ESPANYA XIX

  • Period: to

    Regnat de Carles IV

    Carles IV va ser rei d’Espanya des de l’any 1788 fins al 1808 i durant aquest regnat, a Espanya va tenir lloc la crisis de l’Antic Règim. El seu «valido» era Godoy, un ministre que va dirigir la política exterior.
    Espanya superada per l’abans francès, els interessava la firma de la pau que es va acordar a Basilea al 1795 i al 1796 Carles IV va signar el Tractat de Sant Ildefonso, una aliança militar amb França amb la que s’unia l’enemic comú britànic.
  • Tractat de Fontainebleau

    Va ser un tractat signat en secret durant l’any 1807, entre el Regne d’Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
    Però Portugal, comú aliat d’Anglaterra, va refusar-se a atacar aquelles terres, Napoleó va decidir conquerir Portugal.
    El tractat en sí nombra que el Regne de Portugal, un cop envaït, seia dividit en tres regnes: el nou regne de la Lusitània Septentrional, Lusitània Central i el Regne d’Etúria.
  • Motí d'Arnanjuez

    Va ser una revolta popular produïda del 17 al 19 de març de 1808, durant el el regat de Carles IV, que va comptar amb el Príncep d’Astúries, Ferran, el seu successor.
    La nombrosa presència de tropes va acabar per alarmar a Godoy.
    El dia 17 de març de 1808, després que corregués el rumor que els reis eren a la ciutat, soldats, treballadors de palau i camperols, dirigits pels nobles fernandinos, van alçar-se contra el rei.
  • Period: to

    Josep Bonaparte

    Napoleó va coronar al seu germà Josep Bonaparte després e que Carles IV renunciés al tro. Però com que hi havia problemes va haver d'intervenir Napoleó, rei de frança.
  • Period: to

    Guerra del Francès

    La guerra del francès és també anomenada, entre d’altres; la guerra d’independència espanyola. Va ser un conflicte que es va iniciar l’any 1808, i va ser el primer imperi francès contra el Regne d’Espanya, la qual es va al·liar amb el Regne de Portugal i el Regne Unit. Va acabar l’any 1814 amb el retorn de Ferran VII. Les primeres tropes franceses van entrar per sorpresa a Espanya al febrer, i després van entrar les demés. Per sorpresa van entrar a la Ciutadella.
  • Capitulacions de Baiona

    Napoleó aprofita aquest caos i força a Ferran VII a abandonar el tro i ell es proclama rei d’Espanya, però més tard li dóna el tro, el poder, a Josep I Bonaparte perquè vol ampliar les fronteres del seu territori. El fet de que Napoleó posi com a rei a algun familiar seu com a rei també passa a altres llocs.
  • Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis és com es coneix l'assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
    Durant la crisi creada per la guerra, la Junta Suprema Central va ordenar mitjançant decret de 1809 la celebració de Corts Extraordinàries i Constituents, trencant amb el protocol tradicional. Les Corts, previstes per 1810, per l'avanç napoleònic, van haver de reunir-se primer a San Fernando i després a Cadis.
  • Corts de Cadis / Constitució del 1812

    El 29 de gener del 1810, el Consell de Regència d’Espanya i les Índies va haver de retirar-se cap a Cadis per l’avanç de les tropes napoleòniques, cap a Sevilla. Un cop, van continuar amb la idea de la celebració de corts que havien sigut convocades a la ciutat de Sevilla. Al 1812 es va acordar la "Pepa".
    Més tard, les Corts havien de reunir-se a Madrid, encara que el monarca, va abolir la Constitució i les Corts el maig del 1814, realitzant una dura repressió contra els liberals.
  • Period: to

    Ferran VII

    El regnat de Ferran VII (1814-1833) va ser caracteritzat per l’enfrontament entre absolutistes i liberals, i el seu regnat es va dividir en tres períodes.: restauració absolutista, termini liberal o constitucional i la dècada omniosa.
    Finalment, la filla gran de Ferran VII, va ser nomenada hereva.
  • Pragmatica Sanció

    La Pragmàtica Sanció era una mesura destinada a abolir la llei que anteposava el dret al tro dels homes a les dones, fossin successors directes o laterals. Va ser el pretext perquè Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII, reclamés el tro després de la mort del seu germà.
  • Period: to

    Isabel II

    Isabel II d'Espanya, va ser reina d'Espanya entre els anys 1833 i 1868, però cal destacar, que el seu regnat va estar dominat, d'una banda, per les intrigues que van precedir a la seva coronació, que es va demorar com a conseqüència de la seva curta edat per accedir a el tron, i també per reiterats enfrontaments polítics que no van descansar ni un moment fins que la reina va prendre la decisió d'abdicar a favor del seu fill Alfons XII i exiliar-se a París.
  • Period: to

    Guerres Carlines

    Tot va començar amb el problema successió de Ferran VII, ja que no tenia cap fill baró i la llei no permetia regnar a les dones, per tant, no podia regnar la seva filla Isabel II. Els parents de la branca de Carles Maria Isidre es van considerar legítims aspirants a la Corona d'Espanya.
    Els carlins eren defensors de la tradició; consideraven el liberalisme una doctrina de la nefasta modernitat i, per tant, eren radicalment contraris a les reformes polítiques liberals.
  • Desamortització de Mendizàbal

    La desamortització més coneguda és la del 19 de febrer de 1836 per Juan Álvarez Mendizábal, ministre d'Hisenda i president de Govern de la regent Maria Cristina de Borbó . La desamortització de Mendizábal va tenir efectes recaptatoris i ideològics . La divisió dels lots de terra es va encomanar a comissions municipals i aquestes, aliades amb els oligarques adinerats.
  • Constitucions de 1837

