-
Period: 600 BCE to 300
Història filosofia antiga
-
Period: 600 BCE to 500 BCE
Historia antiga presocràtica
-
585 BCE
Tales de Milet
Va neixer l'any 624 a.C i va morir l'any 546 a.C. La seva filosofia es va caracteritzar per trencar amb les explicacions mitològiques del món i donar pas a un pensament racional i lògic. A aquesta transformació se la coneix com "El pas del mite al Logos". Un dels temes principals del seu estudi va ser el arjé(ἀρχή), principi o origen de tot, que per ell era l'aigua. L'important de la seva teoria és que va ser la primera vegada que es planteja una explicació racional de la naturalesa. -
570 BCE
Pitàgores
Va néixer l'any 570 a.C i va morir l'any 490 a. C. La teoria pitagòrica introdueix la creença que la raó és més fiable que els sentits i és el primer pas cap a la racionalització de la multiplicitat de tot allò que existeix. -
540 BCE
Heràclit
Va néixer l'any 540 a. C i va morir l'any 480 a. C Heràclit ensenyava que “el món forma una unitat por sí mateixa i no ha estat creada por cap déu ni por cap home, sinó que ha estat, s'i serà un foc viu que s'encén i s'apaga con arreglo a lleis” Segons Heràclit, el foc li ho element primari de totes les coses, la hi força primària. -
540 BCE
Parmènides d'Elea
Va néixer l'any 540 a.C i va morir l'any 470 a. C Segons Parmènides "hi ha un camí que és i un camí que no és" (un camí de fet, o veritat, i un camí d'opinió sobre les coses) i cal arribar a comprendre el camí "que és" per a entendre la naturalesa de la vida. -
Period: 501 BCE to 400 BCE
Sofistica i Sòcrates
-
485 BCE
Gòrgies
Va néixer l'any 485 a.C i va morir l'any 391 a. C. Gòrgies afirmava que res existeix i, encara que existís, la seva naturalesa no es pot comprendre i, encara que es pogués comprendre, un no podria comunicar aquesta comprensió a una altra persona. -
480 BCE
Protàgores
Va néixer l'any 480 a. C i va morir l'any 410 a. C Segons la teoria relativista de Protàgores, no hi ha veritats absolutes perquè tot està condicionat pel context, pel temps i el lloc en el qual cada esdeveniment succeeix. El mateix esdeveniment o discurs és interpretat de manera diferent per cada persona, en funció del quan, on i com. -
470 BCE
Sòcrates
Va néixer l'any 470 a.C i va morir l'any 399 a. C Sòcrates creia que tot vici és el resultat de la ignorància i que cap persona desitja el mal; al seu torn, la virtut és coneixement i aquells que coneixen el bé actuaran de manera justa. La seva lògica va posar l'accent en la discussió racional i la cerca de definicions generals. -
427 BCE
Plató
Va néixer l'any 427 a. C i va morir l'any 347 a. C Plató va definir el món de les idees. El defensa que existeixen ens immaterials, absoluts, immutables i universals independents del món físic de les quals deriven tot el que existeix en aquest pla físic. Serien, per exemple, la bondat, la justícia, la virtut o el mateix ésser humà en si mateix. -
Period: 401 BCE to 300 BCE
Platò i aristotil
-
384 BCE
Aristòtil
Va néixer l'any 384 a. C i va morir l'any 322 a. C Aristòtil va desenvolupar una filosofia on l'experiència és la font del coneixement. Segons la seva teoria, cada entitat sensible és una substància composta de matèria, allò que constitueix les coses; i forma, la qual cosa organitza la matèria, sent aquesta última la seva essència. -
341 BCE
Epicur
Va néixer l'any 341 a. C i va morir l'any 270 a. C. La filosofia per a Epicur era oposada a la platònica i a l'aristotèlica. El seu pensament girava entorn d'una idea: no hi ha res més enllà de la realitat i el món sensible; per tant, negava la immortalitat de l'ànima. -
Period: 301 BCE to 300
hel·lesime
-
4 BCE
Seneca
Va néixer l'any 4 a. C i va morir l'any 65 d. C Per a Sèneca la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals. La saviesa consistirà segons la doctrina estoica a seguir a la naturalesa, deixant-se guiar per les seves lleis i exemples. I la naturalesa està regida per la raó. -
Period: 301 to 1400
Història Filosofia Medieval
-
354
Agustí d'Hipona
Va néixer l'any 354 i va morir l'any 430 Agustín afirma que l'ànima humana coneix no sols les coses materials, sinó també la seva essència. No obstant això, contrari a Plató, per a Agustín l'ànima humana no és preexistent, sinó creació del no-res. -
1224
Tomàs d'Aquino
Va néixer l'any 1224 i va morir l'any 1274 Tomàs d'Aquino considerava que filosofia i teologia eren dues ciències diferents, dues formes a partir de les quals saber. La teologia es funda en la revelació divina, mentre que la filosofia ho fa en l'exercici de la raó humana. La teologia, per tant, no la fa l'home, sinó Déu en revelar-se. -
