Emperadors romans

August (27 aC – 14 dC)

27 BCE

Després de la defunció de Juli César, Roma va caure en mans de l’emperador romà August qui va governar durant aquell període convertint-se així en el primer emperador romà i en el emperador romà amb el regnat més prolongat de la história.

Dinastia julioclàudia

Period: 27 BCE to 68

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans. Van governar l'Imperi Romà des del 27 aC fins al 68 dC, quan l'últim de la nissaga, Neró, va suïcidar-se. Els cinc emperadors estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions a les famílies (gens) Júlia i Clàudia.

Tiberi (14dC – 37dC)

14

Tiberi va ser el successor d August i per tant el segon emperador romà pertanyent a la dinastia Julio-Clàudia qui va ser l’encarregat de governar des de l’ any 14dC fins a l’any 37dC després de la seva mort als 77anys.

Calígula (37dC – 41dC)

37

Després de la defunció del governant Tiberi a l’any 37dC, Calígula va prendre el poder de Romà convertint-se així en el tercer emperador Romà.

Claudi (41dC – 54dC)

41

Durant aquest període Tiberi Claudi César August va succeir a Calígula sent el quart emperador romà de la dinastia Julio-Clàudia. Claudi va governar desde l’any 41dC fins a la seva defunció amb l’edat de 63anys.

Neró (54dC – 68dC)

54

Després de la mort del emperador Claudi, Neró al ser al seu nebot es va convertir en el últim successor de la dinastia Julio-Clàudia que va governar a Romà.

Vespasià (69dC – 79dC)

69

Durant aquest període a Romà va començar a governar per primera vegada Vespasià qui era pertanyent a la dinastia Flàvia.

Dinastia flàvia

Period: 69 to 96

La dinastia Flàvia va ser fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià. Va durar dels anys 69 al 96; encara que aconseguí estabilitzar Roma va ser una dinastia molt breu. Els flavis aconseguiren el poder amb Vespasià, qui va aprofitar la situació de crisi després de “ l’any dels quatre emperadors", per a posar autoritat.

Tit (79dC – 81dC)

79

Després de la mort del seu pare,Tit va ascendir al tro del imperi romà i va governar des de l’any 79dC fins a la seva defunció a l’edat de 41.

Domicià (81dC – 96dC)

81

Després de la mort del seu germà gran Tit, Domicià es va convertir en l’últim emperador de la dinastia Flàvia.

Dinastia antonina

Period: 97 to 192

La Dinastia Antonina va ser la tercera dinastia que governà l'Imperi Romà després de la Dinastia Flàvia. Van regir l'Imperi entre els anys 97 i 192 dC.

Trajà (98dC-117dC)

98

Durant aquest temps Roma va ser governada per l’emperador Trajà qui va pertànyer a la dinastia Antonina.

Hadrià (117dC – 138dC)

117

Després de la defunció de Trajà el seu successor Hadrià va governar l’Imperi i cal destacar que gràcies a ell l’imperi Romà va aconseguir la major expansió territorial de la história.

Antoní Pius (138dC – 161dC)

138

Antoní Pius durant aquest període va accedir al tro i va obligar al Senat a deïficar al seu predecessor Hadrià, convertint-se així en el pròxim governant.

Marc Aureli (161dC – 180dC)

161

Després de la mort de Antoní Pius, Marc Aureli es va convertir en el successor i va ser l’últim dels denominats Cinc Bons Emperadors.

Còmmode (180dC – 192dC)

180

Còmmode va ser l’ encarregat de governar l’Imperi després de la defunció d’Antoní Pius, sent així, l’últim emperador de la dinastia Antonina.

Septimi Sever (193-211)

193

Deprimit Sever va ser emperador d'l'Imperi Romà de l’any 193 al 211. Va fundar la Dinastia dels Severs i va ser el primer ciutadà de províncies sense ascendents romans a aconseguir el tro. Va morir el 4 de febrer de 211 a York i a la seva mort va ser proclamat Divus pel Senat.

Dinastia severa

Period: 193 to 222

Va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 222. La dinastia va ser fundada pel general romà Septimi Sever, que va arribar al poder durant les guerres civils, que s'estengueren entre els anys 193 i 197, el primer dels quals és conegut com l'Any dels cinc emperadors. Va ser l'última dinastia del principat, fundat per August i va precedir la Crisi del segle III.

