-
Period: 700 BCE to 467
Filosofia Antiga
La filosofia antiga és el període de la història de la filosofia que va sorgir a l'antiga Grècia al voltant del segle VI aC i va continuar fins a l'aproximadament al segle V dC. Es caracteritza per l'exploració de qüestions fonamentals sobre la naturalesa de l'univers, la vida humana i la moralitat, mitjançant un enfocament racional i crític. -
625 BCE
Tales de Milet (625-545 a.C)
Tales de Milet de la colònia grega de Milet a l'Àsia Menor. Va viatjar per molts països.
Tales pensava que l'aigua era l'origen de totes les coses, que tota la vida té el seu origen en l'aigua i que torna a convertir-se en aigua quan es dissol. -
610 BCE
Anaximandre de Milet (610-547 a.C)
Anaximandre de Milet pensava que el nostre món és només una petita part d'un immens conjunt de mons que neixen i moren en allò que el anomenava l'«Indefinit».
No sabem què entenia per «Indefinit», però sembla clar que no estava parlant d'un principi conegut, com havia fet Tales. -
570 BCE
Xenòfanes (570-470 aC)
Xenòfanes va ser un dels primers filòsofs a dir que els mites eren només imaginacions humanes. Va dir: "L'home creu que els déus han nascut, i tenen cos, vesteixen i parlen exactament igual que nosaltres. -
570 BCE
Anaxímenes de Milet (570-526 a.C)
Anaxímenes de Milet pensava que l'aire o vapor eren l'origen de totes les coses. Ell posava en dubte la teoria de Tales. Segons Anaxímenes l'aire és l'origen de la terra juntament amb l'aigua i el foc.
Encara això, tots dos pensaven que hi havia d'haver un principi subjacent que fos l'origen de tots els canvis de la natura. -
540 BCE
Heràclit (540-480 aC)
Heràclit pensava que el canvi constant, era la característica principal de la natura. "Tot flueix" deia. Tot es mou contínuament, i res és permanent. Va intentar demostrar que el món és un joc de contraris. Si mai no estiguéssim malalts, no sabríem què és estar sa. A aquest cosa, que era la base de tot, Heràclit li va dir Déu o logos. -
540 BCE
Parmènides (540-480 aC)
Pertanyia als eleàtics. Pensava que tot el que existeix ha existit des de sempre. Res no pot venir del no-res, pensava. I qualsevol cosa que existeix no pot convertir-se en no-res. Creia que el canvi no existeix. Parmènides veia que la natura canvia, no obstant, no feia cas al que els seus sentits percebien. -
490 BCE
Empèdocles (490-430 aC)
Empèdocles pensava que tant Heràclit com Parmènides tenien raó en una de les dues premisses, i que s'equivocaven en l'altra. Va concloure que calia refusar la idea d'un únic principi. Empèdocles creia que la natura tenia quatre elements: terra, aire, foc i aigua. -
470 BCE
Sòcrates (470-399 aC)
Sòcrates va néixer a Atenes i és un dels tres grans filòsofs clàssics. Gracies a Plató coneixem part de la seva vida, era el seu portaveu. Ell representa una nova era, tant geogràficament com temporalment.
Va fer èmfasi en l'autoconeixement, dient que conèixer-se un mateix és el principi de tot coneixement per conduir-se bé a la vida. A més va fer un mètode de demostració lògica per a la recerca de noves idees o conceptes en coses que hem ja vistes. -
460 BCE
Demòcrit (460-370 aC)
Demòcrit estava d'acord amb els seus predecessors i va assumir, doncs, que tot està fet de petites peces invisibles, que són eternes i immutables. Demòcrit va anomenar-les "àtoms", ja que àtom vol dir indivisible. Creia que hi ha un nombre il·limitat d'àtoms a la natura i que tots ells són diferents entre sí, cosa que fa que es puguin unir i formar coses tan diferents. Deia que quan un cos mor i es desintegra, els seus àtoms es dispersen i s'usen de nou en altres cossos. -
435 BCE
Aristip (435-350 aC)
Aristip pensava que l'objectiu principal de la vida es aconseguir el màxim plaer sensual. Deia que el major bé és el plaer, i el major mal és el dolor -
428 BCE
Plató (428-348 aC)
Plató és un altre dels tres grans filòsofs clàssics.
