-
625 BCE
Tales de Milet
Tales de Milet és el primer filòsof de la història. Va ser, també, el primer grec en intentar explicar el món sense la mitologia. En la seva teoria sobre l'origen de l'univers (ἀρχή), va postular que l'aigua era el principi de totes les coses. -
Period: 625 BCE to 476
FILOSOFIA ANTIGA
Primer període de la filosofia que comença amb Tales de Milet al 600 a.C, aproximadament, i que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà. La filosofia neix en aquest període en l'antiga Grècia. -
Period: 625 BCE to 400 BCE
Presocràtics
Els presocràtics varen ser els filòsofs grecs que varen viure abans de Sòcrates i que varen inventar la filosofia. Varen ser els primers pensadors que varen qüestionar les causes de l'origen del món i van buscar explicacions racionals als fenòmens naturals, allunyant-se de les explicacions mitològiques de l'època (pase del mite al logos). Estaven interessats en la cosmologia. -
585 BCE
Anaxímenes de Milet
Va ser un seguidor de l'escola de Mileto, creada per Tales de Milet, i va dir que l'origen de l'univers (ἀρχή) era l'aire. -
572 BCE
Pitàgores
Pitàgores va ser un filòsof i matemàtic il·lustre de la Grècia Antiga. Per ell, l'origen de l'univers (ἀρχή) és el nombre, en concret, la tetractís, els quatre nombres que sumen 10 (1+2+3+4). Tots els nombres neixen de l'1. -
544 BCE
Heràclit
Heràclit va dir que l'origen de l'univers (ἀρχή) era el foc. El món neix i mor d'ell, en un etern retorn. Hi ha un lógos que regeix a l'univers i als homes. -
540 BCE
Parmènides
Parmènides va exposar la seva doctrina en un poema, on existeixen dos camins diferents, el de la veritat i el de la opinió, que és enganyós. L'origen de tot (ἀρχή) està en el ser, és la única veritat. El ser és únic, etern i immòbil, és pensar. -
Period: 485 BCE to 400 BCE
Sofistes
Els sofistes van ser estudiants i mestres de retòrica que ensenyaven la saviesa. Parlaven del relativisme, la cració de lleis, la moralitat, el coneixement del llenguatge i l'escepticisme respecte al valor absolut del coneixement. No obstant, els grans filòsofs de l'antiguitat es van mostrar en contra perquè ensenyaven als seus alumnes persuadir a l'audiència, sense importar la moralitat o la veritat. Protàgores i Gòrgies són alguns dels sofistes més representatius. -
470 BCE
Sòcrates
Sòcrates va ser el primer filòsof en començar a parlar de l'home i la polis. Va desenvolupar la mayèutica on intentava que l'interlocutor descobrés les seves pròpies veritats amb preguntes que fossin apropant l'alma al coneixement. D'aquest mètode ve la seva frase cèlebre "Només sé que no sé res". També va desenvolupar l'intelectualisme moral, on explica que no hi ha homes dolents, sinó ignorants que en conèixer el bé no deixaran de praticar-lo. El coneixement és virtut. Va ser condemnat a mort -
460 BCE
Demòcrit
Demòcrit va ser el que va donar una teoria més propera a la que tenim ara. Va afirmar que el món està composat per unes partícules indivisibles anomenades àtoms. L'ànima també està composada per àtoms i és mortal. -
427 BCE
Plató
Plató fou el deixeble de Sòcrates, en el seu llibre la República va escriure diàlegs per explicar la seva teoria. Va desenvolupar l'idealisme platònic, on introduïa el món de les idees. Va proposar la teoria de l'ànima on introdueix la dualitat ànima/cos i l'ànima tripartita. Va ser el primer en parlar de política, va dir que el ésser humà necessita viure en societat i que aquesta es divideix en tres. L'objectiu és arribar al bé, la bellesa i la justícia. -
Period: 400 BCE to 200 BCE
Cinisme
El cinisme és una escola helenística que ensenyava que la felicitat i la virtut tenen per fonament la major independència possible respecte a les condicions de vida exteriors, el menyspreu de les institucions i de les convencions socials, la restricció de les necessitats i el retorn al “estat natural”. El fundador i el màxim representant d'aquesta escola és Diògenes. -
