-
700 BCE
Homer i Hesíode
Van escriure gran part de la mitologia grega. Sobre Zeus, Hera, Dionís... Van crear una situació nova, com ara els mites estaven escrits, era possible parlar-ne i discutir-ne. -
Period: 700 BCE to 476
Filosofia Antiga
La filosofia antiga és el període de la història de la filosofia que va sorgir a l'antiga Grècia al voltant del segle VI aC i va continuar fins a l'aproximadament al segle V dC. Es caracteritza per l'exploració de qüestions fonamentals sobre la naturalesa de l'univers, la vida humana i la moralitat, mitjançant un enfocament racional i crític. -
624 BCE
Tales de Milet
624 a.C. - 548 a.C. Va iniciar l'escola de Milet. Tales deia que l'aigua era l'origen de totes les coses. També va dir que "Totes les coses estan plenes de déus". Va viatjar per molts països i va fer grans càlculs matemàtics, com l'alçada d'una de les piràmides d'Egipte. -
610 BCE
Anaximandre
610 a. C.-c. 546 a. C. Va viure a Milet a la mateixa època que Tales. Pensava que el nostre món és només una petita part d'un immens conjunt de mons que neixen i moren en allò que ell anomenava l' "Indefinit". Amb això potser volia dir que el principi que és l'origen de tot havia de ser diferent de les coses creades. -
570 BCE
Xenòfanes
570 a. C.-475 a. C. Va ser un dels primers filòsofs a dir que els mites eren només imaginacions humanes. Va dir: "L'home creu que els déus han nascut, i tenen cos, vesteixen i parlen exactament igual que nosaltres. -
570 BCE
Anaxímenes
570 a.C - 526 a.C Pensava que l'origen de totes les coses és l'aire o el vapor. Creia que l'aigua és aire condensat, i que quan l'aigua es condensa encara més, es torna terra. També opinava que el foc és aire enrarit. Segons Anaxímenes, l'aire és l'origen de la terra, l'aigua i el foc -
540 BCE
Parmènides
540 a.C. - 480 a.C. Pertanyia als eleàtics. Pensava que tot el que existeix ha existit des de sempre. Res no pot venir del no-res, pensava. I qualsevol cosa que existeix no pot convertir-se en no-res. Creia que el canvi no existeix. Parmènides veia que la natura canvia, no obstant, no feia cas al que els seus sentits percebien. -
540 BCE
Heràclit
540 a.C. - 480 a.C. Pensava que el canvi constant, era la característica principal de la natura. "Tot flueix" deia. Tot es mou contínuament, i res és permanent. Va intenatr demostrar que el món és un joc de contraris. Si mai no estiguéssim malalts, no sabríem què és estar sa. A aquest cosa, que era la base de tot, Heràclit li va dir Déu o logos -
500 BCE
Anaxàgores
500 a.C. - 428 a.C. Era un altre filòsof que no creia que un determinat principi pogués transformar-se en totes les coses que veiem a la natura. Anaxàgores creia que la natura està feta d'un nombre infinit de partícules diminutes i invisibles a l'ull. Deia que aquestes petites partícules que tenen "una mica de tot", són les llavors. -
490 BCE
Empèdocles
490 a.C. - 430 a.C. Pensava que tant Heràclit com Parmènides tenien raó en una de les dues premisses, i que s'equivocaven en l'altra. Va concloure que calia refusar la idea d'un únic principi. Empèdocles creia que la natura tenia quatre elements: terra, aire, foc i aigua. -
485 BCE
Protàgoras
485 a.C. - 410 a.C. Era un sofista que deia que "l'home és la mesura de totes les coses". Admirat expert en retòrica que recorria el món grec cobrant elevades tarifes pels seus coneixements sobre el correcte ús de les paraules o ortoepia. -
470 BCE
Sòcrates
470 a.C. - 399 a.C. És el personatge més enigmàtic de la filosofia tot i no haver escrit ni una línia. Sòcrates no pretenia instruir a la gent, només conversava amb ells a les places i discutien. Va practicar un diàleg continu fins que va ser sentenciat a mort, condemna que va complir bevent cicuta, per "introduir nous déus" i "corrompre la joventut". -
460 BCE
Demòcrit
460 a.C. - 370 a.C. Demòcrit estava d'acord amb els seus predecessors i va assumir, doncs, que tot està fet de petites peces invisibles, que són eternes i immutables. Demòcrit va anomenar-les "àtoms", ja que àtom vol dir indivisible. Creia que hi ha un nombre il·limitat d'àtoms a la natura i que tots ells són diferents entre sí, cosa que fa que es puguin unir i formar coses tan diferents. Deia que quan un cos mor i es desintegra, els seus àtoms es dispersen i s'usen de nou en altres cossos. -
460 BCE
Hipòcrates