Sosté que hi ha la teoria de les Idees i món de les formes
El món formes és el món que percebem a través dels nostres sentits El món de les Idees és etern, constituït per formes perfectes i intemporals.
També té una exploració de la justícia i la societat ideal.
Diu que la justícia es manifesta quan cada individu compleix la seva funció específica mantenint-se en harmonia amb els altres. -
412 BCE
Diògenes (412-323 aC)
Diògenes va ser el cínic més conegut i deia que no necessitava més que una capa, un bastó i una barra de pa per ser feliç. Els cínics creien que l'home no s'ha de preocupar de la pròpia salut. Ni el dolor ni la mort han de pertorbar-lo, ni tampoc el sofriment dels altres. Avui en dia, una persona cínica, és aquella que no es preocupa del patiment dels altres. -
384 BCE
Aristótil (384-322 aC)
Aristòtil va ser alumne de Plató durant uns 20 anys, però no estava d'acord en que existís un "motlle2 per a totes les coses. Ell creia que les coses de l'ànima humana són purament reflexos dels objectes de la natura. Va assenyalar que a la ment no hi ha res que no hagi estat experimentat pels nostres sentits. La raó, segons Aristòtil, és la característica més destacada de l'ésser humà. -
341 BCE
Epicur (341-270 aC)
Epicur va dir que les conseqüències agradables d'una acció han de ser avaluades tenint en compte els seus efectes secundaris. Va assenyalar que el plaer, no ha de referir-se necessàriament al plaer sensual, per exemple, l'amistat, la sensibilitat per l'art.. -
334 BCE
Zenó (334-262 aC)
Zenó pensaven que tothom pertany al mateix logos, que cada persona és un "microcosmos". Això els va portar a creure que existeix un dret universal. Van negar qualsevol conflicte entre esperit i matèria. Només hi ha una natura, deien. Aquesta idea s'anomena monisme. -
4
Sèneca (4-65)
Sèneca va dir que l'home és sagrat per a l'home. Pensava que l'home ha d'aprendre a acceptar el destí. Res no succeeix de forma accidental. -
205
Plotí (205-270)
Plotí va ser la figura més important del neoplatonisme.
Va portar a Roma la teoria de la salvació, que més tard competiria amb el cristianisme i sobre la teologia cristiana. Ell creia que el mal és l'«absencia de Déu». El mal no té una existència independent; simplement no és. Perquè, en veritat, la creació de Déu només pot ser bona. -
354
San Agustí (354-430)
San Agustí va ser un dels filòsofs medievals més importants.
La seva vida serveix per estudiar la transició de l'Antiguitat tardana al començament de l'Edat Mitjana. Volia trobar resposta a la pregunta de "Hi havia una contradicció entre la Bíblia i la raó, o la fe i el coneixement eren compatibles?" També estava molt interessat en l'origen del mal. -
Period: 467 to 1453
Filosofia Medieval
Es desenvolupa principalment a Europa durant l'Edat Mitjana i es caracteritza per la fusió de la filosofia amb la teologia cristiana. Es van explorar qüestions metafísiques, ètiques i epistemològiques des d'una perspectiva teològica. La filosofia medieval també va preservar i transmetre el llegat de la filosofia antiga, especialment a través de la recepció de les obres d'Aristòtil. -
Period: 810 to
Filosofia Contemporània
La filosofia contemporània és el període de la història de la filosofia que abasta des del segle XIX fins als temps actuals. Comença aproximadament amb el final de la filosofia moderna i s'ha caracteritzat per una gran diversitat de corrents i moviments filosòfics. La filosofia contemporània ha explorat àmbits com la fenomenologia, l'existencialisme, entre altres, i ha abordat temes tan diversos com la llenguatge, la societat, la tecnologia, l'existència i la veritat. -
1206
Albert Magne (1206-1280)
Albert Magne va ser el professor de filosofia de Tomàs d'Aquino. Va ser un frare dominic i bisbe de l'Església catòlica, així com un destacat teòleg, geògraf, filòsof, químic i en general, un polimatia de la ciència medieval. -
