-
624 BCE
Tales de Milet
Com he dit, la gent va fer aquest pas endavant, el pas del mites al logos i, el primer filòsof que va sorgir va ser Tales. Va ser un dels anomenats presocràtics o filòsofs de la natura. En aquest moments de la història, la gran qüestió que es feien era: com va sorgir el món i l'univers? Aquest filòsofs de la natura, entre ells Tales, reben aquest nom perquè busquen la resposta a aquesta pregunta (l'argé) a la natura.
Tales deia que l'aigua era l'origen de totes les coses. -
610 BCE
Anaximandre
És el seguent filòsof que coneixem, també va viure a Milet, apròximadament a la mateixa època que Tales. Pensava que el nostre món és nomès una petita part d'un inmens onjunt de mons que neixen i moren en allò que identificava com l'INDEFINIT. Amb això es podia estar referint a que l'origen de tot havia de ser diferent de les coses creades, perquè, com que totes les coses són limitades, el que va abans i després ha de ser indefinit. -
Period: 600 BCE to
Vida de la filosofia
No sabem la data exacta en la que neix, però va ser a principis del s.VI a.C -
550 BCE
El pas del Mites al Logos
Al començament del s.VI a.C neix una nova manera de pensar, el que ara entenem per filosofia. Hem de pensar que abans de la filosofia la gent contestava les preguntes que podien sorgir, mitjançant mites explicats de pares a fills. Llavors, amb el temps es fa aquest canvi, el pas del mites al logos. Això és degut a 3 grans factors que succeeixen a Milet. -Hi havia un gran afluent de persones vingudes de tot arreu.
-Llibertat religiosa.
-Es comença a practicar la cartografia -
540 BCE
Heràclit
Pensava el contrari que Parmènides, ja que, deia que el canvi constant era la principal característica de la natura i creia en el que percebia amb els sentits.
Opinava que tot es mou constantment i res és permanent.
També, tractava d'explicar que el món és un joc de contraris, per exemple, si mai estàs malalt, mai no sabràs què és estar sa. Per a ell, bé i el mal tenen un lloc necessari al món.
A més, parlava d'un Déu, però no com ho comprenem ara, sinó una cosa més semblant a una raó universal. -
540 BCE
Parmènides
Creia en que tot el que existeix, existeix des de sempre. Deia que res no pot venir del no-res i qualsevol cosa que existeix no pot convertir-se en no res. També creia que el canvi no existeix, és a dir, no hi ha res que pugui convertir-se en una cosa diferent del que és.
Encara que percebia amb els sentits que les coses canvien, pensava que els nostres sentits ens donen una imatge equivocada del món.
El seu pensament és diu racionalisme, perquè es basa en la raó humana. -
526 BCE
Anaxímenes
És un altres filòsof de la natura i responia a l'argé amb l'aire o al vapor. Ell coneixia la teoria de l'aigua, però es preguntava d'on venia aquell aigua. I ell deia que l'aigua és aire condensat. Per a ell l'aire era l'origen de la terra, l'aigua i el foc. -
500 BCE
Anaxàgores
Va ser el primer filosof d'Atenes. No creia en que un o més elements es poguessin transformar en totes les coses de la natura. Pensava que tot estava fet d'un conjunt de partícules diminutes(llavors). Tot es potdividir, però inclós les coses dividides formen part d'un conjunt de coses reconeixibles individualment. Això és perquè la representació del conjunt està present en totes i cada una de les parts. Imaginava l'ordre com una força creadora i la va anomenar enteniment. -
500 BCE
Els eleàtics
Eren de la colònia grega d'Elea, al sud d'Italia i també els interesava la pregunta per l'argé. El més destacat d'ells era Parmènides. -
490 BCE
Empèdocles
Pensava que tant Parmènides com Heràclit tenien raó i s'equivocaven a la vegada. Va refusar la idea de que nomès calía un únic element. Creia que la natura tenia quatres arrels: aire, aigua, foc i terra. Deia que tot és una barreja d'aquests elements i que quan una cosa mor, els arrels es tornen a separar. També, opinava que hi ha dos forçes que actuaven sobre la natura: amor i odi. L'amor uneix i l'odi separa, va distingir entre substància i força. -
485 BCE
Protàgores
Un dels sofistes més importants. Deia que el problema de saber si una cosa és certa o no, s'ha de supeditar a la necesitat de les persones. També, no afirmava ni desmentia la idea d'un Déu, és a dir, era agnòstic. -
480 BCE
Els sofistes
Van sorgir entre el s.V-IV a.C. Eren filòsofs i professors itinerants que es van reunir a Atenes, on vivien ensenyant a canvi de diners. Eren crítics amb la mitologia tradicional. Opinaven que encara l'home mai podrà saber la veritat sobre els enigmes de la natura i l'univers. Això es diu escepticisme. -
470 BCE
Sócrates
Un dels grans filòsofs clàssics i dels més enigmàtics de la història, no va escriure res mai. Es passava moltes hores parlant amb la gent a la plaça. Va ser considerat el fundador de diferents escoles de pensament. Deia que hi ha lleis universalment vàlides. Es dedicava a "discutir" amb la gent, perque ell no ensenyava, sinó que parlava. Era racionalista i deia que la clau per saber què és bo i què és dolent es troba a la raó. Ningú pot ser feliç si actua contra els seus pensaments. -
460 BCE
Hipòcrates
Fundador de la medicia grega, intentava buscar explicacions naturals a les malalties médiques. Va crear un jurament per als metges:
-INSTRUIR per preceptes als fills propis, fills de qui et vagi ensenyar i als deixebles units per jurament.