460 a.C.- 370 a.C. Es considera que va ser el fundador de la medicina grega. Però també el considerem en el món de la filosofia perquè feia servir "l'ètica mèdica". Això obligava al metge a seguir unes certes regles ètiques. Per exemple, que un doctor no pot receptar narcòtics a gent sana. -
435 BCE
Aristip
435 a.C. - 350 a.C. Aristip pensava que l'objectiu principal de la vida es aconseguir el màxim plaer sensual. Deia que el major bé és el plaer, i el major mal és el dolor -
428 BCE
Plató
428 a.C. - 347 a.C. Va ser un pensador més sistemàtic que Sòcrates, tot i ser el seu alumne, però els seus escrits, especialment els primers diàlegs, poden ser considerats com una continuació i elaboració de les idees de Sòcrates. Igual que Sòcrates, Plató va considerar l'ètica com la branca més elevada del saber. Plató pensava que totes les coses tangibles de la natura canvien. Deia que tot està fet amb un "motlle" etern i immutable. -
412 BCE
Diògenes
412 a.C. - 323 a.C. Va ser el cínic més conegut i deia que no necessitava més que una capa, un bastó i una barra de pa per ser feliç. Vivia en un barril. Els cínics creien que l'home no s'ha de preocupar de la pròpia salut. Ni el dolor ni la mort han de pertorbar-lo, ni tampoc el sofriment dels altres. Avui en dia, una persona cínica, és aquella que no es preocupa del patiment dels altres. -
384 BCE
Aristòtil
384 a.C - 322 a.C Aristòtil va ser alumne de Plató durant uns 20 anys, però no estava d'acord en que existís un "motlle2 per a totes les coses. Ell creia que les coses de l'ànima humana són purament reflexos dels objectes de la natura. Va assenyalar que a la ment no hi ha res que no hagi estat experimentat pels nostres sentits. La raó, segons Aristòtil, és la característica més destacada de l'ésser humà. -
341 BCE
Epicur
341 a.C. - 270 a.C. Va fundar una escola a Atenes on els seus seguidors s'anomenaven epicuris. Va desenvolupar l'ètica del plaer d'Aristip i la va combinar amb la teoria atòmica de Demòcrit. Epicur va dir que les conseqüències agradables d'una acció han de ser avaluades tenint en compte els seus efectes secundaris. Va assenyalar que el plaer, no ha de referir-se necessàriament al plaer sensual, per exemple, l'amistat, la sensibilitat per l'art... -
334 BCE
Zenó
334 a.C. - 262 a.C. Va ser el fundador de l'escola estoica de filosofia. Com Heràclit, pensaven que tothom pertany al mateix logos, que cada persona és un "microcosmos". Això els va portar a creure que existeix un dret universal. Van negar qualsevol conflicte entre esperit i matèria. Només hi ha una natura, deien. Aquesta idea s'anomena monisme. -
106 BCE
Ciceró
106 a.C. - 43 a.C. Filòsof romà que va dir que Sòcrates "va baixar la filosofia del cel a la terra, la va portar a les ciutats, la va introduir als homes, i la va forçar a pensar sobre la vida, l'ètica, el bé i el mal." També va formular el concepte d'humanisme. -
4 BCE
Sèneca
4 a.C - 65 d.C. Sèneca pertanyia als estoics i va dir que l'home és sagrat per a l'home. Pensava que l'home ha d'aprendre a acceptar el destí. Res no succeeix de forma accidental. -
205
Plotí
205 - 270 Va ser la figura més important del Neoplatonisme. Plotí creia que el món està en tensió entre dos pols. A un extrem hi ha una llum divina anomenada U i a l'altre extrem hi ha l'obscuritat absoluta, que no rep cap llum de U. Segons Plotí, la llum U, il·lumina l'ànima. -
354
Sant Agustí d'Hipona
354 - 430 Va ser un dels filòsofs medievals més importants. La seva vida serveix per estudiar la transició de l'Antiguitat tardana al començament de l'Edat Mitjana. Volia trobar resposta a la pregunta de "Hi havia una contradicció entre la Bíblia i la raó, o la fe i el coneixement eren compatibles?" També estava molt interessat en l'origen del mal. -
Period: 476 to 1453
Filosofia Medieval
Es desenvolupa principalment a Europa durant l'Edat Mitjana i es caracteritza per la fusió de la filosofia amb la teologia cristiana. Es van explorar qüestions metafísiques, ètiques i epistemològiques des d'una perspectiva teològica. La filosofia medieval també va preservar i transmetre el llegat de la filosofia antiga, especialment a través de la recepció de les obres d'Aristòtil. -
1206
Albert Magne
1206 - 1280 Va ser el professor de filosofia de Tomàs d'Aquino. Va ser un frare dominic i bisbe de l'Església catòlica, així com un destacat teòleg, geògraf, filòsof, químic i en general, un polimatia de la ciència medieval. -
1225
Tomàs d'Aquino
