-
Inicis de la Renaixença
Cap a la dècada de 1830 va sorgir un moviment cultural i literari, la Renaixença, que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura i en temes polítics. -
Primera manifestació del catalanisme cultural i popularment conegut com l'inici de la Renaixença
S’ha convingut que l’Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i els escrits de Joaquim Rubió i Ors (1841) marquen l’inici d’aquesta primera manifestació del catalanisme cultural. -
Period: to
Bullangues
Protestes populars pel malestar social i polític dirigits contra el clergat i les autoritats polítiques. Un exemple serà la Jamància 1843. Probocades per les discrepcions d'una centralització i reclamaven majors atribucions per als ajuntaments i les diputacions, les protestes van palesar aquest descontentament i van ser una primera mostra d'oposició al centralisme. Com a resultat, s'hi van formular projectes de reforma de l'Estat amb un fort contingut anticentralista, federal i popular. -
Federalisme
El federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme des de la dècada de 1840, amb Abdó Terrades. Tenia un caràcter progressista i presentava un fort component anticentralista. També propugnava l’organització federal de l’Estat espanyol i defensava el repartiment del poder entre els poders estatal, regionals i municipals. -
Jocs Florals
El 1859 va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poètics en català. D'aquetsa menera, era una plataforma per promoure i difondre la llengua i la literatura catalanes. -
Period: to
Sexenni revolucionari
Durant el sexenni revolucionari, el federalisme va prendre volada amb el naixement del Partit Republicà Federal de Francesc Pi i Margall, que sostenia que Espanya era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica. Defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles de la Península. -
Pacte Federal de Tortosa
L’any 1869, un grup de federals catalans van signar el Pacte Federal de Tortosa, un acord entre federalistes per construir l’Estat federal partint de l’antiga Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València, Balears). Es va concretar durant la Primera República. -
El Diari Català
Fundat per Valentí Almirall va ser el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català (1879). -
Primer Congrés Catalanista
Valentí Almirall va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) per unir totes les forces catalanistes i es van prendre acords per defensar el dret civil català, crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i crear una entitat que difongués el catalanisme. -
Centre Català
Primera organització cultural i alhora política del catalanisme formada per Valentí Almirall. Desenvolupava un programa reivindicatiu i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat. El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883), en el qual es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics i es va fer una crida als polítics catalans perquè els abandonessin i s'impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Josep Mª Vallès i Ribot
Durant la Restauració (1875-1898) el republicanisme federal va perdre pes. Josep Mª Vallès i Ribot en el congrés que el partit celebra el 1883 va impulsar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883). -
Memorial de Greuges
S’aprova el Memorial de Greuges (1885) primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII: critica el centralisme, demana l’harmonització d’interessos de les diferents regions, defensa el proteccionisme i defensa el dret civil català. -
Llotja de Barcelona
El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona amb la participació d'organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i algunes entitats catalanistes. Per tal d'assolir una major projecció pública es va redactar un document, el Memorial de Greuges. -
Primera idea d'autonomia
Valentí Almirall va sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme (1886). Contrari al separatisme, segons ell, Catalunya representava un model de progrés per a Espanya, per tant calia que tingués autonomia per poder-se desenvolupar i així poder desenvolupar Espanya. -
Lliga de Catalunya
Fundat per un grup d’intel·lectuals conservadors procedents del Centre Català. Es tracta d’una organització conservadora, que sintonitza amb la burgesia; defensa l’oficialitat del català, el dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalanista. -
Missatge a la Reina Regent
La redacció del Missatge a la Reina Regent (1888), una petició d’autonomia que es va lliurar a la regent Maria Cristina. -
Exposició Universal de Barcelona
La forta oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, en gran manera promoguda per l'alcalde liberal Rius i Taulet, va contribuir al seu aillament i al distanciament de la burgesia a la qual pretenia desvincular de la política dinàstica. Poc després, el Centre Català va desaparèixer i la influència d'Almirall dins el moviment catalanista va anar esmorteint-se. -
Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil que s'estava discutint a les Corts de Madrid. Finalment, el govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil i aquest fet fou presentat com "la primera victòria del catalanisme". -
La gran crisi del 89
El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstics i va ser el moment de les aspiracions polítiques del catalanisme, que s’havia desmarcat del sistema de la Restauració, tenia uns líders consolidats, havia elaborat una ideologia i disposava d’una base social important. Des de llavors, el catalanisme comença una notable expansió i es consolida com a alternativa política. -
Unió Catalanista
En la difusió del catalanisme hi va tenir un paper molt important la Unió Catalanista (1891), una entitat que aplegava totes les organitzacions catalanistes. Fundada per Narcís Verdaguer i Callis i altres membres de la Lliga de Catalunya.
Base social: burgesia conservadora, professions liberals, petits propietaris rurals.
Objectius: propagació de les idees regionalistes i realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes.
Triomf definitiu del catalanisme sobre el regionalisme. -
Bases de Manresa
La Unió Catalanista fa una assemblea de delegats a Manresa (març de 1892), d’on en surten unes Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa), la primera formulació d’un projecte d’estatut d’autonomia. Les Bases tenen un caràcter medievalitzant i tradicionalista.
El govern central va iniciar a partir d’aquell moment una repressió contra el catalanisme amb l’excusa que era un perill per a la unitat d’Espanya. -
Tancament de Caixes
El 1899, la reforma fiscal del govern central va generar una forta protesta a Catalunya, l’anomenat Tancament de Caixes: els comerciants es negaren a pagar els impostos i l’alcalde de Barcelona, el Doctor Robert, es va negar a autoritzar els embargaments. La premsa espanyola titllà el fet com a separatisme. El moviment acabà en derrota, però va significar una victòria i un reforçament del catalanisme. -
“Quatre presidents”
En les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a Barcelona, la candidatura dels “quatre presidents”, que obté un gran triomf electoral: és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a Barcelona. -
La Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la unió de la Unió Regionalista (1899) i el Centre Nacional Català (1900). La primera força política d’Espanya, ben estructurada i la seva base social és prou àmplia. Recollint l’herència del catalanisme conservador, propugnà un reformisme polític que atorgués l’autonomia regional. Va aconseguir els primers èxits electorals del catalanisme i va ser el partit hegemònic a Catalunya fins a la II República -
Fets del ¡Cu-Cut!
-
Solidaritat Catalana
El 1906 impulsà el moviment de Solidaritat Catalana. -
Setmana Tràgica
Arran dels fets de la Setmana Tràgica (1909) dóna suport al govern de Maura. -
Formació de Unió Federal Nacionalista Republicana