Period: 400 BCE to 210
Escepticisme
L'escepticisme és una escola hel·lenística fundada per Pirrón. L'escepticisme afirma la inexistència de la veritat, o que, si existeix, l'ésser humà és incapaç de conèixer-la. En lloc de conèixer, les persones només opinen. -
348 BCE
Aristòtil
Aristòtil fou deixeble de Plató i mestre d'Alexandre el gran. Va dir que les coses estan fetes de matèria (components) i forma (esència). També va proposar tres tipus d'ànimes diferents. En ètica, va afirmar que hem d'actuar per cercar la felicitat i que hem d'arribar a un punt mig (equilibri). En política va promulgar que l'ésser humá és un zoon politikon i va proposar tres tipus de formes de governs. Aristòtil és el pare de la filosofia occidental. -
Period: 307 BCE to 200
Epicureisme
L'epicureisme és una escola hel·lenística fundada per Epicur que proposa que el principi de l'existència humana radica en el benestar del cos i de la ment, per a això l'individu havia de valer-se de l'ataraxia, que no era sinó el perfecte equilibri entre tots dos. -
Period: 300 BCE to 200
Estoïcisme
L'estoïcisme és una escola hel·lenistica fundada per Zenó. Aquesta practicava el domini de les passions que pertorben la vida valent-se de la virtut i la raó. Com a tal, el seu objecte era aconseguir la felicitat i la saviesa prescindint de les comoditats, els béns materials i la fortuna. -
354
Agustí d'Hipona
Agustí d'Hipona fou un escritor, teòleg i filòsof cristià, pertany a la filosofia medieval pel seu desitg d'unificar raó i fe. Va arribar a la conclusió de que la fe i la raó no són oposades, sinó que es poden complementar. Sant Agustí va voler comprendre el contingut de la fe, demostrar la credibilitat de la fe i aprofundir en els seus ensenyaments. -
Period: 476 to 1492
FILOSOFIA MEDIEVAL
La filosofia medieval es desenvolupa després de la caiguda de l'Imperi Romà fins al descobriment d'Amèrica. En aquesta època s'intenten conciliar les diferents creences religioses amb la filosofia, com la naturalesa de Déu i la relació entre la fe i la raó. -
1225
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino fou un dels filòsofs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques. Va aconseguir fer la millor síntesi entre raó i fe, donant-li a la raó autonomia. A més, va intentar explicar l'existència de Déu de cinc maneres raonades diferents. -
1466
Erasme de Róterdam
Erasme de Róterdam va ser un filòsof humanista i teòleg cristia holandés. És reconegut per ser un dels primers filòsofs en defensar la llibertat de pensament pròpia de l'humanisme. Va defensar reformes en la vida cristiana i en teologia. -
1469
Nicolau Maquiavel
És el primer en introduir la política com una ciència separada de l'epistemologia. Maquiavel es dedica a analitzar la política i no a inventar-la com feia Plató. Va escriure el llibre El Príncep on explica les pautes que hauria de seguir un governant per arribar a l'èxit. Pertany al realisme. -
Period: 1492 to
FILOSOFIA MODERNA
La filosofia moderna es desenvolupa des del descobriment d'Amèrica fins a la Revolució Francesa. Es coneix com l'edat de la raó. -
Thomas Hobbes
Thomas Hobbes defensava que els éssers humans són purament físics i que estan regits per les lleis de l'univers. És un dels ius naturalistes, ell detecta molts de problemes a la societat civil i la única manera de solucionar-lo és llevant el dret i tornant en un estat de naturalesa. Després, arribaren a una altra societat civil amb la monarquia absoluta com a forma de govern. Defensava que l'ésser humà és dolent per naturalesa (Homo homini lupus). -
René Descartes
René Descartes afirmava que l'origen del coneixement és innat i infinit. Creia que existien les veritats universals i estava convençut del potencial humà per arribar a elles. La seva frase més famosa i que explica aquesta afirmació és cogito ergo sum, pens després existeix. Descartes és el major representant del racionalisme. -
