-
Revolució Francesa (5 de maig de 1789-9 de novembre de 1799)
Producte de mobilització de burgesia per aconseguir influència política (idees d'il·lustració). Distingim tres estapes:
1:Presa de la Bastilla (1789). S'aboleix el règim feudal.
2: Revolució radical (aldarulls per les derrotes de les tropes franceses).
3: Reacció termidoriana (recuperació de burgesia del control).
S'caba amb el cop d’estat de Directori (1799). S'inicia el consolat.
Va suposar desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Es considera un model de revolució política de l'època. -
Congrés de Viena Va tenir lloc a ('1 d'octubre de 1814-9 de juny de 1815)
Va ser una conferència presidida per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Hi van assistir ambaixadors de les majors potències d'Europa que havien vençut a Napoleó i volien definir els principis sobre els quals s’assentaria l’Europa un cop derrotat l’emperador. Buscaven un nou sistema político-ideològic que animava el retorn a l’Antic Règim, la restauració de l’absolutisme monàrquic i la supressió, almenys al fre, dels excessos revolucionaris de l'última part del segle. -
Revolucions 1820
Un dels tres cicles revolucionaris més importants (primera meitat del segle XIX). Les revolucions tenen lloc als països de l’arc Mediterrani on l’absolutisme havia sigut més fort i on les idees napoleòniques havien tingut major influència.
Van serprotagonitzades per minories (participació classes populars) amb tendència liberal i democràtic-radical (poc definits).
Excepte a Grècia, la resta fracassa.
Imatge: revolució espanya (gener 1820), al comandament del General Riego. -
Revolucions 1830
Un dels tres cicles revolucionaris més importants (primera meitat del segle XIX).
Sèrie de revolucions a Europa per la lluita contra l’absolutisme, la lluita de noves classes mitjanes i burgesia contra l’aristocràcia i la lluita nacionalismes-ocupants estrangers.
Hi ha una major participació de sectors populars urbans (superació "esquema" elitista de les revolucions de 1820).
Moltes d’elles van triomfar, com la que portà a la independència de Bèlgica del Regne dels Països Baixos (imatge) -
Revolucions 1848
Un dels tres cicles revolucionaris més importants.
Revolucions són causades per les crisis econòmiques (en els àmbits rurals, industrial i financer) i les crisis polítiques i socials. Tenen components ideològics comuns (liberalisme, el nacionalisme i el radicalisme democràtic). Es presenten diferències entre països (França, Imperi Habsburg, Prússia i península Itàlica, en ciutats com París, Frankfurt, Berlín, Milà, Venècia, Roma...)
A la imatge veiem un pintura de la revolució de 1848 a Berlín. -
Unificació d'Itàlia (1859-1870)
Agafem com a referencia el 1861 perquè es quan es forma el primer parlamentnació nacional i es proclama un rei d'Italia: Víctor Manuel II.
Podem distingir les següents etapes:
Guerra contra Àustria i incorporació de Lombardia
Anexió dels Estats de Parma, Mòdena i Toscana
La revolució de les dos Sicílies
Incorporació de Venècia
Incorporació de Roma i conclusió de la unificació -
Unificació d'alemanya (1864-1871)
El primer pas de caràcter econòmic impulsat per Prússia: creació Zollverein (Unió Duanera) 1834.
La revolució de 1848 objectius d'unificació del país sota un govern parlamentari i es va arribar a reunir l'Assemblea de Frankfurt (no va funcionar).
Finalment el 1862 Otto Bismarck és anomenat conseller. Portar a terme (entre 1864 i 1871) totes les mesures d'unificació política d'Alemanya (creia que només s'aconseguiria per la força). El 1871 Guillem I és proclamat el primer emperador d'Alemanya.