1225
Sant Tomàs d'Aquino (1225-1274):
Sant Tomàs d'Aquino va ser el filòsof més important de l'època medieval. Era també teòleg, però en aquesta època, no hi havia gran diferència entre filòsof i teòleg. Sant Tomàs volia provar que només hi ha una veritat. Va ser el principal representant de l'educació escolàstica i va recuperar els escrits aristotèlics. Pensava que els nens només hereten les qualitats del pare, que la dona no teia gens d'importància. -
1433
Marcilio Ficinio (1433-1494)
Marcilio Ficinio va ser una de les figures més importants del Renaixement. Era sacerdot catòlic, filòleg, metge i filòsof, que va anar a més l'artífex del renaixement del neoplatonisme i va encapçalar la famosa Acadèmia platònica florentina. Va dir: "coneix-te a tu mateix, oh llinatge diví vestit d'home". -
1463
Mirandola, Pico della (1463-1494)
Mirandola, Pico della va ser una de les figures centrals del Renaixement. Va escriure el "Diàleg de la dignitat humana", que només pel títol, seria impensable a l'Edat Mitjana. A l'època medieval, l'únic punt de partida era Déu, mentre que al Renaixement era l'home. -
Period: 1490 to
Renaixement
El Renaixement, un moviment cultural del segle XIV al XVI, va sorgir a Itàlia i es va expandir per Europa. Es caracteritza per un ressorgiment de l'interès en les arts, la ciència i la filosofia de l'Antiguitat clàssica. Va marcar una transició cap a la modernitat i va influir en àmbits com l'art, la literatura, la ciència i la política. -
Period: 1500 to
Filosofia Moderna
Aquesta època es caracteritza per un canvi radical en la manera de pensar, en la qual la fe en l'autoritat religiosa i aristotèlica va ser desafiada per una cerca de coneixement basada en la raó i l'experiència. Temes com la naturalesa de la realitat, la font del coneixement, la moralitat i la política van ser àmpliament debatuts i explorats en aquest període. -
1561
Francis Bacon (1561-1626)
Francis Bacon, que era un filòsof anglès, ell va dir: "El coneixement és poder", subratllant-ne el valor pràctic. Francis pensava que l'home començava a intervenir en la natura i controlar-la. -
Thomas Hobbes (1588-1679)
Thomas Hobbes va ser un dels principals defensors del materialisme. Ell creia que tots els fenòmens, incloent-hi els homes i els animals, estan formats exclusivament de partícules de matèria. Fins i tot la consciència humana o l'ànima, deriva del moviment d'unes partícules minúscules del cervell. -
René Descartes (1596-1650)
Descartes va ser un dels filòsofs més grans del segle XVII, acompanyant a Spinoza Baruch. Tots dos van tractar temes com la relació entre el cos i l'anima. Descartes era racionalista estava convençut que la raó era l'unic camí per arribar al coneixement. -
Period: to
Barroc
Durant el segle XVII, va haver-hi tensions entre actituds optimistes del Renaixement i la cerca d'austeritat religiosa. El teatre barroc símbol important (Shakespeare i Calderón de la Barca). En filosofia, visions oposades, com l'idealisme i el materialisme. S'esmenta la visió mecanicista del món de Newton i la seva relació amb la fe en Déu. Determinisme, la idea que tot està predestinat. Es discuteix la diferència entre el material i l'espiritual. -
Spinoza Baruch (1632-1677)
Spinoza Baruch va ser un dels filòsofs més grans del segle XVII, acompanyant a Descartes. Tots dos van tractar temes com la relació entre el cos i l'anima. Spinoza va ser el primer en negar que la Bíblia estigués inspirada en Déu, ell creia que el cristianisme i el judaisme només es mantenien vius pel dogma rígid i pels rituals externs. Va ser abandonat per la seva família per la seva pròpia heretgia. -
John Locke (1632-1704)
Locke va ser un filòsof i pensador polític britànic del segle XVII, conegut per les seves contribucions a la teoria política, l'epistemologia i la filosofia del llenguatge.
