (actual Grècia) el 569 aC, i va morir a Metaponto (actual Itàlia) i al 475 aC El matemàtic creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques. Com va escriure Aristòtil: Els pitagòrics havent estat educats en l'estudi de les matemàtiques, creien que les coses són números i que tot el cosmos és una gamma i un nombre.
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates, va néixer a Atenes l'any 470 aC i va rebre la mort per enverinament el 400 aC. El filòsof tenia com a pensament que tot vici és el resultat de la ignorància i que cap persona no desitja el mal; alhora, la virtut és coneixement i aquells que coneixen el bé actuaran de manera justa.
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Sofistes

    Protàgores: Va néixer a l' Abdera, Antiga Grècia, al c. 481 a. C, i va morir a Mar Jònic el 411 a. C. (70 anys). El pensador viatger defensava l'existència i el compliment de les lleis, sempre que siguin acceptades per la majoria, perquè l'home necessita viure en comunitat i la convivència s'ha de regir per unes normes. Perquè, per a aquest mestre, totes les idees tenen la mateixa validesa, però les lleis són imprescindibles
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Estoïcisme

    Sèneca: Va néixer a Corduba, al 4 a. C, i va morir a Roma, el 65 d.C._ Per al filòsof i polític la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals. La saviesa consistirà segons la doctrina estoica a seguir la natura, deixant-se guiar per les lleis i els exemples. I la naturalesa està regida per la raó.
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Heràclites i Parmènide

    Heràclites i Parmènide, Heràclites va néixer a Efes, avui desapareguda (actual Turquia) el 540 aC, i va morir a Efes el 470 aC, va morir i va morir al mateix lloc. Parmènide va néixer a Elea, Magna Grècia (Itàlia) el 530 aC, i va morir al segle V aC Sol pensar-se que Heràclit és exclusivament el filòsof del fluir, de la diversitat i de l'oposició mentre que Parmènides defensa la unitat immòbil.
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Sofistes

    Gòrgies: Va néixer a Leontini al 487 aC, i va morir a Larisa en el. 380 aJC. La filosofia de Gorgies és nihilista i està expressada en tres proposicions: res no existeix; si hi ha alguna cosa, no pot ser conegut; si hi ha alguna cosa i pot ser conegut, no pot ser comunicat.
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Hel·lenisme

    Epicur: va néixer el 341 a. C., a C. La filosofia ipicúrea no era teòrica, sinó més aviat pràctica, buscava sobretot procurar l'assossec necessari per a una vida feliç i plaent en què els temors al destí, els déus o la mort quedaran definitivament eliminats.
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Hel·lenisme

    Aristòtil: Va néixer el 384 a. C. a Estagira,( al Regne de Macedònia) i va morir en el 322 a. C. (62 anys) a Calcis, (Regne de Macedònia) L'ètica d'Aristòtil es completa amb la política. Segons el filòsof, l'ésser humà únicament pot assolir la seva perfecció, és a dir, la seva felicitat, a la societat.
  • Period: 600 BCE to 674 BCE

    Hel·lenisme

    PlatóVa néixer en 427 AC a Atenes, Grècia, i va morir en 347 AC a Atenes, Grècia. El filòsof grec va definir el món de les idees. A grans trets, defensa que hi ha ens immaterials, absoluts, immutables i universals independents del món físic de què deriva tot el que existeix en aquest pla físic. Serien, per exemple, la bondat, la justícia, la virtut o el mateix ésser humà en si mateix. I el món físic, en què estem.
  • 476

    Filosofia Medieval

    Filosofia Medieval
    S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453. Es tracta d'un llarg període caracteritzat per importants esdeveniments històrics, socials, polítics i culturals. De la mà de l'Església comença la construcció d'un saber unitari amb el dogma cristià com a principi i fi de reflexió.
  • Period: 476 to 1453

