EIx Cronològic S.XIX

La Gloriosa, Revolució de 1968

1968 BCE

·És l'única revolució del s.XIX a Espanya.
·Tot i l'important paper dels militars liberals progressistes, participen en l'aixecament per primer cop les masses populars.
El programa bàsic de la Revolució del 68.
·Sufragi universal i lliure. Convocatòria d'eleccions constituents
·Drets civils democràtics i llibertat de culte.
·Lliure comerç i proporcionalitat dels impostos.

Causes

1968 BCE

·Primera gran crisi econòmica del capitalisme, la Double Bubble.
·Inoperància, corrupció i desprestigi dels governs d'Isabel II.
·Aparició activa del moviment obrer.

Restauració Alfonsina

1876 BCE

Documents:
La llibertat de premsa que es va instituir a partir de La Gloriosa, va permetre l'aparició de publicacions satíriques sobre la política i els polítics.
Una de les primeres publicacions espanyoles d'aquest tipus i molt popular durant el Sexenni va ser La Flaca.

La fi de la I República

1874 BCE

La Paviada:
El general Pavía ocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d'Estat que institueix una República dictatorial governada pel general Serrano.

La I República

1873 BCE

Davant l'atzucac de la situació que creava l'abdicació del rei i el ridícul internacional que representaria l'elecció d'un nou monarca, les Corts van proclamar la República el 1873.
Aquesta república però naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció.
Es van succeir quatre presidents de la República i un munt de governs que dimitien a les poques setmanes davant la impossibilitat de fer front a insurreccions obreristes, aixecaments carlins...

El regnat curt d'Amadeu I

1870 BCE

Aquest regnat ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser la seva mà dreta en el govern, va ser assessinat.
Tot i les seves bones intencions, Amadeu es va trobar unes Corts molt dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs.
Es va trobar amb una pila de problemes greus:
·Aixecaments carlins
·Revoltes federalistes
·Insurreció a Cuba
Amadeu I va abdicar el 1873.

Eleccions a Corts constituents

1869 BCE

·Sufragi universal dels homes majors de 25 anys.
·Eclosió dels partits polítics com a nova forma de representació política.

Constitució

1869 BCE

General Baldomero Espartero, General Joan Prim, Leopold von Hohenzöllern (alemany), Antoine d'Orleans, Duc de Montpensier (francès), Alfons de Borbó, fill d'Isabel II, Amadeo de Saboia, Duc d'Aosta, fill del rei d'Itàlia, Vittorio Emmanuele II.
El nou comarca Amadeu I, de de coneguda tendència liberal democràtica, va ser elegit per les Corts al 1870.

EL Bienni progressista

1854 BCE

Amb la Vicalvarada del general O'Donell, recolzada pels progressistes, s'obre un parèntesi de dos anys de govern progressista durant el regnat d'Isabel II.
Els progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país, sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític.
·Llei general del ferrocarril (1855)
·Desamortització de Madoz (1855)
·Projecte de Constitució democràtica (1856)
Reina i O'Donnell descontents pel caràcter progressista. S'organitza un pronunciamiento.

El règim moderantista

1844 BCE

·És l'etapa del regnat d'Isabel II, obligada a fugir a l'exili arran de la Revolució "La Gloriosa".
·A nivell econòmic és una etapa de fort creixement que consolida el poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van millorar el seu nivell de vida.
·A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, això distancia els liberals entre ells: moderats i progressistes.
·La corrupció, el tràfic d'influències i el conservadurisme són la tònica del regnat d'Isabel II.

Regènciaa d'Espartero

1840 BCE

Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cristina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero.
·Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre encertats.
·El seu estil de govern era autoritzari i dictatorial, a l'estil bonapartista.
·Es va anar guanyant l'enemistat de liberals moderats i liberals progressistes per les seves autoritàries maneres.

Abrazo de Vergara (Fi de la 1ª Carlinada)

1839 BCE

Què es va pactar a Vergara?
·Els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia, Gipúscoa, Alaba i Navarra.
·Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l'exèrcit regular espanyol.
Què va passar amb els carlins intransigents?
·Van seguir la lluita a favor de Carles Mª Isidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers...

Conseqüències del desenllaç de la 1ª Carlinada

1839 BCE

·Es manté un exèrcit amb un nombre important d'oficials conservadors.
·Augmenta el pes dels militars en la política.
·Els liberals moderats controlen el poder i estableixen les reformes econòmiques que consoliden l'Estat liberal a Espanya. En canvi les reformes polítiques són molt limitades i es manté un to conservador.
Es el que anomenem Estat Moderantista.

Sociologia del Carlisme

1839 BCE

La base social del carlisme la formaven els sectors socials que es veurien perjudicats per les reformes liberals i el nou sistema.
Es tractava de classes baixes d'àmbits rurals pròpies de l'estructura social de l'Antic Règim.
·Baixa noblesa
·Baix clergat
·Pagesos emfiteutes
Les reformes liberals afavorien l'Alta Noblesa i les classes socials emergents.
Emfiteusi: Sistema de contracte entre pagesos i feudals. A canvi d'un pagament just el pagès disposava de tots els béns que produïa el mas.

