• 399 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, tot i que en tot cas existiren alguns filòsofs abans i durant d'ell, entre ells Tales i Demòcrit. De Sòcrates només ha arribat informació fins als dies actuals per mitjà dels seus deixebles (com Xenofont i Plató) i d'alguns poetes com Aristòfanes. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment.
  • 354 BCE

    Sant Agustí d’Hipona

    Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. Se'l considera un dels pensadors fonamentals de la història occidental.
  • 341 BCE

    Epicur

    Epicur fou un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística. Se'l sol considerar un hedonista. Defensava per exemple els plaers del ventre com a estil de menjar i de viure.
  • 300 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle XVI.
  • René Descartes

    Va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII. És considerat el pare de la filosofia moderna i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable,de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de 'contingut de la ment humana', la invenció de les coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.
  • Spinoza

    Baruch Spinoza fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès. Educat per exercir de rabí, als quinze anys la lectura de René Descartes li forjà una actitud crítica que li acabà provocant l'excomunió de la comunitat jueva d'Amsterdam pel seu perfil independent. A causa del seu pensament s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos de l'època: jueus, catòlics i protestants.
  • John Locke

    Va ser un dels primers empiristes britànics. Influït per les idees de Francis Bacon, va realitzar una important contribució a la teoria del contracte social. El seu treball va afectar en gran mesura el desenvolupament de l'epistemologia i la filosofia política. Els seus escrits van influir en Voltaire i Rousseau. Les seves contribucions al republicanisme clàssic i la teoria liberal es reflecteixen en la Declaració d'Independència dels Estats Units i la Declaració de Drets.
  • David Hume

    David Hume va ser un filòsof, economista, sociòleg i historiador escocès, constitueix una de les figures més importants de la filosofia occidental i de la Il·lustració escocesa. Afirma que tot coneixement deriva, en última instància, de l'experiència sensible. Les seves obres principals són: Tractat de la naturalesa humana i Investigació sobre l'enteniment humà.
  • Rousseau

    Va ser un polímata suís francòfon. Va ser alhora escriptor, pedagog, filòsof, músic, botànic i naturalista, i encara que definit com un il·lustrat, va presentar profundes contradiccions que el van separar dels principals representants de la Il·lustració, guanyant-se ara la ferotge malvolença de Voltaire i sent considerat un els primers escriptors del preromanticisme.
  • Mill

    Va ser un filòsof, polític i economista anglès d'origen escocès, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'utilitarisme, plantejament ètic proposat pel seu padrí Jeremy Bentham, que seria recollit i difós amb profusió per Mill.
    Mill discuteix el propòsit de la lògica en la comprensió humana. La lògica és l'art i la ciència del raonament, un mitjà per a buscar la veritat.
  • Nietzsche

    Va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors més influents del segle XIX.Va realitzar una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la genealogia dels conceptes que les integren, basada en el anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida.
  • Freud

    a ser un metge neuròleg austríac d'origen jueu, pare de la psicoanàlisi i una de les majors figures intel·lectuals del segle XX. Molts limiten la seva aportació al camp del pensament i de la cultura en general, i hi ha un ampli debat sobre si la psicoanàlisi pertany o no a l'àmbit de la ciència.