1280
Guillem d'Ockam
Va néixer l'any 1280 i va morir l'any 1349 Ockham és un empirista que defensa que l'única font de coneixement és l'experiència sensible, i el mètode intuïtiu com a camí per a arribar a la veritat. Així, nega l'existència dels universals. No són més que els noms de les coses, obrint el camí a l'empirisme modern. -
Period: 1401 to
Història Filosofia Moderna
-
Descartes
Va néixer l'any 1596 i va morir l'any 1650 Descartes considerava la filosofia com l'estudi de la saviesa, i per a ell la saviesa significava el coneixement perfecte de totes les coses que els éssers humans poden conèixer i entendre. Descartes, per tant, també incloïa en la seva filosofia la metafísica, la física i les ciències naturals. -
Locke
Va néixer l'any 1632 i va morir l'any 1704 Locke deia que la ment humana era una tábula rasa que adquiria coneixements per mitjà de l'observació i el raciocini. El coneixement el definia Locke com “la percepció de la connexió i acord, o del desacord i repugnància entre qualssevol de les nostres idees” -
Hume
Va néixer l'any 1711 i va morir l'any 1776 Hume va argumentar en contra de l'existència d'idees innates, postulant que tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència. -
Kant
Va néixer l'any 1724 i va morir l'any 1804 Immanuel Kant buscava ensenyar a l'ésser humà a pensar per si mateix i a rebutjar els dogmes de tota mena, que destrueixen la raó i sotmeten el lliure pensament a idees fixes. -
Period: to
Història Filosofia Contemporànea
-
Marx
Va néixer l'any 1818 i va morir l'any 1883 L'anàlisi marxista, denominat materialisme històric, emfatitza en el caràcter determinant de les condicions materials (relacions socials i llocs en la producció) en la vida de les persones i en la consciència que tenen sobre si mateixes i sobre el món. -
Nietzsche
Va néixer l'any 1844 i va morir l'any 1900 Nietzsche sostenia que tot acte o projecte humà està motivat per la "voluntat de poder". La voluntat de poder no és tan sols el poder sobre uns altres, sinó el poder sobre un mateix, alguna cosa que és necessari per a la creativitat. Tal capacitat es manifesta en l'autonomia del superhome, en la seva creativitat i coratge. -
Freud
Va néixer l'any 1856 i va morir l'any 1939 La psicoanàlisi va ser instaurada per Freud com una tècnica de tractament per a les neurosis, un mètode de recerca dels processos inconscients -
Gadamer
Va néixer l'any 1867 i va morir l'any 1928 Gadamer considera el llenguatge com una realitat carregada amb un significat ontològic, perquè l'ésser esdevé en el llenguatge com a veritat, com desvelamient
de sentit que no és essencialment diferent a les diferents representacions finites en les quals accedeix a la subjectivitat humana. -
Ortega y Gasset
Va néixer l'any 1883 i va morir l'any 1955 Segons Ortega y Gasset, la filosofia és un moviment de “descens” o “baixada” cap a la realitat originària, font de sentit de tot l'existent, és a dir, la vida. -
Heidegger
Va néixer l'any 1889 i va morir l'any 1976 Heidegger promovia que l'home havia de fer de la terra la seva llar i tirar arrels en ella per a nodrir-se amb les riqueses del seu sòl, anteposant el respecte i la cura per a preservar-se tots de manera harmònica. -
Maria Zambrano
Va néixer l'any 1904 i va morir l'any 1991 El pensament de Zambrano estava interessat en la transformació que no nega, sinó que pressuposa la pertinença i que, per tant, concep la llibertat com una pràctica, un exercici de transcendència a realitzar en la vida diària, i en la convivència amb altres éssers humans als quals ens uneix la pertinença a l'Univers. -
Sartre
Va néixer l'any 1905 i va morir l'any 1980 Per a Sartre l'home, no l'ésser, ocupa el centre de l'existència, per tant, el significat de les coses no és donat per l'ésser, sinó per una invenció de l'individu humà. Els fonaments d'aquesta existència humana són la suma de cada acte d'elecció lliure realitzada per cada individu. -
Hannah Arendt
Va néixer l'any 1906 Segons Arendt, els éssers humans no són, per naturalesa, ni bons ni dolents, sinó que cada persona és responsable dels seus propis actes. Tot acte de maldat, diu, ha de sancionar-se, en ser tot individu faig mal de la seva vida i de les seves decisions. -
Habermas
Va néixer l'any 1929 Habermas proposa la teoria dels interessos directors del coneixement. Entén per interessos les orientacions essencials que són intrínseques a la reproducció i autoconstitució de l'espècie humana. Aquests interessos són tres: tècnic, pràctic i emancipativo.