-
John Graunt
L’estudi estadístic de malalties es va iniciar amb John Graunt, qui va fer un tractament de les taules de mortalitat de Londres en un intent de calcular la proporció de nens nascuts vius que van morir abans d’arribar a l’edat de sis anys. -
Oficina del Registre General d’Anglaterra i Gal·les
Es funda l'Oficina del Registre General d'Anglaterra i Gal·les, amb un estadístic metge, William Farr (1807-1883) com a responsable, que, prenent com a base les classificacions prèvies, es va dedicar a millorar-les i a fer que l’ús i l’aplicació de les classificacions fossin uniformes des del punt de vista internacional. -
Jacques Bertillon
A Viena s'el va encarragar a Jacques Bertillon (1851-1922)
la preparació d’una classificació de causes de defunció. La llista es basava en la classificació de Farr i representava, al seu torn, una síntesi de diverses classificacions que diversos països utilitzaven en aquell moment. -
Primera conferència internacional
Per a la revisió de causes de defunció, es va
establir que calia anar més enllà i fer una classificació de causes de morbiditat. -
La Primera Assemblea Mundial de la Salut
Durant molts anys i en diferents països es va treballar en aquesta idea, i se’n van fer diverses revisions fins que el 1948 la Primera Assemblea Mundial de la Salut va aprovar un reglament específic per a l’edició del Manual de la classificació internacional de malalties, traumatismes i causes de defunció (CIM). A partir d’aquí es va començar a fer servir aquesta classificació per a la indexació de les històries mèdiques als hospitals, i se’n van fer diverses revisions. -
La Conferència Internacional
Per a la Novena Revisió de la Classificació convocada per
l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es va fer necessària l’elaboració d’una sèrie de modificacions que permetessin una
classificació més completa per a cada especialitat, per augmentar-ne l’especificitat, de manera que la proposta final de la conferència va ser mantenir l’estructura bàsica de la CIM amb categories de tres dígits i desenvolupar subcategories de quatre caràcters i subclassificacions de cinc caràcters. -
CIM-9-MC a España
D’aquesta novena revisió va sorgir la CIM-9-MC per donar resposta a les demandes de més especificitat i per permetre’n un ús més pertinent en l’avaluació de l’atenció mèdica.
L’ús de la CIM-9-MC per a la codificació dels diagnòstics i els procediments clínics s’ha utilitzat de manera obligatòria a Espanya des del 1987. -
L’ICD-10- CM
La CIM-10 és la classificació de referència de tots els països per a la notificació de causes de defunció. El Centre Nacional d’Estadístiques de Salut (NCHS) dels Estats Units ha desenvolupat l’ICD-10- CM, que és la modificació clínica de la CIM-10 (Classificació internacional de malalties de l’OMS) que a Espanya s’anomena CIE-10-ES (diagnòstics i procediments) i que substitueix la CIM-9-MC des del 1 de gener de 2016