1225 - 1274 Tomàs d'Aquino va ser el filòsof més important de l'època medieval. Era també teòleg, però en aquesta època, no hi havia gran diferència entre filòsof i teòleg. Sant Tomàs volia provar que només hi ha una veritat. Va ser el principal representant de l'educació escolàstica i va recuperar els escrits aristotèlics. Pensava que els nens només hereten les qualitats del pare, que la dona no teia gens d'importància. -
1433
Marsilio Ficino
1433 - 1499 Va ser una de les figures més importants del Renaixement. Era sacerdot catòlic, filòleg, metge i filòsof, que va anar a més l'artífex del renaixement del neoplatonisme i va encapçalar la famosa Acadèmia platònica florentina. Va dir: "coneix-te a tu mateix, oh llinatge diví vestit d'home". -
1463
Pico della Mirandola
1463 - 1494 Va ser una de les figures centrals del Renaixement. Va escriure el "Diàleg de la dignitat humana", que només pel títol, seria impensable a l'Edat Mitjana. A l'època medieval, l'únic punt de partida era Déu, mentre que al Renaixement era l'home. -
Period: 1490 to
Renaixement
El Renaixement, un moviment cultural del segle XIV al XVI, va sorgir a Itàlia i es va expandir per Europa. Es caracteritza per un ressorgiment de l'interès en les arts, la ciència i la filosofia de l'Antiguitat clàssica. Va marcar una transició cap a la modernitat i va influir en àmbits com l'art, la literatura, la ciència i la política. -
Period: 1500 to
Filosofia Moderna
Aquesta època es caracteritza per un canvi radical en la manera de pensar, en la qual la fe en l'autoritat religiosa i aristotèlica va ser desafiada per una cerca de coneixement basada en la raó i l'experiència. Temes com la naturalesa de la realitat, la font del coneixement, la moralitat i la política van ser àmpliament debatuts i explorats en aquest període. -
1548
Giordano Bruno
1548 - 1600 Giordano Bruno defensava que Déu estava present a la natura i que l'espai de l'univers és infinit. Per això que ell deia, va ser castigat d'una manera molt severa, el van cremar al Campo de Fiori de Roma l'any 1600. -
1561
Francis Bacon
1561 - 1626 L'home havia començat a desprendre's de la seva condició natural. Llavors Francis Bacon, que era un filòsof anglès, va dir: "El coneixement és poder", subratllant-ne el valor pràctic. L'home començava a intervenir en la natura i controlar-la, pensava. -
Thomas Hobbes
1588 - 1679 Va ser un dels principals defensors del materialisme. Thomas Hobbes creia que tots els fenòmens, incloent-hi els homes i els animals, estan formats exclusivament de partícules de matèria. Fins i tot la consciència humana o l'ànima, deriva del moviment d'unes partícules minúscules del cervell. -
René Descartes
1596 - 1650 Des de molt jove, Descartes, va desitjar arribar al coneixement profund de la naturalesa de l'home i de l'univers, però a mesura que estudiava filosofia, s'anava adonant poc a poc de la seva ignorància. Descartes estava convençut de que només la raó ens dona accés al coneixement veritable. Deia que no podem confiar en el que diuen els nostres sentits. Era un pensador Racionalista -
Spinoza
1632 - 1677 Spinoza va ser, juntament amb Descartes, un dels filòsofs més grans del segle XVII. Va tractar temes com la relació relació entre el cos i l'ànima. La seva principal proposta filosòfica va ser la identificació de Déu amb la naturalesa. És a dir, en lloc de concebre a Déu com un ser personal, ho va definir com una substància que abasta tot el que existeix. -
John Locke
1632 - 1704: John Locke va ser un filòsof i pensador polític britànic del segle XVII, conegut per les seves contribucions a la teoria política i a la filosofia de la ment. És considerat un dels pares del liberalisme clàssic i va influir profundament en la Declaració d'Independència dels Estats Units i en la concepció dels drets naturals. La seva defensa del dret a la revolució contra un govern tirànic va ser una influència significativa en el pensament polític occidental. -
Godofredo Leibniz
1646 - 1716 Va ser un dels filòsofs del segle XVII més importants. Va dir que la diferència entre les coses materials i espirituals és precisament que les materials es poden dividir en parts encara més petites, mentre que l'ànima només es pot dividir en dues parts. -
Berkeley
1685 - 1753: Va ser un filòsof irlandès. És conegut per ser un defensor de l'idealisme, una posició filosòfica que sosté que només existeixen les idees mentals i que les coses físiques són només conjunts d'aquestes percepcions. Va argumentar que l'esser d'una cosa consisteix en ser percebuda o en ser percebuda per la ment de Déu. La seva filosofia també va tenir influència en el desenvolupament de la teoria de la percepció i en la crítica a la idea de la matèria com a substància independent. -