    La composició de les Corts estava majoritàriament integrada pels progressistes, que podien haver aprofitat la situació per elaborar una constitució d'acord amb els seus ideals. Aquesta constitució va implantar definitivament al país el règim constitucional establint un sistema parlamentari similar a el francès o belga de l'època. Es va instal·lar a París, i des d'allà va intrigar contra els espartistas fins al seu enderrocament i posterior nomenament de la seva filla la reina Isabel II.
  • Prim

    Juan Prim i Prats, compte de Reus, marquès de “los Castillejos” i sub-compte del Bruch, va ser un militar i polític liberal espanyol del segle XIX que va arribar a ser president del Consell de Ministres. A la seva vida militar va participar a la primera guerra carlista i a la guerra d’Àfrica, on es va mostrar rellevants dots de control sobre els altres i valor. Després de la Revolució de 1868 es va convertir en un dels homes més influents en l’Espanya.
  • Period: to

    Espartero

    Nascut l’any 1793, Espartero va ser un militar i polític espanyol.
    Va participar a la Guerra del Francès, però l’any 1810 s’allotja a Cadis després d’estar assetjat pels francesos.
    Va estar des de ben jove al front de les batalles, però va deixar les guerres cinc anys després.
    Va ser regent del regne des de 1840 fins el 1843
  • Constitucions de 1845

    No es va plantejar cap procés constituent. En comptes d'això, unes Corts ordinàries, elegides en 1844, van reformar la Constitució de 1837 de tal manera que van donar lloc a un text nou. La reforma la van portar a terme els moderats que van ocupar els llocs de la Comissió encarregada d'estudiar el text. A més en la Comissió estava pràcticament tot el Govern, de manera que l'executiu va intervenir ostensiblement. El resultat va ser un text, no fruit de la sobirania nacional.
  • Cànovas

    Antonio Cánovas del Castillo va ser un polític i historiador espanyol i a la segona meitat del segle XIX va escriure el Manifest de Manzanares. Més tard va ser el màxim dirigent del Partit Conservador que ell mateix va crear. Ell creia en el bipartidisme i l'alternança del poder.
  • Crisi del 1867

    Va ser la primera crisi financera de la història del capitalisme espanyol, la qual ja havia començat l’any 1862, la gota que va colmar el vas va ser l’excés de gastos produïts per les companyies ferroviàries.
    A més a més, el mateix any, va ser un any de males collites, cosa que només va empitjorar la situació, ja que van arribar a escajessar productes tan bàsics com el mateix pa.
  • La Gloriosa

    La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, va ser una revolta militar amb civils situada al Regne d'Espanya el 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II.
    A partir d'ella va tenir lloc el primer intent de la seva història d'establir un règim polític democràtic, durant el regnat d'Amadeu I de Savoia (1871-1873), i posteriorment en forma de república, la Primera República (1873-1874).
  • Period: to

    Amadeu de Saboia

    Fill de Víctor Manuel II d'Itàlia i de María Adelaida d'Àustria, va heretar el títol de duc d'Aosta. Es va decantar per Amadeu I, representant de la casa de Savoia, que segons el tractat d'Utrecht, tenia dret successori a Espanya en cas de faltar la dinastia borbònica. A l'arribar a Espanya, però, el general Prim va ser assassinat, amb la qual cosa la seva situació va quedar en entredit, ja que no comptava amb el suport ni dels republicans ni dels carlins.
  • Period: to

    Sagasta

    Va ser enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal i president del Consell de Ministres.
    Es va negar a signar el seu suport cap a la reina Isabel II.
  • Period: to

    Primera República Espanyola

    Va ser la primera república del país i va durar gairebé dos anys, des del febrer del 1873 fins al desembre del 1874, quan Alfons XII va pujar al poder.
    Aquest general formava part del conservador partit constitucional.
    Es va celebrar el dia 11 de febrer com a festa nacional fins que es va instaurar la segona República, convertint aleshores el dia 14 d’abril com la festa nacional, la qual va durar fins 1983, un any abans de que s'imposés la dictadura franquista.
  • Period: to

    Alfons XII

    L’1 de desembre de 1847 es va proclamar princep catòlic espanyol, i el 29 d’aquell mateix any es va produir la restauració de la monarquia, l’accés al tro del príncep Alfons. Es dóna per finalitzat el conflicte entre carlisme i l’isabelisme, i així acaba la tercera guerra carlina, i Alfons és reconegut pels carlistes com a rei. Quan va anar a Alemanya va acceptar el nomenament com a coronel honorari de un territori conquerit pels alemanys.
  • Constitucions de 1876

    Després de la dissolució de la I República pel General Pavía, no es va aconseguir que cap grup polític oferís una fórmula estable de govern. La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Cánovas del Castell. D'ells va resultar una comissió de 39 d'ells, presidida per Manuel Alonso Martínez, que seria l'encarregat de la definitiva redacció de el text.
  • Period: to

    Guerra de Cuba

    El 1896 Cánovas va enviar al general Weyler a Cuba, que va aconseguir frenar l'avanç de les revoltes, però la reconcentració dels camperols en centres urbans que aquest va decretar per privar del seu suport als insurrectes va causar milers de morts per fam i malaltia i en els Estats Units l'opinió pública va començar a afavorir la intervenció a Cuba, acció aconsellada per expansionistes com el Cònsol General dels Estats Units a l'Havana, Fitzhugh Lee.