-PORTAR un règim en benefici del malalts, mai perjudicar-los, ni donar una droga mortal ni donar supositoris destructors a les dones.
-NO OPERAR per càlcul, abstenir-me de errors voluntaris, corrupció i lascivia.
-GUARDAR silenci de tot el que senti o vegi. -
460 BCE
Demòcrit
Últim filòsof de la natura. Deia que tot estava fet de petites peces invisibles, eternes i immutables, que va anomenar àtoms. Aquestes coses no es podien dividir, ja que sinó la natura s'hauria anat dissolvent. Els àtoms eren fixos i sòlids però no tots iguals i són il·limitats. Quan algun cosa mor, els àtoms es desintegren i es reutilitzen. Per ell només existien els àtoms i el buit, només creia en les coses materials, llavors era materialista. La nostra persepció es deu al moviment dels àtoms. -
428 BCE
Plató
Va ser deixeble de Sòcrates. Va fundar una escòla anomenada Academus(acadèmia). S'interressava per les coses eternes i immutables i les coses que flueixen, tant a la natura com a la societat. Pensava que totes les coses tangibles canvien, però el motlle d'aquestes coses és etern. Un cavall morirà, però la forma (idea) de cavall no. Llavors les coses eternes són espirituals i abstractes. Per això, ell pensava que hi havia una realitat darrere del nostre món, el món de les idees. -
428 BCE
Plató 3ra part
el cos i una altre que és l'ànima, que és immortal i viu al regne de la raó. Aquesta ànima ja existeix abans d'entrar a un cos, però quan entra al cos, oblida totes les coses perfectes, d'aquell món. Llavors s'inicia un procés, segons el humà creix, l'ànima va tenint petits records de tot allò que sabia i li surt el desig de tornar-hi. A això el va anomenar eros. Aquest procés, que és un cicle fins que l'ànima torna, només és possible per als filòsofs. -
428 BCE
El mite de la caverna 2na part
Llavors, el presoner decideix tornar a la caverna per avisar als seus companys i, quan torna i s'ho explica, es pensen que s'ha tornat boig i el rebutjen. Aquest mite vol explicar que la gent que viu dins de la cova i no surt, són ignorants i viuen a una falsa realitat i, tots aquells que aconsegueixen sortir, són persones que busquen la veritat del món, que els podem anomenar filòsofs. -
428 BCE
El mite de la caverna
Va ser inventat per plató. Aquest mite tracta sobre uns presoners que neixen dins d'una cova, atats de peus i mans, en una posició on només poden veure una paret. A questa paret es van reflectint ombres, que es fiquen per una finestra que hi ha darrera d'ells. Els presoners viuen pensant que aquella és la realitat, aquelles ombres són el real. Un dia alliberen a un d'ells i surt al món real, on s'adona de que el que ells pensaven que era real no ho és, només és una ombra del veritable món. -
428 BCE
Plató 4ta part
Per a ell, el cos humà està format per 3 parts: el cap, el pit i el ventre. A cada una li correspon una qualitat. Al cap la raó, al pit la voluntat i al ventre el desig. Aquestes qualitats tenen també una virtut: raó=saviesa, voluntat=coratge i desig=moderació. Els homes que acomplissin amb això, serien homes armoniosos. Aquesta idea la aplicava als Estats, deia que només hi haurà un bon Estat si es governa amb la raó. Per això creu que són els filòsofs els qui hauríen de governar-nos. -
428 BCE
Plató 5na part
També opinava que les dones eren igual de aptes per governar que els homes, ja que els governants només han d'utilitzar la raó i les dones tenen la mateixa capacitat de raonar. -
428 BCE
Plató 2na part
Doncs, no podem tenir coneixement veritable de les coses, només podem tenir opinions. També es va interessar molt per les matemàtiques, perquè els seus plantejaments mai canvien. Per això, només podem tenir concepcions inexactes de les coses que percebem amb els sentits.