Creia que la ment humana en néixer és una pissarra en blanc, sense idees preconcebudes. Mantenia que l'experiència i la percepció sensorial són les fonts de tot coneixement. -
Godofredo Leibniz (1646-1716)
Godofredo Leibniz va ser un dels filòsofs del segle XVII més importants. Va dir que la diferència entre les coses materials i espirituals és precisament que les materials es poden dividir en parts encara més petites, mentre que l'ànima només es pot dividir en dues parts. -
George Berkeley (1685-1753)
Berkeley deia que les úniques coses que existeixen són les que percebem. No percebem que les coses són concretes. Dir que el que percebem té la seva pròpia «substància» subjacent és precipitar-se a treure una conclusió ja que no tenim absolutament cap experiència que ens permeti dir això. -
Montesquieu (1689-1755)
Montesquieu va ser un pensador, filòsof polític i escriptor francès del segle XVIII.
Va argumentar que la divisió de poders entre l'executiu, el legislatiu i el judicial era crucial per a la protecció de les llibertats i la prevenció de l'abús de poder. -
Voltaire (1694-1778)
Voltaire va ser un filòsof, escriptor i figura destacada de la Il·lustració francesa.
Va defensar els principis de la raó, la tolerància i la justícia, i la seva influència va contribuir al moviment per les reformes socials i polítiques a Europa i més enllà. Conegut per la seva brillant sàtira i la seva defensa de la llibertat de pensament i expressió. Criticava la intolerància religiosa, la superstició i la injustícia social. -
Period: to
Romanticisme
El Romanticisme és un moviment cultural que es va originar a Alemanya i al Regne Unit a la fi del segle XVIII com una reacció contra la il·lustració i el neoclassicisme, conferint prioritat als sentiments -
David Hume (1711-1776)
Hume va ser un filòsof, historiador i economista escocès, conegut principalment per les seves contribucions a la filosofia empirista i al pensament escèptic. Va posar en dubte les nostres percepcions de la realitat i va defensar la idea que la nostra comprensió del món està subjecta a les limitacions de la nostra experiència sensorial. La seva influència continua sent notable en la filosofia contemporània, especialment en el camp de l'epistemologia i la filosofia moral. -
Jean-Jacques Rosseau (1712-1778)
Rousseau va defensar la idea de la sobirania popular i la llibertat individual, argumentant que la societat hauria de basar-se en un contracte social lliurement acordat entre els seus membres. Va influir profundament en la política i la filosofia modernes amb les seves idees sobre la democràcia i la justícia social. -
Immanuel Kant (1723-1804)
Kant va ser un filòsof alemany, considerat un dels pensadors més influents de la història de la filosofia occidental.
Va argumentar que hi ha límits a la raó humana, i va proposar una distinció entre el fenomen (la realitat com la percebem) i el noumen (la realitat), dient que no podem conèixer el noumen directament. Va desenvolupar una ètica basada en l' "imperatiu categòric", que diu que hem de prendre decisions basades en principis universals i no en el desig. -
Karl Marx (1818-1883)
Karl Marx va ser un filòsof, economista i sociòleg alemany, conegut pel seu treball en la crítica del capitalisme i el desenvolupament del socialisme científic.
Marx va argumentar que la història de la humanitat està marcada per la lluita de classes i va proposar una anàlisi materialista de la societat, on les relacions de producció determinen les estructures socials i polítiques. -
Friedrich Nietzsche (1844-1900)
Nietzsche va ser un filòsof alemany del segle XIX conegut per les seves idees provocadores i la seva crítica radical de les creences tradicionals i les institucions socials. Va qüestionar la moralitat tradicional, la religió i la concepció de la veritat. Nietzsche va promoure la idea de "l'etern retorn". -
Martin Heidegger (1889-1976)
Heidegger va ser un filòsof alemany, conegut per la seva influent obra en l'àmbit de l'existencialisme i la fenomenologia.
Va explorar la naturalesa de l'ésser i la forma en què les persones s'interrelacionen amb el món que les envolta, introduint conceptes com l' "autenticitat", la "mitjanitat" i la "caducitat". Tot i això, la seva obra també ha generat controvèrsia a causa del seu suport al règim nazi durant una breu temporada a la dècada de 1930.