Montesquieu
Montesquieu va plantear un dels fundaments de la visió democràcia actual, la divisió de poders. Segons aquesta, el poder legislatiu, exectiu i judicial han d'actuar per separat. D'aquesta manera, no recau tot el poder en unes soles mans, s'evita la corrupció i es pot controlar el poder. -
David Hume
David Hume és un dels filòsofs empiristes més reconeguts junt amb John Locke. Hume va argumentar en contra de les idees innates, postulant que tot el coneixement humà deriva únicament de l'experiència. Va introduir el concepte de principi de còpia i va afirmar que la ment al nèixer és una "tabula rasa". -
Jean-Jacques Rousseau
Rousseau forma part dels ius naturalistes i afirma l'ésser l'humà és bo per naturalesa, però la societat l'esclavitza i el corromp. Per viure en societat, els éssers humans acorden un contracte social implícit que els otarga certs drets a canvi d'abandonar la llibertat que tenien en l'estat de naturalesa i de sotmetre's a la voluntat general. La millor forma de govern és la democràcia. -
Immanuel Kant
Kant va intentar fer una síntesi per unir el racionalisme i l'empirisme. En ètica, introdueix el concepte d'imperatiu categòric i explica que hem de seguir les lleis morals universals segons les quals hem d'actuar com volguessim que tothom ho fes. És a dir, l'etica kantiana propugna que hem d'actuar cercant el deure i no el plaer o la felicitat. -
Period: to
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
La filosofia contemporània va des de la Revolució Francesa fins a l'actualitat. Es tracten temes molts diversos que solen voler donar resposta a una sèrie d'inquietuts socials, polítiques i econòmiques. -
John Stuart Mill
John Stuart Milll va proposar una ètica basada en cercar la major quantitat de felicitat possible a la major nombre de persones possible. Aquesta ètica basa la moralitat de les seves acciones enfocant-se en els resultats de les accions i no de l'acció en si. -
Karl Marx
Karl Marx va desenvolupar una filosofia política a causa de les desigualtats provocades per les revolucions industrials. Va propugnar el marxisme, el socialisme i el comunisme, en oposició al capitalisme salvatge en el seu llibre El Manifest Comunista. Marx va fer un anàlisi del capitalisme i va proposar un sistema on s'havien d'eliminar les classes socials i la propietat privada. -
Friedrich Nietzsche
Friedrich Nietzsche va reflexionar sobre l'arrelament dels valors il·lustrats. El nihilisme de Nietzsche afirma que els valor suprems es devaluen la seva incoherència han deixat la realitat carent de sentit. En la teoria del superhome fa referència a l'home capaç de superar-se a si mateix. -
Sigmund Freud
Sigmund Freud considera que tot el comportament humà estava motivat per les pulsions, les quals no són més que les representacions neurològiques de les necessitats físiques. Va desenvolupar la filosofia de la sospita que afirma que els valors il·lustrats han aconseguit el contrari del que proposaven. Segons ell, la consciència és la part racional i la inconsciència és la part irracional de l'ésser humà. -
José Ortega y Gasset
José Ortega y Gasset en la seva teoria antrpològica defensa que l'home és un ésser d'obertura, és un ésser dialògic, l'existència del qual requereix del concurs dels altres i del propi món. No pot existir l'home sense el món, ni viceversa. Va dir la famosa frase de "Jo som jo i les meves circumstàncies" -
Jürgen Habermas
Jürgen Habermas plantetja una ètica dialògica en la que s'ha de crear una comunitat de diàleg amb cap mena de vinculació individual. S'ha de decidir, a partir de la multiplicitat de formes de felicitat, aquelles que siguin millor per tots. De manera que es cerca el menor mal al menor nombre de persones.