Montesquieu
1689 - 1755: Charles-Louis de Secondat, baró de Montesquieu, va ser un pensador, filòsof polític i escriptor francès del segle XVIII. Montesquieu va argumentar que la divisió de poders entre l'executiu, el legislatiu i el judicial era crucial per a la protecció de les llibertats i la prevenció de l'abús de poder. Aquestes idees van contribuir al desenvolupament dels sistemes polítics democràtics i constitucionals. -
Voltaire
1694 - 1778: Voltaire, François-Marie Arouet, va ser un filòsof, escriptor i figura destacada de la Il·lustració francesa. Conegut per la seva brillant sàtira i la seva defensa de la llibertat de pensament i expressió. Criticava la intolerància religiosa, la superstició i la injustícia social. Va defensar els principis de la raó, la tolerància i la justícia, i la seva influència va contribuir al moviment per les reformes socials i polítiques a Europa i més enllà. -
Period: to
Il·lustració
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual i cultural que va emergir a Europa al segle XVIII, caracteritzat per la confiança en la raó, la ciència i la tolerància, i la crítica de les autoritats tradicionals, com l'Església i els monarques absoluts. Els il·lustrats van promoure idees com la igualtat davant la llei, la llibertat de pensament i expressió, i la separació de poders. -
Period: to
Romanticisme
El Romanticisme és un moviment cultural que es va originar a Alemanya i al Regne Unit a la fi del segle XVIII com una reacció contra la il·lustració i el neoclassicisme, conferint prioritat als sentiments -
David Hume
1711 - 1776: David Hume va ser un filòsof, historiador i economista escocès, conegut principalment per les seves contribucions a la filosofia empirista i al pensament escèptic. Va posar en dubte les nostres percepcions de la realitat i va defensar la idea que la nostra comprensió del món està subjecta a les limitacions de la nostra experiència sensorial. La seva influència continua sent notable en la filosofia contemporània, especialment en el camp de l'epistemologia i la filosofia moral. -
Jean-Jacques Rosseau
1712 - 1778: Rousseau va defensar la idea de la sobirania popular i la llibertat individual, argumentant que la societat hauria de basar-se en un contracte social lliurement acordat entre els seus membres. Va influir profundament en la política i la filosofia modernes amb les seves idees sobre la democràcia i la justícia social. -
Immanuel Kant
1723 - 1804:
Va ser un filòsof alemany, considerat un dels pensadors més influents de la història de la filosofia occidental. Va argumentar que hi ha límits a la raó humana, i va proposar una distinció entre el fenomen (la realitat com la percebem) i el noumen (la realitat), dient que no podem conèixer el noumen directament. Va desenvolupar una ètica basada en l' "imperatiu categòric", que diu que hem de prendre decisions basades en principis universals i no en el desig. -
Olympe de Gouges
1748 - 1793: Va ser una escriptora, activista política i defensora dels drets de les dones durant la Revolució Francesa. Va escriure la "Declaració dels drets de la dona i la ciutadana" (1791), que va proposar l'igualtat entre els gèneres. Va criticar la discriminació i la injustícia contra les dones en la seva època i va lluitar per la seva emancipació. Malauradament, va ser executada el 1793 durant el Període del Terror de la Revolució Francesa, per les seves opinions polítiques i feministes. -
Hegel
1770 - 1831: Georg Wilhelm Friedrich Hegel va ser un influent filòsof alemany pertanyent a l'idealisme, del segle XIX, conegut per la seva obra sobre la dialèctica i la història. Va argumentar que la història humana es desenvolupa a través de conflictes dialèctics cap a una major consciència i llibertat. La seva influència en la filosofia moderna ha estat significativa. -
Period: to
Revolució Francesa
La Revolució Francesa es va veure influïda per les idees filosòfiques del segle XVIII, conegudes com la Il·lustració, que promovien la raó, la igualtat i la llibertat. Filòsofs com Rousseau, Voltaire i Montesquieu van inspirar els ideals de la revolució, advocant per la democràcia, els drets humans i la separació de poders. Aquesta influència va contribuir al col·lapse del règim absolutista i a l'aparició d'una nova ordre política i social a França. -