Caracal·la (211-217)

211

Era fill de l'aleshores governador de la província de la Gallia Lugdunensis i futur emperador Septimi Sever (193-211) i de Julia Domna. Després de la presa de poder pel seu pare i amb l'edat de només set anys, és nomenat Cèsar i per tant successor; llavors, el seu nom de naixement va canviar de Lucio Septimio a Marco Aurelio Antonino.

Elagàbal (217-222)

217

Fou un emperador romà de la dinastia Severa que va regnar del 217 fins al 222. Elagàbal va ser, i encara és, una de les figures més polèmiques de l'Imperi Romà. Mentre va regnar, va deixar clar el seu poc respecte per la tradició religiosa de Roma i els tabús sexuals de l'època.

Filip l’Àrab (244-249)

244

Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.

Crisi del segle III

Period: 244 to 275

Durant els segles I i II dC, l'Imperi romà fundat per August aconseguí de mantenir un equilibri econòmic i polític entre les diverses parts constitutives dels territoris que el componien. El segle iii, les tensions es manifestaren de forma palesa. A l'exterior, la pressió dels bàrbars es féu insostenible i les diverses entrades de tribus germàniques, normandes i magiars per territoris de l'imperi esdevingueren cada cop més freqüents i més costoses de reprimir.

Gal·liè (253-268)

253

Gal·liè, (en llatí: Gallienus) fou emperador romà del 260 al 268. Va arribar al tron pel nomenament del seu pare. En aquesta època es va veure que l'Imperi Romà era massa gran per poder controlar les múltiples invasions d'altres pobles; com a conseqüència el governador Pòstum va independitzar part dels territoris (Gàl·lia, Hispània i Britània) sota el nom d'Imperi Gal.

Aurelià (270-275)

270

Lluci Domici Aurelià (en llatí: Lucius Domicius Aurelianus) fou emperador de Roma (270-275). Durant el seu regnat va derrotar diversos pobles bàrbars, restaurar fronteres, ordenar la construcció de la Muralla Aureliana a Roma i abandonar la província de la Dàcia. Tots els seus èxits van marcar el final de la Crisi del segle III en la qual es trobava l'imperi, guanyant-se el sobrenom de Restaurador del Món.

Dioclecià (284-305)

284

Dioclecià, (22 de desembre del 244 – 3 de desembre del 311) fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Gaius Aurelius Valerius Diocletianus

Transformació de l’imperi

Period: 284 to 363

Maxenci (306-312)

306

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí:Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312. Va aprofitar la situació de descontentament a la ciutat de Roma per autoproclamar-se emperador. Els altres emperadors de la tetrarquia s'hi van oposar i finalment van ser les tropes de Constantí el Gran que van posar fi a la seva vida.

Constantí (307-337)

307

Constantí fou proclamat august per les seves tropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperi Romà en constant creixement fins a la seva mort. Constantí és conegut també per haver refundat la ciutat de Bizanci (actual Istanbul), rebatejant-la com a Constantinopolis ('ciutat de Constantí') i declarant-la la Nova Roma.

Julià (361-363)

361

Fou nomenat successor pel seu cosí Constanci II, que no tenia fills i li va confiar la seguretat de les fronteres de la Gàl·lia, on va adquirir una bona reputació, fins al punt que bona part de les tropes el preferien.

Valentinià I (364dC - 375dC)

364

Durant aquesta etapa Roma era governada per Valentinià I qui va exercir de sucesor de Jovià.

Darrers emperadors

Period: 364 to 476

Teodosi (375dC - 395dC)

375

Durant aquest període Roma va ser governada per Teodosi qui va gobernar la ciutat fins a la seva defunció i fou l’últim emperador en gobernar tot el món Romà.

Honori (395-423)

395

Favi Honori (en llatí: Flavius Honorius) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident del 395 al 423. A la mort del seu pare Teodosi I el Gran, ell i el seu germà Arcadi es van dividir l'imperi; anteriorment les províncies de l'est i l'oest ja havien estat repartides entre diversos emperadors que les cogovernaven però sense esdevenir Estats independents.

Ròmul Augústul (475-476)

475

Flavi Ròmul August va ser l'últim emperador romà d'occident. Fou nomenat pel seu pare, el general Orestes.