El món sensible: no podem tenir coneixement total perquè tot flueix, res és, tot varia.
El món de les idees: és etern i invariable i el coneixem a través de la raó. L'home és una criatura dual, tenim una part que varia, que és -
400 BCE
Els cínics
La filosofia cínica va ser fundada per Antístenes(antic alumne de Sòcrates). Volia ensenyar que per a ser feliç no necessites avantatges externs(poder, luxe, bona salut). La felicitat no pot dependre de coses tan volubles . El més conegut d'ells era Diògenes. Ells creien que no ens hem de preocupar de la salut, el dolor i la mort pròpies o del altres. -
384 BCE
Aristòtil
Va ser alumne de Plató. Va ser l'últim gran filòsof grec i el primer gran biòleg d'Europa. Mentre Plató usava la raó, Aristòtil usava els sentits, llavors rebutja la teoria de les idees. Per exemple, l'idea del cavall, és només una idea que ens hem inventat els homes, per tant no existeix en si mateixa, sinó que aquesta idea es forma a partir de les qualitats del cavall. Per a Aristòtil, la natura és el món veritable. Deia que tot pensament i idea que arribava a la ment, era perquè l'havíem vist -
384 BCE
Aristòtil 2na part
Però també parlava d'un poder que tenim innat de raonar, és a dir que no tenim idees innates, però sí, la facultat d'organitzar les percepcions en categories. A part, va decidir que la realitat està composta de diverses coses que constitueixen una unitat de forma i matèria. La matèria és allò de que está feta una cosa, la forma és la qualitat específica d'aquella cosa. La matèria potèncialment sempre es pot convertir en forma, amb això explica els canvis. Cada canvi de la natura, és una -
384 BCE
Aristòtil 3ra part
una transformació de poténcia a acte. Un exemple: un ou es pot convertir potencialment en una gallina. Aristòtil comprenia la causa de cuatre maneres diferents. Per exemple: plou, perquè el vapor d'aigua dels núvols es refreda i es condensa, formant gotes d'aigua. Això, per a Aristòtil respon 3 de les causes: la causa material és que el vapor es troba just en el moment en que l'aire es refreda. La causa eficient és que el vapor es refreda i la causa formal és que l'aigua cau a terra. I la causa -
384 BCE
Aristòtil 4ta part
final és que plou per a que els animals i plantes creixin. També tracta de classificar totes les coses de la natura, com nosaltres quan ordenem l'habitació. Per a questa classificació, divideix el món en dos grans grups, coses inanimades, que no poden canviar, a menys que alguna cosa animada ho faci canviar. I coses animades, les quals divideix en dos grups, plantes i animals, i aquests, també es poden dividir en dues subcategories, racionals i irracionals. A part creia que hi havia una mena de -
384 BCE
Aristòtil 6na part
tres formes: la monarquia, l'aristocràcia i la democràcia. En respecte a la dona, creia que eren incompletes, pensava que eren homes inacabats. La dona era la receptora pasiva i l'home el emisor actiu. -
384 BCE
Aristòtil 5na part
Déu, que va haver de començar tot i ara està a dalt de totes les categories, observant el món, a aquest Déu també l'anomena primer motor. Si parlem dels homes, creu que tenim una part vegetal, una part animal i una part racional. A part, també pensava que hi ha tres formes de felicitat: una vida de plaer i oci, una vida de ciutadà lliure i responsable i una vida dinvestigador i filòsof. Per a que l'home pugui ser feliç han de conviure les tres vides. La seva manera d'organitzar l'Estat és en -
341 BCE
Els Epicurs
Epicur va ser el fundador de l'escola. Va desenvolupar l'ètica d'Aristip, on deia que l'objectiu de la vida era aconseguir el màxim de plaer sensual, a part de que havíem d'evitar patir per sobre de tot i, la va combinar amb la teoria atòmica de Demòcrit. Els epicurs vivíen al jardí. Deia que les conseqüències agradables d'una acció tenint en compte els seus efectes secundaris. Epicur opinava que el plaer no havia de ser necessariament sensual. A aquest plaer només es pot accedir mitjançant -
341 BCE
Els Epicurs 2na part
la moderació, l'autocontrol i la serenitat. També és necessari superar la mort i la por. Va resumir la seva filosofia amb "les cuatres herbes medicinals"
-No s'ha de tenir por dels Déus.
-No cal preocupar-se de la mort.