Period: to
Filosofia Contemporània
La filosofia contemporània és el període de la història de la filosofia que abasta des del segle XIX fins als temps actuals. Comença aproximadament amb el final de la filosofia moderna i s'ha caracteritzat per una gran diversitat de corrents i moviments filosòfics. La filosofia contemporània ha explorat àmbits com la fenomenologia, l'existencialisme, entre altres, i ha abordat temes tan diversos com la llenguatge, la societat, la tecnologia, l'existència i la veritat. -
Søren Kierkegaard
1813 - 1855: Søren Kierkegaard era un filòsof danès. És considerat un dels fundadors de l'existencialisme i un dels filòsofs més influents del segle XIX. Va dedicar la seva obra a explorar temes com l'angoixa, la fe, l'autenticitat i la individualitat en l'existència humana. Va criticar la manera de pensar de Hegel i el Romanticisme. Divideix la vida en tres etapes: etapa estètica, etapa ètica i etapa religiosa. -
Karl Marx
1818 - 1883:
Karl Marx va ser un filòsof, economista i sociòleg alemany, conegut principalment pel seu treball en la crítica del capitalisme i el desenvolupament del socialisme científic. Marx va argumentar que la història de la humanitat està marcada per la lluita de classes i va proposar una anàlisi materialista de la societat, on les relacions de producció determinen les estructures socials i polítiques. La seva influència ha estat profunda en la teoria social, la política -
Friedrich Nietzsche
1844 - 1900: Friedrich Nietzsche va ser un filòsof alemany del segle XIX conegut per les seves idees provocadores i la seva crítica radical de les creences tradicionals i les institucions socials. Va qüestionar la moralitat tradicional, la religió i la concepció de la veritat. Nietzsche va promoure la idea de l'"etern retorn". La seva influència s'ha estès a àmbits com la filosofia, la literatura, la psicologia i la cultura en general. -
Sigmund Freud
1856 - 1939: Sigmund Freud va ser un metge i neuròleg austríac, conegut com el pare del psicoanàlisi. Va desenvolupar una teoria completa de la ment humana, que va tenir un profund impacte en la psicologia. Va proposar que la ment humana es divideix en tres parts: el conscient, l'inconscient i el preconscient. També, la importància dels somnis. Creia que els somnis són una via d'accés a l'inconscient i va dir que reflecteixen els desitjos reprimits i els conflictes emocionals. -
Martin Heidegger
1889 - 1976: Martin Heidegger va ser un filòsof alemany, conegut per la seva influent obra en l'àmbit de l'existencialisme i la fenomenologia. Va explorar la naturalesa de l'ésser i la forma en què les persones s'interrelacionen amb el món que les envolta, introduint conceptes com l' "autenticitat", la "mitjanitat" i la "caducitat". Tot i això, la seva obra també ha generat controvèrsia a causa del seu suport al règim nazi durant una breu temporada a la dècada de 1930. -
Jean-Paul Sartre
1905 - 1980: Era un filòsof, escriptor i pensador existencialista francès. Sartre va defensar la idea que l'ésser humà està condemnat a ser lliure i que, per tant, és responsable de les seves pròpies accions i decisions. Va argumentar que la nostra llibertat ens condemna a fer eleccions i a assumir les seves conseqüències, tot i que això pugui provocar angoixa i desesperança. -
Simone de Beauvoir
1908 - 1986: va ser una escriptora, filòsofa i feminista francesa. És coneguda per ser una figura clau en el moviment feminista. Va defensar la idea de la igualtat de gènere i va argumentar que les dones són socialment construïdes com a "l'altre" respecte als homes, i no com a subjectes autònoms. Va promoure la idea que les dones han de reivindicar la seva pròpia autonomia i llibertat, i va cridar a la solidaritat entre elles per aconseguir els seus drets. -
John Rawls
1921 - 2002: John Rawls era un filòsof polític estatunidenc. És conegut per la seva influent obra "Justícia com equitat", publicada el 1971, en la qual desenvolupa la seva teoria de la justícia. Va proposar un principi de justícia que busca la igualtat bàsica de les llibertats i promoure la justícia social a través de la distribució equitativa dels béns socials.
La seva teoria de la justícia s'ha convertit en una de les principals teories de la justícia en la filosofia política contemporània.