Ideologia del Carlisme

1839 BCE

Dios, pàtria, Rey y fueros
Déu: Els carlins eren ultracatòlics i estàven en contra de la llibertat religiosa.
Pàtria: Aquest concepte es relacionava amb rebutjar les idees vingudes de l'estranger. El liberanisme era rebutjat com a antiespanyol i anticatòlic.
Rei: Un monarca amb poder era la millor garantia dels drets dels seus súbdits. en canvi els liberals volien establir la llibertat que desprotegia els humils.
Furs: Eren partidaris de restablir les lleis tradicionals.

El conflicte dinàstic

1833 BCE

Llei sàlica: Dictada per Felip V el 1713. Segons aquesta llei, les dones només podien heretar la corona si no hi havia homes a la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots).
Pragmàtica sanció: Dictada per Ferran V el 1830, abolia la Llei sàlica i establia com a principal línia hereditària la descendència directa del rei davant dels parents laterals.

Divisió de la Cort i l'exèrcit

1833 BCE

·Carlins: Donen suport a les demandes de Carles Mª Isidre per esdevenir rei.
·Isabelins: Donen suport a Mª Cristina per fer reina la seva filla Isabel. El conflicte polític entre absolutistes i liberals es suposa al conflicte dinàstic.
Els sectors més conservadors i mantenidors de l'Antic Règim, els partidaris de l'absolutisme i les antigues lleis s'ajunten al bàndol carlí.
Els sectors liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder. Els liberals formaran el bàndol isabelí.

La primera carlinada o Primera Guerra Carlina

1833 BCE

Els carlins no controlen les àrees rurals del nord, especialment al País Basc, Navarra...
Els isabelins són majoria a les ciutats que s'estan industrialitzant (Barcelona, Bilbao...) a les capitals de província.
Davant les constants derrotes i fracassos de les expedicions carlines, els carlins es divideixen:
·Tradicionalistes: Partidaris de negociar una rendició honrosa amb els liberals (Maroto).
·Intansigents: Partidaris de defensar Carles Mª Isidre i els idearis carlins fins al límit (Cabrera).

Dècada Ominosa

1823 BCE

És el període que correspon a l'última fase del regnat de ferran VII. En aquest hi ha una intervenció de la Santa Aliança a demanda de Ferran VII. Invasió dels cent mil fills de Sant Lluís.

Trienni liberal

1820 BCE

Va ser un període liberal que es va iniciar amb el pronunciament de Riego, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Pronunciamiento de Riego

1820 BCE

Cop d'Estat militar que al s.XIX intentava provocar un canvi d'orientació política del govern. Els pronunciamientos eren d'orientació liberal o absolutista. Al no haver-hi eleccions, va esdevenir l'única forma de canvi polític a l'Espanya decimonònica.
Pretorianisme: Situació en que degut a la influència de l'exèrcit, els militars esdevenen els actors de la política. A Espanya durant el s.XIX, les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militars.

Arriba a Espanya Ferran VII, el deseado

1814 BCE

·Abolició de la Constitució de Cádiz
·Persecució dels liberals, que s'organitzen en societats secretes per conspirar a través de l'exèrcit.

Les Corts de Cádiz

1810 BCE

Davant el buit de poder i el poc interès de l'hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país.
Els liberals ho aprofiten per forçar l'aprovació d'una Constitució moderna i liberal...
La Constitució de 1812, coneguda popularment com la Pepa, es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya.

Motí d'Aranjuez

1808 BCE

Van haber-hi enfrontaments entre pare i fill sobre el paper polític de Godoy.
Napoleó imposa al seu germà Josep com a rei d'Espanya (Josep I).
Divisió dels espanyols en Afrancesats (liberals francòfils--> Govern de Josep I--> Suport de les tropes franceses d'ocupació) i Patriotes (liberals anglòfils i tradicionalistes--> Juntes provincials de defensa, guerrilles, Junta Suprema Central i aliança amb Gran Bretanya).

Batalla de Bailén

1808 BCE

El triomf de l'aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de control francès Andalusia.
Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádiz es converteix en la ciutat on s'organitza la Junta Suprema Central.

Guerra del francès

1808 BCE

Inici:
Insurreció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid.
Les tropes franceses reprimeixen l'aixecament d'una forma brutal. L'aixecament antifrancès s'escampa pel territori i molts afrancesats es passen al bàndol dels liberals patriotes.

Tractat de Fontainebleau

1807 BCE

Exèrcit francès:
·A diferència dels exèrcits tradicionals, era un exèrcit de ciutadans (el servei militar era obligatori).
·Els comandants eren professionals i no pas nobles privilegiats; els ascensos es guanyaven per mèrits.
·L'exèrcit de terra més modern, ben organitzat i ben armat del moment.
·I davant d'ell, el millor militar del moment, el polític més ambiciós d'Europa, el personatge més carismàtic i líder de l'època; Napoleó Bonaparte.

Aliança entre la França napoleònica i l'Espanya borbònica contra Gran Bretanya

1805 BCE

Batalla de Trafalgar:
Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa.
Amb això, Espanya perd el control de l'Atlàntic.
Els criollos d'Amèrica inicien el procés d'independència, ajudats pels britànics.
Inicia la desaparicó de l'Imperi Hispànic