    Filosofia Medieval

    Agustí va ser uns de les persones fundamentals per al desenvolupament del cristianisme amb el pseudònim de " Pare d'Esglèsia. Nascut a l'any 354 i mort al 430. El seu pensament es basava en l'epistemologia, l'ontologia i la fe i la raó que es com es caracteritzava la filosofia medieval.
  • Period: 476 to 1453

    Filosofia Medieval

    Thomas d'Aquino va ser un filòsof dins de l'edat medieval important ja que va provar per 5 víes l'existencia de Déu. Va nèixer el 1225 i va morir al 1274. La idea fundamental que establece Aquino para demostrar que Dios existe es que Dios, aunque es invisible e infinito, puede ser demostrado a través de sus efectos, los cuales sí son visibles y finitos.
  • Period: 476 to 1453

    Filosofia Medieval

    Guillem d'Occam va afirmar que no existien els conceptes universals com la bondat, l'amor o la bellesa. Només existia el sustantiu, el nom etc... i no era un fet real. Va nèixer el 1285 i va morir el 1347.
  • 1453

    Filosofia Moderna

    Filosofia Moderna
    El terme de filosofia moderna és controvertit, ja que sorgeix per analogia amb l'edat moderna però no correspon a les mateixes dates. En efecte, la filosofia renaixentista no es considera pròpiament moderna, perquè segueix amb les polèmiques medievals, i en canvi el Renaixement és la primera etapa històrica moderna. Se sol considerar que la filosofia moderna correspon als segles xvii i XVIII. Té un subperíode específic, la Il·lustració.
  • Period: 1453 to

    Filosofia Moderna

    Descartes: va ser un filòsof, matemàtic i físic francès considerat el pare de la geometria analítica científica. Va néixer el 31 de marzo de 1596 en Francia, i va morir el 11 de febrero de 1650 en Suecia. Ell pensava, que l'acceptació de certes veritats essencials, no derivades de l'experiència, i en la recerca d'un sistema de pensament filosòfic basat en aquestes veritats a priori i elaborat com a ajuda del mètode de raonament que Descartes anomenava “dubte metòdic”.
  • Period: 1453 to

    Filosofia Moderna

    Locke, figures principals de l'empirisme, moviment filosòfic que defensa que el coneixement
    humà parteix de l'experiència. L'empirisme seria el germen de la revolució científica., Va néixer 29 de agosto de 1632 en Somerset, Reino Unido, i va morir el 28 de octubre de 1704, en High Laver, Reino Unido. El seu pensament filosòfic és Empirista, part d'una crítica a l'innatisme i al racionalisme, tot elpensament està dedicat a l'esforç per adherir-se a l'experiència concreta.
  • Period: 1453 to

    Filosofia Moderna

    Hume: David Hume va ser un filòsof, historiador, economista i assagista escocès. és unes de les figures més importants de la filosofia occidental i de la Il·lustració escocesa. va néixer el 26 de abril de 1711 en Edimburgo, Reino Unido, i va morir el 25 de agosto de 1776,
    en Edimburgo, Reino Unido. El seu pensament: Hume va argumentar contra l'existència d'idees innates,i va postular que tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència.
  • Period: 1453 to

    Filosofia Moderna

    Kant: Immanuel Kant va ser un filòsof i científic prussià de la Il·lustració. És considerat
    com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal.
    va néixer el 22 de abril de 1724,en Königsberg, i va morir el 12 de febrero de 1804 en Königsberg. El seu pensament: va buscar, per sobre de tot, ensenyar l'ésser humà a pensar persi mateix hi harebutjar els dogmes de tota mena, que destrueixen la raó i sotmeten el lliure pensament a idees fixes.
  • Filosofia Contemporània

    Filosofia Contemporània
    La filosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX, la filosofia del segle XX i posteriors. No tenen uns trets homogenis, ja que l'època és el criteri d'agrupació. Els pensadors acostumen a ser professionals (amb la carrera corresponent) que fan recerca, divulgació o altres tasques
  • Period: to