-El bé és fàcil d'aconseguir.
-Les coses terribles són fàcils de suportar. -
300 BCE
Els Estoics
El seu fundador va ser Zenó. Rep aquest nom perquè les reunions es feien sota un pòrtic. Pensaven que tots formem part de la mateixa raó universal, cadascun de nosaltres és un món en miniatura. Per a ells existeix un dret universal arrel de les "lleis naturals", que mai canvien. Opinaven que l'individu i l'univers eren el mateix, igual que l'esperit i la matèria, només hi ha una natura. Van promocionar la cultura grega a Roma. Tot succeeix per necessitat, són lleis de la natura. -
Period: 300 BCE to 400
Helenisme
Amb les conquestes d'Alexandre el Gran es va obrir una nova etapa, el Hel·lenisme i, va durar apròximadment 300 anys. Amb el terme Hel·lenisme ens referim a l'època i cultura grega que van dominar Macedònia, Síria i Egipte. Malauradament per a ells, des de l'any 50 a.C, Roma va imposar-se i va anar conquerint els regnes Hel·lenístics. Llavors les diferents cultures, contacten i, es mesclen religions i cultures. Això es diu sincretisme. -
Period: 30 to
Cristianisme
Molt influènciat per el món semita i indoeuropeu. Els seu Déu es diu Jesús de Natzaret i, era el que seria el nostre salvador. Anomenava pare a Déu, deia que havíem d'estimar a tothom per arribar al regne de Déu. Van acabar per crucificar-lo i, la gent va dir que va morir pel bé de la humanitat. Uns dies després de la mort, va ressuscitar. A partir d'aquí el cristianisme es va expandir per tot arreu. Podem destacar a Pau, que va ser un missioner que va contribuir a promulgar el cristianisme. -
205
El Neoplatonisme
Plotí va ser la figura més important. Creia que el món està en tensió entre dos pols, un, és la llum divina, anomenada l'U, l'altre és l'obscuritat absoluta. Segons ell, l'obscuritat en sí no existeix, és absència de llum. Tot el que existeix és l'U. L'U, és qui il·lumina l'ànima i l'obscuritat és la matèria. -
430
Sant Agustí
Li interesava molt "el problema del mal", era cristià, però no ho va ser tota la seva vida. Creia que la filosofia i la fe eren coses que podien conviure. Creia en que Déu va crear el món i, li interessava molt la lluita del mal i el bé, "el mal és la absència de Déu". Es basava en el Neoplatonisme. -
Period: 476 to 1492
Edat Mitjana
Comença amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i termina amb el descobriment d'Amèrica. Durant aquest període la organització social, política y econòmica es basava en la terra i el vassallatge. També se la coneix com a "època fosca" perquè va ser una era d'estancament i retrocés en diversos sentits: humanista, artístic, científic, tecnològic. D'aquesta época podem destacar dos filòsofs: Sant Agustí i Sant Tomàs D'Aquino. A més és una era que es centra molt en el teocentrisme. -
1225
Sant Tomàs d'Aquino
Va agafar moltes de les idees d'Aristòtil, creia que podia provar l'existència de Déu a través de la filosofia d'Aristòtil. Va adaptar la seva filosofia amb la lògica, la seva teoria del coneixement i la filosofia de la natura. Opina igual que ell de les dones. Uneix filosofia amb la religió i, diu que nomès hi ha una veritat. -
1300
Misticisme
Una experiència mística és una experiència de fusió amb Dèu. Un místic sent que es perd a sí mateix quan es produieix aquesta experiència. Et perds a tu mateix a la vegada que t'adones de que ets una cosa molt més gran, ets tot o formes part d'aquest tot. Per aconseguir-ho has de tenir una vida senzilla i meditar molt. -
Period: 1500 to
El Renaixement
Va ser un desenvolupament cultural. Té un pensament antropocentriste. Es deixa de banda a Déu i es posa a l'home al centre de tot.No només som homes, sinó que som homes individuals. Van haver molts avenços tecnològics(telescopi) i la revolució científica, el que va ajudar a tenir més coneixement sobre l'univers, es deixa de pensar que la Terra és el centre de l'univers. Descobriment de la gravetat. Va nèixer l'humanisme i l'antihuamnisme. Van haver guerres religioses, persecucions i execusions. -
Period: to
El Barroc
Es caracteritza per les tensions entre contrastos, d'una banda tenim l'optimisme del Renaixement i, de l'altre, la reclusió religiosa i autonegació. Guerres entre protestants i catòlics(Guerra dels 30 anys). El teatre es converteix en el símbol més important de l'època. Els filòsofs més importants són Descartes i Spinoza.