Jazz

EL JAZZ

  • ELS PRECEDENTS

    ELS PRECEDENTS
    Cants de Treball: cants entonats pels esclaus africans, portats al ritme del dur treball. Interpretats a capella i de forma responsorial. Els Espirituals: es tractava d'himnes i salms de caràcter religiós cantats a capella i de forma responsorial. Els Blues: càntics de caràcter profà, que reflecteix la tristesa, les pors i les misèries. De vegades acompanyats per instruments. El Ragtime: és una barreja del ritme sincopat afroamericà i la música clàssica de piano.
  • ESTIL NOVA ORLEANS

    ESTIL NOVA ORLEANS
    Característiques:
    -Els instruments que tocaven havien estat adquirits de les bandes militars.
    -Les bandes estaven formades per un nombre reduït de músics.
    -Els nous músics toquen com cantan, ja que no saben solfeig ni coneixen la tècnica.
    -La música que tocaven tenia la influència del ragtime,del blues i dels espirituals.
    -Solien fer improvisacions col·lectives o petites improvisacions solistes. Van destacar: Buddy Bolden i la seua Orquestra, o Brown Skinned Babies.
  • DIXIELAND

    DIXIELAND
    Les Dixieland van ser bandes de jazz en què predominaven els músics blanc. Característiques:
    -Es desenvolupen més les improvisacions.
    -Els tempos son més ràpids.
    -És un estil menys expressiu, però amb més recursos tècnics.
    -Les melodies són més polides i les harmonies més clares. Una de les bandes més importants d'aquest estil és: l'Original Dixieland Jazz Band i Papa Jack Laine.
  • CHICAGO

    CHICAGO
    Caracteritzat per una claredat més gran i en el qual el paper del solista té una major importància. Van destacar músics com: Joe "King" Oliver, Louis Armstrong o Bix Beiderbecke.
  • EL SWING I LES BIG BAND

    EL SWING I LES BIG BAND
    Música molt propera a la de ball i cinema.
    Característiques de les Big Band:
    -Grans orquestres uniformades, amb faristols de xou.
    -Interpreten melodies enganxoses.
    -Dirigides al ball.
    -Fidels a les partitures i deixen a la improvisació els solos.
    -Combina instruments de vent-metall,vent-fusta i una secció rítmica. El piano fa el paper de solista i d'acompanyament.
    Va destacar:Duke Ellington.
    En Espanya va ser un període de esplendor per al swing i les Big Bands.
  • EL BEBOP

    EL BEBOP
    Característiques:
    -Grups reduïts.
    -La bateria adquireix una gran importància com a solista.
    -Ús de ritmes complexos.
    -Interpretacions virtuoses.
    -Originalitat en les improvisacions.
    -Harmonies dissonants.
    -Emocionalment, transmetia intranquil·litat, nerviosisme, alteració...
  • COOL JAZZ

    COOL JAZZ
    Transmet suavitat, intimisme, relaxació, etc. E feia ús de sordines. La sordina és un accesori que serveix per a disminuir la intensitat del so. Habitualment s'usa en els instruments de vent-metall.
    Va destacar: Miles Davis.
  • HARD-BOP

    HARD-BOP
    Els ritmes són estimulants i sincopats, i assoleixen una gran importància. D'altra banda, busquen la tornada a les arrels del jazz: el blues, els espirituals i el gòspel.
    Va destacar: John Coltrane.
  • FREE-JAZZ

    FREE-JAZZ
    Aquest nou estil planteja un trancament de tot l'anterior i presenta una gran llibertat en les línies melòdiques i rítmiques.
    Van destacar els saxofonistes Ornette Coleman i John Coltranes i el contrabaixista Charles Mingus.
  • JAZZ-LLATÍ

    JAZZ-LLATÍ
    Destaca la improvisació i ritmes típics de percussió llatinoamericana.
    Destaquen Tito Puente amb la percussió i Arturo Sandoval amb la trompeta.
  • JAZZ-ROCK

    JAZZ-ROCK
    Sorgeix amb la combinació del jazz amb el rock. La guitarra elèctrica i el baix elèctric van ser els instruments més destacats i van passar de ser instruments d'acompanyament rítmic, a instruments solistes.
    Van destacar musics com Miles Davis, els guitarristes Al Di Meola o John Scofield.
  • SMOOTH-JAZZ

    SMOOTH-JAZZ
    Es caracteritza per un rítme lleuger i sense complexitat, amb un so elegant. Es va fer popular als bars i en altres locals on es bol una música ambiental.
    Entre els més destacats està George Berson i Kenny Gorelick.
  • NEOTRADICIONALISME

    NEOTRADICIONALISME
    Els musics, majoritàriament negres, van reivindicar el jazz als seus orígens.Aquest revival de jazz clàssic l'encenten músics com Scott Hamilton o Herbie Hancock i també Wynton Marsalis.
  • L'ACID-JAZZ

    L'ACID-JAZZ
    És l'oposat al neotradicionalisme, fa melodíes de jazz amb bases hip-hop, va ser un estil més modernitzat i amb ritmes de música per a ballar.
    Van destacar The Brand New Heavies, Jamiroqual i Galliano.