-
Carles IV
Dinastia Borbó i era un monarca absolut. Carles IV va començar a governar durant la Revolució Francesa. Va entrar a una guerra contra la França revolucionària. Després, amb Napoleó, es va aliar amb França. Aquest pacte no agrada als ciutadans i faran el motí d'Aranjuez, que provoca la dimissió del rei, la corona passa al seu fill Ferran VII ("el Desitjat"). Finalment Napoleó, la persona més poderosa de tota Europa, cita a Carles (pare) i Ferran (fill) i acaba donant la corona a Josep Bonaparte. -
Period: to
Espanya al segle XIX
-
Tractat de Fontainebleau
Va ser un acord entre França i Espanya. Carles IV deixava passar tropes franceses per Espanya amb l'objectiu d'atacar Portugal. Realment no només tenien pensat envair Portugal sinó apoderar-se d'Espanya. -
Capitulacions de Baiona
Va ser una reunió de Carles IV i Ferran VII amb Napoleó. L’objectiu d’aquesta trobada era decidir sobre la corona espanyola ja que a la població no li agradava Carles IV i volien Ferran VII (el desitjat). El pare, no volia accedir a cedir-li la corona al seu fill i per això van arribar a fer aquesta reunió. Finalment, Napoleó no li va atorgar ni al pare ni al fill, li va atorgar a Josep Bonaparte, el seu germà. -
Guerra del Francès
"Guerra de guerrilles". Degut a que Napoleó tenia la potència més gran i més forta, petits grups de persones atacaven per sorpresa a les tropes franceses que anaven d’un lloc a un altre, després s’amagaven entre la població que estava a favor d'ells. Això va desgastar a Napoleó i va acabar guanyant espanya, per tant, Ferran VII va tornar al poder del país. -
El motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta del poble que va succeir al març del 1808, metre regnava Carles IV. Aquest motí anava en contra del regant de Carles IV i, per tant, a favor de Ferran VII. Aquest succés va acabar amb el regnat de Carles IV i va donar peu al de Ferran VII. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, anomenat "Pepe botella" va ser el rei d'Espanya després que Napoleó, a les Capitulacions de Baiona, li concedís el tro deixant fora d'aquest a Carles VII, que en aquell moment s'estava disputant el regnat amb el seu germà Ferran VII. -
Constitució 1812
La tasca de les Corts de Cadis va ser crear unes lleis de caràcter liberal sobre les que es va crear un nou ordre social que acabés amb la societat estamental que hi havia a Espanya fins a aquell moment. A les Corts de Cadis estaven representats els tres estaments: els liberals, els conservadors i els burgesos. Aquest producte va ser nombrat "la Constitució de 1812". -
Ferran VII
Fill de Carles IV. Anomenat com el “desitjat” , ell prometia ser un rei liberal, donaria més llibertat al poble. El motí d’Aranjuez va fer que la corona passes a Ferran VII. Quan Ferran VII va aconseguir el tro no va complir la promesa al poble i va passar a ser del desitjat al “felón”. Ell va perseguir als liberals per matar-los (anaven en contra seva). Quan va morir va deixar el tro a Isabel II però els carlins volien que regnes Carles (germà). Degut a això, van esclatar les guerres Carlines. -
Pragmàtica sanció
La pragmàtica sanció o llei sàlica la va crear Ferran VII ja que, com ell no tenia descendents masculins, volia cedir-li el tro a la seva filla Isabel II. Aquesta llei es creada ja que en aquell moment les dones no podien regnar i com ell tenia el poder absolut la va crear. -
Isabel II
Ella va implantar la monarquia parlamentària: el liberalisme. Tenia l’oposició dels carlins, ja que ells eren absolutistes. Va patir alguns aixecaments militars. Es van redactar algunes constitucions sobre el seu regnat (1837 i 1845). Va patir una situació de crisi econòmica, social, política i militar (1867). Al 1868 va haver una revolució (la Gloriosa) i degut a aquesta la reina va haver d’exiliar-se a França. -
Les guerres Carlines
