Espanya al segle XIX

  • Period: to

    Regnat de Carles IV a Espanya

    El regnat de Carles IV va durar des del 1788 fins al 1808.
  • Motí d’Aranjuez

    Motí d’Aranjuez
    En aquest esdeveniment després d'unes dues setmanes del tractat de Fontainebleau, la població es rebota contra Carles IV i Manuel di Godoy perquè no volen que les tropes franceses estiguin en territori espanyol, i sol·liciten canviar el rei actual, Carles IV, per Ferran VII, el fill de Carles IV.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Manuel di Godoy va proposar el tractat de Fontainebleau en el qual Espanya havia de deixar passar a les tropes franceses perquè França pogués envair Portugal, i en conquerir Portugal, Espanya s’hagués quedat una part del territori i l’altre se l’hagués quedat França.
  • Capitulacions de Baiona

    Capitulacions de Baiona
    Després del Motí d’Aranjuez, Carles IV cedeix finalment el seu poder al seu fill, però enfadat amb el seu fill decideix acudir a Napoleó. I l’acció que decideix fer Napoleó és no posar de rei a cap dels dos, i va posar al seu germà, José Bonaparte. (1808)
    Finalment, Ferran VII cedeix el tron a José I Bonaparte per la pressió de Napoleó.
    Les capitulacions de Baiona es van veure com un acte de traïció, ja que França els va envair sense lluitar.
  • Period: to

    La Guerra del Francès/Independència Espanyola

    La Guerra del Francès es va iniciar Al Bruc (Catalunya) i a Bailèn, però en aquesta guerra del 1808 no es va aconseguir expulsar a Napoleó del tot. Llavors es va iniciar una guerra de guerrilles, en la qual, petits equips de soldats espanyols atacaven grups petits de militars Francesos, o distrets, i a poc a poc anaven eliminant a més i més soldats Francesos, fins que els soldats francesos ja estaven molt debilitats.
  • Batalla d'Arapiles

    Batalla d'Arapiles
    Finalment, en la batalla d’Arapiles, es van ajuntar Portuguesos, Anglesos i Espanyols, per combatre i acabar expulsant a l'exèrcit Francès i a Napoleó del territori Espanyol.
  • Period: to

    Ferran VII (2)

    Ferran VII tenia un germà, que és Carlos Isidro de Borbón, que hagués sigut el pròxim rei, si la llei Pragmàtica Sanció no hagués existit.
    Durant el regnat de Ferran VII, es va perdre totes les colònies excepte: Cuba, Filipines i Puerto Rico. Espanya després de perdre el poder d’aquestes colònies, el poder adquisitiu va augmentar, ja que eren deficitàries (perdien diners). La majoria de colònies es van perdre el 1833, i Puerto Rico, Cuba i Filipines el 1895.
  • Period: to

    Ferran VII

    El regnat de Ferran VII es va caracteritzar per ser un govern repressiu i per voler aplicar la depuració política als liberals, com un retorn a l’Antic Règim.
    Ferran VII en aquell moment va tindre un gran problema, en el qual en tindre només una filla (Isabel II), amb la Llei Sàlica no podia ser reina un dona, ja que aquesta ho prohibia. Aquest en trobar-se amb aquest problema, va crear una nova llei, anomenada Pragmàtica Sanció, la qual anul·la la llei Sàlica.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    En el regnat d’Isabel II, es van imposar les desamortitzacions, en les quals, tots els terrenys que no estaven produint res. Aquests es posaven a disposició de l’estat per produir-hi, o per vendre-les a burgesos que sí que volguessin produir, i amb aquells diners s’invertia en educació…
  • Period: to

    Guerra carlina

    Isabel II, en el moment que entrarà a governar, tindrà el suport dels liberals. Però, en canvi, Carlos Isidro de Borbón, tenia el suport dels nobles i els aristòcrates (Clergat). Aquests, donaven suport el règim absolut, i els que donaven suport a Isabel II, volien un govern més liberal, amb les seves idees imposades.
    En aquesta “guerra carlina”, van acabar sortint guanyadors els Isabelins (els partidaris d'Isabel II).
  • Mendizábal i Madoz

    En aquesta època va haver-hi dues desamortitzacions importants:
    Mendizábal (1836): En aquest, es venien o es subastaben els terrenys de l’església que no s'utilitzaven.
    Madoz (1854): En aquest, es venien o es subastaben els terrenys municipals (els de l'estat).
  • Final del regnat d'Isabel II

    Final del regnat d'Isabel II
    El final del mandat d’Isabel II es caracteritzarà per una desestabilitat econòmica i social.
    Isabel II, va començar a aplicar lleis i a començar a ajudar al sector de l’aristocràcia i el clergat, i a causa d’això va començar a perdre el suport de la burgesia, i amb això, acaba perdent el suport en general que posseïa. El sistema Isabelí es va acabar per complet l’any 1868, amb La Gloriosa, que va ser una revolució militar contra la monarquia d’Isabel II.
  • Period: to

    Cánovas del Castillo (Restauració Borbònica)

    Alfons XII va ser cridat per Cánovas del Castillo, per reinar a Espanya, però amb la condició que fos una monarquia parlamentària. Ell va acceptar i es va convertir en monarca d'Espanya.
  • Period: to

    Alfons XII

    El regnat d’Alfons XII es va caracteritzar per ser un govern molt corrupte, en el qual hi havia dues bandes, els liberals de Sagasta i els conservadors de Cánovas. En aquest regnat, Espanya va tenir tres guerres contra Cuba. D'aquestes tres guerres, en l'última va entrar en guerra Espanya amb els Estats Units per les colònies sud-americanes, en aquesta va acabar guanyant els EUA, i el 1898 es va firmar el “Pacte París” per cedir les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines als Estats Units.
  • Corrupció al Govern d'Alfons XII

    Corrupció al Govern d'Alfons XII
    Una de les trampes electorals que es feien en aquells moments, eren les tupinades (Pucherazo), que consistia a agafar els noms i els registres de gent que ja havia mort, i feien com si votessin. I una altra trampa també bastant comuna, era mig obligar la gent de diferents pobles a votar a uns partits en concret, amenaçant-los perquè guanyessin determinades persones.