-
Period: 600 BCE to 500
Filosofia antiga
Des del S.VI a.C fins al S.V d.C -
546 BCE
Tales de Milet
(624 a.C. - 546 a.C.) Va intentar la primera explicació racional a diferents fenòmens del món de què es té constància en la història de la cultura occidental. Al seu temps predominaven encara les concepcions mítiques, però Tales buscava una explicació racional. -
490 BCE
Pitàgores
(570 a.C. - 490 a.C.) Busca resoldre mitjançant un principi primordial l'origen i la constitució de l'univers vist com un tot. -
470 BCE
Heràclit
(535 a.C. - 470 a.C.) Heràclit va sostenir que el fonament de tot està en el canvi incessant. L'ens esdevé i tot es transforma en un procés de continu naixement i destrucció al qual no s'escapa res. -
411 BCE
Protàgores
(481 a.C. - 411 a.C.) Una de les preocupacions principals de Protàgores va ser la correcció d'expressió del llenguatge i el seu significat. Això el va portar a realitzar les primeres anàlisis històriques del llenguatge al món grec. Distingia quatre tipus diferents d'actes de parla (peticions, mandats, preguntes i respostes) i tres gèneres gramaticals (masculí, femení i neutre). -
401 BCE
Parmènides
(515 / 510 a.C. - S.V a.C.) Parmènides solament va escriure una obra que ens ha arribat gràcies a cites d’aquestes per altres filòsfs, on és parlava de la via de la veritat, on s'ocupa del que és o ens, i exposa diversos arguments que demostren sobre els atributs d’aquesta veritat i la via de les opinions dels mortals, on tracta d'assumptes com la constitució i la ubicació dels astres, diversos fenòmens meteorològics i geogràfics, i l'origen de l'home. -
399 BCE
Sòcrates
(469 a.C. - 15 de febrer de 399 a.C.) Creia que tot vici és el resultat de la ignorància i que cap persona no desitja el mal; alhora, la virtut és coneixement i aquells que coneixen el bé actuaran de manera justa. Sòcrates no és considerava una persona sàbia, sinò que ell era un amic de la saviesa. -
380 BCE
Gòrgies
(460 a.C.- 380 a.C.) Gorgias defineix el seu art com a art oratori i afirma estar disposat a formar en aquest art tots aquells que vulguin.
Sostenint unes tesis molt febles i fàcilment rebatibles.
Forma part de la primera generació de sofistes juntament amb Protàgores amb qui va compartir el pressupost bàsic de la seva filosofia: el relativisme i l'escepticisme. -
347 BCE
Plató
(427 a.C. - 347 a.C.) Plató va desenvolupar sobre doctrines filosòfiques mitjançant mites i al·legories. En la seva "teoria de les formes" o "idees", sostinc que el món sensible és només una "ombra" d'un altre de més real, perfecte i immutable del qual procedeixen els conceptes universals que estructuren la realitat a partir de la "Idea del Bé" i l'ànima humana, la qual és immortal però aquesta es troba empresonada al cos. -
322 BCE
Aristòtil
(384 a.C. - 322 a.C.) El pensament d'Aristòtil toca totes les facetes de la investigació intel·lectual. Va fer filosofia en sentit ampli, que també descriuria com a "ciència". L'ús del terme ciència té un significat diferent del que cobreix el terme "mètode científic". Distingeix tres tipus de sabers: pràctic (l'ètica i la política); productiu (l'estudi de les arts, inclosa la poètica); i teòric (contemplatiu en no intervenir en l'objecte d'estudi, que abasta la física i les matemàtiques.) -
270 BCE
Epicur
(febrer de 341 a.C. - 270 a.C.) La filosofia d'Epicur consta de tres parts: la gnoseologia o canònica (criteriologia), que s'ocupa dels criteris pels quals arribem a distingir allò veritable del fals; la física, que estudia la naturalesa; i l'ètica, que suposa la culminació del sistema ia la qual se subordinen les dues primeres parts. -
65
Séneca
(4 a.C. - 12 d'abril de 65) Sèneca mostra cert interès en metafísica platònica, però mai amb un compromís clar. L'ànima (spiritus), de l'home és allò que l'home té de racional i diví. -
Period: 401 to 1500
Filosofia Medieval
Des del S.V fins al S.XV -
430
Agustí d'Hipona
(354 d.C. - 430 d.C.) per a Agustí, la fe no és suficient per accedir a les profunditats de la revelació de les Escriptures. Sant Agustí expressa de forma paradoxal la perplexitat que li genera la noció de temps: «Què és el temps? Si ningú no m'ho pregunta, ho sé. Si ho he de contar ja no ho sé» -
Mar 7, 1274
Tomas d’Aquino
(1225 - 7 de març de 1274) És considerat com a màxim exponent del pensament d'Aristòtil durant l'Edat Mitjana. L'ens (ens) és el punt de partida del pensament. L'epistemologia de Tomàs és un desenvolupament ulterior de la defensada per Aristòtil. Per a tots dos, l'entesa pren la forma genèrica i substancial dels objectes de l'exterior (percebuda a través dels individus, plenament reconeguts per la intencionalitat de l'escient) i l'abstrau, donant lloc a l'espècie o universal en acte. -
Apr 10, 1347
Guillem d'Ockam
(1287 - 10 d’abril de 1347) Ockham ha estat anomenat "el major nominalista que mai va viure" i tant ell com Duns Scoto, el seu homòleg al bàndol realista, han estat considerats per alguns com les dues "ments especulatives més grans de l'Edat Mitjana" entre els pensadors pertanyents a la escola franciscana. -
Period: 1501 to
Filosofia Moderna