    Filosofia Contemporània

    Marx: Va néixer a Tréveris el 5 de maig de 1818, i va morir a Londres el 14 de març de 1883. Marx considera que, perquè no hi hagi una classe social, hi ha d'haver una consciència de classe: la consciència de tenir un lloc comú a la societat.
  • Period: to

    Filosofia Contemporània

    Nietzsche; Va néixer el 15 d'octubre de 1844 a Röcken, i va morir el 25 d'agost de 1900, a Weimar. El filòsof sostenia que tot acte o projecte humà està motivat per la “voluntat de poder”. La voluntat de poder no és tan sols el poder sobre els altres, sinó el poder sobre un mateix.
  • Period: to

    Escola de Frankfurt:

    Ortega i Gasset: Va néixer a Madrid, el 9 de maig de 1883, i va morir el 18 d'octubre de 1955, a Madrid. El seu corrent filosòfic es troba al vitalisme. Aquest corrent es caracteritza per considerar la vida com a centre de qualsevol investigació filosòfica. El seu pensament comença sent objectivista i acaba amb el raciovitalisme
  • Period: to

    Escola de Frankfurt:

    Maria Zambrano: Va néixer a Màlaga, el 22 d'abril del 1904, i va morir a Madrid el 6 de febrer del 1991. El de Zambrano és un pensament interessat en la transformació que no nega, sinó que pressuposa la pertinença i que, per tant, concep la llibertat com una pràctica, un exercici de transcendència a realitzar a la vida diària, i en la convivència amb altres éssers humans a els que ens uneixen la pertinença a l'Univers.
  • Period: to

    Filosofia Contemporània

    Freud; nascut a Freiberg (Moravia) el 6 de maig de 1856 i mort el 23 de setembre de 1939 a Londres. Sigmund Freud va dividir la ment en tres parts: això, el jo i el súper. També va definir l'Eros o pulsió de vida i el Tànatos o pulsió de mort.
  • Period: to

    Existencialisme

    Heidegger, va néixer a Messkirch, Alemanya, el 1889, i va morir a Todtnauhaberg, actual Alemanya, el 1976. Heidegger apunta que el pensament filosòfic ha oblidat la importància del no-res, que és la base sobre la qual es construeix l'ésser.
  • Period: to

    Escola de Frankfurt:

    Hannah Arendt; Va néixer el 14 d'octubre de 1906, a Lindener Marktplatz (Hannover) (Alemanya), i va morir el 4 de desembre de 1975 (69 anys) a Nova York (Estats Units). Arendt defensava un concepte de «pluralisme» a l'àmbit polític: gràcies al pluralisme, es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones.
  • Period: to

    Escola de Frankfurt:

    HabermasVa néixer el 18 de juny de 1929 (93 anys), a Düsseldorf (Alemanya), segueix amb vida. Habermas va proposar la ingent tasca de construir una teoria de la racionalitat humana per mitjà de l'anàlisi de les precondicions universals de la comunicació, tasca que va donar com a resultat la teoria de l'acció comunicativa
  • Period: to

    Existencialisme

    Sartre, va néixer el 21 de juny de 1905 a París, França, i va morir el 15 d'abril del 1980 (74 anys) a París, França. afirmava que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta alhora de ser i, sobretot, de no-ser.
  • Period: to

    Hermenèutica

    Gadamer: Va néixer l' 11 de febrer de 1900, a Marburg (Imperi alemany), i va morir el 13 de març de 2002 (102 anys) a Heidelberg (Alemanya). L'objectiu de Gadamer era descobrir la naturalesa de la comprensió humana. Al llibre, Gadamer va sostenir que la «veritat» i el «mètode» estaven en desacord l'un amb l'altre.
  • Important!

    Important!
    Li he posat el 2022 a la filosofia contemporània, perquè encara no està finalitzada.