Espanya al S.XIX

  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV va néixer el 1748, va ser príncep d'Astúries (1759-1788) i rei d'Espanya (1788-1808).
    Carles IV provenia de la dinastia borbònica, i va imposar una monarquia absoluta (tots els poders pertanyen al rei). Durant el seu regnat, Espanya era un país enrederit (socialment i econòmicament).
  • Guerra del Francés

    Guerra del Francés
    La guerra del Francés s'inicia al 1808, amb l'entrada de les tropes napoleòniques i la pretensió de Napoleó Bonaparte d'instal·lar al seu germà Josep en el tro espanyol.
    La guerra va arribar al seu fi al 1814 quan Ferran VII va tornar a la corona (amb l'ajuda dels anglesos), amb la presentació de les Corts de Càdis.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Fill de Carles IV. Va començar a regnar al 1808, amb un país ocupat per les tropes franceses haven-se de posar sota la seva protecció.
    Poc després Napoleón es va aixecar contra els ocupants francesos, alhora Ferran VII va donar la corona a Napoleón, qui va nombrar al seu germà Josep com a rei d'Espanya, fins al 1813 que va tornar a la corona Ferran VII, amb la victoria de la guerra del francès.
    Ferran va prometre que faria reformes lliberals (que no va fer) i tambe va anul·lar la Llei Sàlica.
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    Josep Bonaparte era el germà gran de Napoleón Bonaparte. Va néixer el el 7 de Gener del 1768.
    va ser conegut pel seu breu regnat com a Rei d'Espanya durant un període tumultuós a la història d'aquest país.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Durant la Guerra del Francès es comença a constituir l'Estat lliberal a Espanya.
    Quan els francesos es van estendre per tota Espanya, la Junta Suprema Central es reuneix a Cadis (única provincia lliure de francesos) per redactar una constitució.
    Aquesta constitució lliberal, pero amb espai reservat per al rei, i molts més decrets que afavorien al liberalisme i als ciutadans. Mai es va instalar a Espanya perquè quan Ferran VII va tornar a la corona, no la va jurar i va restaurar l'absolutisme.
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    La Pragmàtica Sanció, va cancelar la llei Sàlica. Que era la regularització monàstica a favor dels successors homes.
    Ferran VII va ser qui va anular aquesta llei, perquè la seva filla Isabel II, la pogués succeir al tro.
    Aquesta decisió no va ser molt aceptada per el poble espanyol, i va esclatar les guerres carlines.
  • Guerres Carlistes

    Guerres Carlistes
    Es tracta d'un període d'enfrontaments per aconseguir la corona reial d'Espanya.
    Entre els partidaris de l'absolutisme i la tradició, els carlins (representants per Carles IV, germà de Ferran VII). I per altre banda els partidaris d'un estat lliberal els isabelins (representats per Isabel II, filla de Ferran VII).
    La guerra va durar fins el 1840, amb la vitorià d'Isabel II, que implementa el liberalisme.
  • Isabel II

    Isabel II
    Filla de Ferran VII.
    Durant la guerra dels carlins, Isabel va buscar el suport dels liberals. Així que va implantar el liberalisme, fent una monarquia parlamentaria. La monarquia parlamentaria es quan mana en aquest cas la reina (que segueix mantenint molt de poder) i el Parlament, que és escollit per el poble. Encara que hi havia un sufragi censatari (molt poques persones podien votar, 5%).
  • General Esparetero

    General Esparetero
    Baldomero Espartero va ser un destacat militar i polític espanyol.
    Després de la mort de Ferran VII en el 1833, va esclatar una gerra per la corona, entre els partidistes de la seva filla Isabel II i els Carlistes. Espartero sent partidari d'Isabel II es va convertir en el regent del regne, m'entres Isabell II no podia regnar.
    No obstant va tenir oposició social i política, i el seu lideratge va tenir molta controvèrsia.
    Després de la seva retirada política, va viure a l'exili a Anglaterra.
  • Desamortització de Mendizàbal

    Desamortització de Mendizàbal
    Juan Álvarez Mendizàbal, ministre d'hisenda.
    Aquesta desamortització, liderat per Mendizàbal. Consistia en treure propietats de terres de conreu a l'església, que en aquella época en posseïen moltes.
    I després les van treure a subasta, per guanyar beneficis. Els principals compradors van ser burgesos i aristòcrates. Qui van generar comerç i riquesa, amb aquestes terres.
  • Liberalisme

