-
Naixement
Naixement: 23 de novembre de 1876, Cadis -
Les primeres obres de Falla
Les primeres obres van ser El corneta de órdenes, La cruz de Malta, Limosna de Amor i La casa de Tócame Roque, però cap d'elles es va arribar a estrenar. -
La vida breve
S'ha considerat aquesta obra com la que va obrir la porta de la celebritat a Falla. L'obtenció del premi revela l'originalitat de la peça, que tot i emprar una concepció pròxima al que era habitual en la sarsuela. -
París
Falla va arribar a París l'any 1907, encoratjat per una promesa d'una gira de concerts que un empresari de tercera fila li havia fet a Espanya. A París va entrar en relació amb Claude Debussy, Maurice Ravel, Paul Dukas i Isaac Albéniz.Aquest últim, que s'havia guanyat una certa reputació i gaudia de merescuda fama en els cercles musicals parisencs, va fer gestions per aconseguir que la Corona Espanyola concedira una beca al jove músic. -
Maduresa
A Madrid, l'any 1915, tenen lloc les estrenes de les dues composicions que són considerades les seves primeres obres de maduresa: les Siete canciones populares españolas i El amor brujo amb la bailaora Pastora Imperio en el paper protagonista. -
Granada
l'any 1922 Falla es va instal·lar a Granada, concretament a la vil·la anomenada Carmen de la Antequeruela Alta, que esdevindrà la seva residència definitiva a la ciutat andalusa, ciutat que ja formava part de l'imaginari del compositor a través d'obres precedents, com La vida breve o les Noches en los jardines de España. -
L'exili
Fins al 1936 Falla divideix les estades entre Granada i Mallorca, però en esclatar la guerra, trobant-se a Granada, s'enfronta amb el drama de l'assassinat del seu estimat amic Federico García Lorca. Se sap que va fer gestions per tractar d'alliberar-lo, sense cap resultat... No obstant sí que pot aconseguir l'alliberament del seu amic Lanz, autor dels decorats per al Retablo. -
Últims anys
Falla es va retirar a la ciutat d'Alta Gracia, en la província argentina de Còrdova, curiosament situada en una regió anomenada «Nueva Andalucía». Els últims vint anys de la seva vida els va passar treballant en la que considerava que havia de ser l'obra de la seva vida: la cantata escènica Atlàntida, sobre el poema de Jacint Verdaguer, que l'havia obsessionat des de la infantesa i en el qual veia reflectides totes les seves preocupacions filosòfiques, religioses i humanístiques. -
Mort
14 novembre 1946