Des del S.XVI fins al S.XVIII -
Descartes
(31/03/1596) Es considera com el pare de la filosofia moderna, independentment de les seves aportacions rellevants a les matemàtiques i física. Aquest judici es justifica per la decisió de rebutjar les veritats rebudes, per exemple, de l'escolàstica, combatent activament els prejudicis. I també, per haver centrat el seu estudi en el propi problema del coneixement, com una volta necessària per arribar a veure clar en altres temes de més importància intrínseca: la moral, la medicina i la mecànica. -
Locke
(29 d’agost de 1632 - 28 d’octubre de 1704) Segons les seves idees, l'Estat té com a missió principal protegir tres drets naturals: la vida, la llibertat i la propietat privada de tot el que un home hagi treballat i pugui utilitzar, ja que la propietat té un límit; a aquests tres drets s'hi afegeix una cambra: el dret a defensar aquests drets. -
Hume
(7 de maig de 1711 - 25 d’agost de 1776) Hume creia que tot el coneixement humà prové dels sentits, però va treure l'empirisme a un nou nivell d'escepticisme. Va argumentar d'acord amb la visió empirista que tot coneixement deriva de l'experiència sensorial, però va acceptar que això té implicacions que normalment no són acceptables per als filòsofs. -
Period: to
Filosofía Contemporànea
Des del S.XIX fins al S.XX -
Kant
(22 d'abril de 1724) La filosofia de Kant no nega l'existència de Déu, ni un ordre moral, ni la realitat pensable d‟un món físic. El que nega —tret del moral— és que la raó humana pugui transcendir i llegar a aquests ens en si mateixos: siguin el món, Déu o l'ànima. Kant intenta superar la crítica al fonament epistemològic del principi de causalitat que havia fet David Hume, que no tenia una resposta satisfactòria fins a la seva època, a més de superar la metafísica dogmàtica dels racionalistes. -
Marx
(5 de maig de 1818 - 14 de març de 1883) N’hi ha una corrent de pensament anomenada Marxisme. El marxisme es centra en una interpretació materialista de la història i el desenvolupament material de les formacions socials. Una perspectiva dialèctica del canvi social i una anàlisi crítica del capitalisme i la seva transformació. -
Nietzsche
(15 d’octubre de 1844 - 25 d’agost de 1900) La filosofia de Nietzsche és travessada essencialment per l'herència de la cosmologia clàssica, en particular pels conceptes de la cosmogonia grega. És a dir, la identificació del caràcter més humà de l'home en relació amb l'enllaç que guarda amb les deesses. Parlem de la dualitat de l'apol·lini contra el dionisíac. -
Freud
(6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939) El freudomarxisme és un intent de fer compatibles i complementàries les teories de Sigmund Freud i Karl Marx. Freud també ha tingut una influència duradora i de gran abast a la cultura popular. Moltes de les seves idees generals van guanyar el seu lloc en el pensament quotidià: el lapsus freudià, el complex d'Èdip, entre d'altres. -
José Ortega y Gasset
(9 de maig de 1883 - 18 d’octubre de 1955) El seu corrent filosòfic es troba al vitalisme. Aquest corrent es caracteritza per considerar la vida com a centre de qualsevol investigació filosòfica. El seu pensament comença sent objectivista i acaba amb el raciovitalisme, passant pel perspectivisme. -
Hannah Arendt
(14 d’octubre de 1906 - 4 de desembre de 1975) Segons Arendt, els éssers humans no són, per naturalesa, ni bons ni dolents, sinó que cada persona és responsable dels seus actes. Tot acte de maldat, diu, s'ha de sancionar, en ser tot individu dol de la seva vida i de les seves decisions. -
Heidegger
(26 de setembre de 1889 - 26 de maig de 1976) El filòsof alemany promovia que l'home havia de fer de la terra la seva llar i fer-hi races per nodrir-se amb les riqueses del seu sòl, anteposant el respecte i la cura per preservar-se tots de forma harmònica. -
Sartre
(21 de juny de 1905 - 15 d’abril de 1980) Per Sartre l'home, no l'ésser, ocupa el centre de l'existència, per tant, el significat de les coses no és donat per l'ésser sinó per una invenció de l'individu humà. Els fonaments d‟aquesta existència humana són la suma de cada acte d'elecció lliure realitzada per cada individu. -
María Zambrano
(22 d’abril de 1904 - 6 de febrer de 1991) El de Zambrano és un pensament interessat en la transformació que no nega, sinó que pressuposa la pertinença i que, per tant, concep la llibertat com una pràctica, un exercici de transcendència a realitzar a la vida diària, i en la convivència amb altres éssers humans als quals ens uneix la pertinença a l'Univers. -
Gadamer
(11 de febrer de 1900 - 13 de març de 2002) Gadamer considera el llenguatge com una realitat carregada amb un significat ontològic, ja que l'ésser ocorre en el llenguatge com a veritat, com a desvetllament de sentit que no és essencialment distingit a les diferents representacions finites en què accedeix a la subjectivitat humana. -
Habermas
(18 de juny de 1929 - actualitat) sosté que en tota emissió comunicativa el parlant planteja pretensions de validesa, davant de les quals el receptor pot prendre postura com un sí o com un no.