    Liberalisme
    El liberalisme a Espanya es va implementar desprès de les Guerres Carlines, amb el regnat d'Isabel II.
    Aquest moviment volia implementar més llibertat, en la política i en l'economia.
    En aquest moviment i havia dos bàndols: moderats i progressistes.
    Els moderats eren partidaris d'un regim liberal més conservador, amb sobirania compartida, més restricció i defensors de les propietats.
    D'altre banda els progressistes, apallaven un regim lliberal més obert, amb sobirania nacional i mes llibertats.
  • Revolució "La Gloriosa"

    Revolució "La Gloriosa"
    Les principals causes d'aquesta revolució van ser degudes a crisis econòmica que portava tenint el país d'Espanya des de 1866, la monarquia ja no tenia el mateix prestigi.
    Això va provocar un cop d'estat fent que Isabel II tingues d'anar-se del país exiliada. Es va crear un govern provisional i decideixen triar un nou rei entre les dinasties europees. Aquell rei escollit va ser Amadeu de Savoia, d'origen italià.
  • Amadeu de Savoià

    Amadeu de Savoià
    Amadeu de Savoia, no va pertànyer a la dinastia borbònica, ja que era d'origen italià.
    Amadeu volia modernitzar el país, implementant un sistema més democràtic fent una nova constitució amb més drets liberals (Constitució del 1869).
    Savoia va acabar abandonant la corona ja que era conscient que el poble espanyol no era content amb ell.
  • Prim

    Prim
    Juan Prim i Prats, va ser un militar i polític lliberal espanyol del segle XIX, Prim va arribar a ser president del Consell de Ministres.
    Després de la Revolució del 1868 es va convertir en un dels homes més influents en l'Espanya del moment, patrocinant el coronament d'Amadeu de Savoià.
    Poc després va morir assassinat.
  • La Primera Republica

    La Primera Republica
    Va ser la primera vegada que governava un president escollit.
    En aqueta republica hi havien dos postures principals. Per una banda hi havia els Unitaris, que volien un estat centralitzat. I per l'altre banda els Federalistes, que volien lo contrari, un estat descentralitzat.
    Aquesta republica va durar 11 mesos, ja que va patir molt canvis, fent que fracases.
  • Alfons XII - La restauració

    Alfons XII - La restauració
    Amb el darrer experiment republicà, i la vitoria borbònica en la 3rª guerra carlina. Es restaura la monarquia borbònica. Alfons XII, fill d'Isabel II, que venia del exili amb la seva mare. Va ser qui va heredar la corona espanyola al 1874.
    Durant el seu regnat va redactar una nova constitució (la del 1876) i va ser important per la estabilitat que va oferir a Espanya i la calma política. Pero la seva mort tant adelantada, va deixar a Espanya amb un rei menor d'edat.
  • El Bipartidisme

    El Bipartidisme
    El bipartidisme es un sistema polític, on dos partits s'alternaven el poder. Hi havien:
    Els conservadors, liderats per Canovas, que volien més poder per el rei, menys drets i llibertats, sufragui cesari, entre d'altres coses.
    L'altre partit polític eren els lliberals, liderats per Sagasta. Volien menys poder per el rei, més drets i llibertats, ampliar el dret a vot i més llibertat religioses. Lo contrari als conservadors.
    Era un sistema poco democràtic, ja que es feien trampes electorals.
  • Constitució del 1876

    Constitució del 1876
    Aquesta constitució va ser la més llarga de l'estat espanyol. Va ser una Síntesis de les idees dels partits conservadors i liberals
    Les principals ideas van ser aquestes:
    - Gran poder al monarca
    - Sobirania compartida
    - el parlament té dues cambres (congrés dels diputats i senat)
    - Divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial)
    - Estat centralitzat
    - Estat confessional (catòlica) però amb llibertat religiosa
    - Es concreta poc el sufragi
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    Espanya mantenia les colònies de cuba, puerto rico i filipinas. aquestes colònies volien la independència principalment cuba. Volien la independència perquè volien explotar els seus recursos per ells mateixos, principalment el sucre. Per aquest motiu va esclatar una guerra, on el principal aliat de Cuba era EE.UU. La guerra va durar una tarda, amb la victoria de EEUU i Cuba.
    Després de la derrota Espanya va perdre tot el seu poder, i es va manifestar la mala situació del país.