Aquesta guerra es nombrava així perquè donaven suport a Carles, (germà de Ferran VII), per això s'anomenaven Carlins, aquests refusaven el regnat d'Isabel II, les persones que estaven a favor del regnat d'Isabel II es nombraven isabelins. Els carlins donaven suport a l'absolutisme i els Isabelins al liberalisme. Van haver-hi tres guerres Carlines. -
Desamortització de Mendizábal
L'Estat va posar en subhasta pública terres en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven. Aquelles terres estaven en mans de l'Església fins que l'Estat les va agafar. -
Espartero
Era un militar molt violent, es caracteritza per una frase molt famosa: "s'ha de bombardejar Barcelona cada 50 anys". Ell va governar Espanya durant un temps. Espartero volia que tot es fes com ell deia. -
La gloriosa
És fruit de la crisi política, econòmica i social (1867). És una revolució la qual van fer responsable a la reina ja que era la persona que manava. Una any més tard la reina ha de marxar, ha d'exiliar a França. -
Prim
Joan Prim va ser un militar català molt important en la política espanyola de la època i era amic de Amadeu de Savoia. De fet, ell va ser qui va portar Amadeu a Espanya. Ell no va voler tenir la corona i la va oferir a diferents persones. Aquestes, no la volien aleshores el tro va passar al nebot del rei d'Itàlia, Amadeu però, el dia que va arribar a Espanya Prim es mor assassinat per ferides de bala. Fet que fa a Amadeu quedar-se sense suport al país. -
Amadeu de Savoia
No era Borbó, era de la dinastia de Savoia. Ell va acceptar a ser rei amb la condició que no podia ser absolutista, havia de ser liberal. És una monarquia parlamentària i respecta la Constitució de 1869. Vol modernitzar Espanya i democratitzar-la. Finalment va abandonar la corona voluntàriament ja que no agradava a poble i d'alguna manera el marginaven. -
Primera República
És un sistema de govern sense rei. Volen fer moltes reformes a Espanya. Problemes: guerres Carlines, els republicans estan poc units. Els unitaris volen un estat centralitzat i els federalistes volien un estat descentralitzat. Catalunya volia un estat federalista. No s'acaben posant d'acord perquè hi ha molts canvis de govern i això fa que la primera república acabi en fracàs. Aquesta república va durar només 11 mesos i van haver 9 governs diferents. -
Alfons XII
Era fill d’Isabel II, va ser un rei Borbó, ell a iniciar una etapa, la restauració, es aplica una monarquia parlamentaria després d’haver-hi una república. Va prometre respectar la constitució. Tot i haver un parlament, el rei té molt poder, aquest poder esta repartit entre el rei i el parlament o corts. -
Bipartidisme
Només poden participar a les eleccions dos partits polítics, els conservadors i els liberals. Dels conservadors, el líder era Cànoves i dels liberals era Sagasta. Hi havia una alternança pacífica, primer governa un partit i quan algo va malament es fa canvi de govern a l’altre partit però no es feien oposició. Havia eleccions però eren fraudulentes, feien trampes federals amb lo qual era un sistema poc democràtic però la avantatja que va haver-hi es que va donar estabilitat, ordre... -
Constitució 1876
És la constitució més llarga que ha hagut a Espanya. Va ser una síntesi d’idees dels conservadors i dels liberals, per això va durar tant de temps.
Poder compartit entre el rei i el parament
El parlament estava dividit en dues cambres: Congrés dels diputats (president, ministre…)i el Senat.
Estat centralista, tot es decidia desde la capital
Estat confesional, significa que la religió oficial és la catòlica, però donava llibertat religiosa. -
La Guerra de Cuba
Espanya mantenia les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Cuba era important pel comerç del sucre, Espanya tenia el monopoli d’aquest comerç. Els cubans es van revoltar, volien més control sobre el comerç i volien abolir l'esclavitud. Entren en guerra, en un principi guanyen els espanyols però Cuba va rebre el suport de EUA.
Es produeix l’enfonsament del Maine per una explosió, EUA culpa als espanyols i va ser el motiu per entrar a la guerra. Espanya és derrotada i perd les tres colònies.