Eix cronològic Història de la filosofia timeline

Tales de Milet va ser un filòsof grec presocràtic nascut aproximadament l'any 625 a.C. i mort l'any 546 a.C. Es considerat el pare del pensament filosòfic perquè és el primer que fa el pas del mite al logos. Pensa que el principi (Arkhé) de la naturalessa era l'aigua perquè aquesta envolta la Terra, es presenta en els tres estats d'agregació de la matèria i intervé en tots els processos vitals. No és tant important la seva teoria com el fet d'intentar donar una explicació racional.

Pitàgores va ser un filòsof grec presocràtic. Va néixer l'any 570 a.C. i va morir en el 490 a.C. No és segur que escrivís cap obra, però sabem que divulgava sobre immortalitat, transmigració de les ànimes i la seva purificació. També parlava sobre l'harmonia musical i de cosmologia filosòfica. És una figura important a les matemàtiques perquè se li atribueix el teorema de Pitàgores i altres raonaments matemàtics. Va fundar l'escola pitagòrica, on el que s'ensenyava era secret.

Filòsof presocràtic grec nascut l'any 540 a.C. i mort l'any 480 a.C. aproximadament. No va ser deixeble de ningú. Desenvolupa la doctrina del logos. Es considerava posseïdor d'una veritat de la qual les seves paraules són tan sols una transmissió. El logos és discurs, raó i "raó de ser" de les coses. És una veritat única que només la ment humana pot entendre perquè és part d'aquest logos. Utilitzava el foc per expressar el canvi continu i perpetu d'allò que ens envolta.

Filòsof grec presocràtic que va néixer cap a l'any 515 a.C. i va morir cap al 450 a.C. Segons el seu poema hi ha dos camins: que l'ésser és i que el no-ser no és. L'únic camí practicable per al filòsof és la via de la veritat, és a dir el primer. Les conseqüències són que l'ésser és únic, etern, immòbil i immutable, no té principi ni fi i es dona una identitat entre pensar i l'ésser. Parmènides oferia una distinció entre l'ésser i l'ens. Així doncs, en l'ésser l'espai i el temps queden abolits.

Filòsof sofista grec que va néixer entre l'any 485 i 490 a.C. i va morir cap a l'any 390 a.C. En la seva obra "Sobre la naturalesa" defensa l'escepticisme. Tenia com a idees principals les següents: res no existeix, si existís alguna cosa no podria ser coneguda i si alguna cosa existent pogués ser coneguda, no es podria comunicar amb el llenguatge. Alguns creuen que això realment era una demostració que mitjançant la retòrica es podien defensar idees absurdes.

Filòsof sofista grec nascut l'any 485 a.C i mort l'any 411 a.C. Considerava que tot flueix i res roman. Pensava que no existia una veritat absoluta, així doncs cada home determina les coses seguint els seus estats psíquics. Per tant, nega l'existència de la falsedat absoluta. Sostenia que entre dues accions una era millor i l'altre pitjor segons la utilitat per a la vida social. També és rellevant la doctrina que diu que no es castiga a un criminal per l'acte, sinó per evitar que ho torni a fer.

Filòsof grec nascut a Atenes l'any 469 a.C. i mort l'any 399 a.C. Plató el descriu com l'home més savi i just del seu temps. La seva figura s'oposava als sofistes, que cobraven per ensenyar. Ell en canvi deia que ajudava a els altres a arribar a un coneixement, mitjançant preguntes. A més a més, parla de l'universalisme moral. Hi ha valors i idees que no són relatius, són iguals per a tots i no són reduibles a la opinió. Criticava el relativisme i defensava el guiar-se de l'universalitat del Bé.

Filòsof grec nascut l'any 427 a.C. i mort l'any 347 a.C. Considerat per molts el filòsof més influent de la història, va ser el deixeble de Sòcrates. Plató afirmava l'existència d'idees objectives (idealisme) i desconfia dels sentits. Desenvolupa la teoria de les idees que diu que existeix el món sensible i el món intel·ligible. El primer és el que podem veure (sentits) que és subjectiu. En canvi, el segon és el món de les idees, que són objectives. Això és el que denominem coneixement.

Filòsof grec deixeble de Plató nascut l'any 384 a.C. i mort l'any 322 a.C. Aristòtil deia que el pensament empíric es genera a través dels sentits (hilemorfisme). Ell afirmava que hi havia una realitat i tot el que existeix està format per matèria (del que està fet) i forma (estructura). Per a ell cada particular té una part que el singularitza. La forma no és capta amb els ulls, sinó amb el cap. Així doncs, no depèn de l'opinió de cadascun de nosaltres.

Va ser un filòsof grec nascut l'any 341 a.C. i mort l'any 270 a.C. És el fundador de l'epicureisme. La seva filosofia es dividia en tres: la Canònica (lògica i teoria del coneixement), la Física i l'Ètica. Pren com a centre de reflexió el cos i el criteri de veritat és la percepció. D'altra banda, defensava l'hedonisme i considera que la fi de la vida humana és el plaer espiritual i afectiu. Diu que el veritable plaer no es troba en el fet material, sinó en el saber i l'amistat.

Sèneca fou un filòsof i escriptor llatí. Un dels principals representants de l'estoïcisme nascut l'any 4 a.C. i mort l'any 65 d.C. Per a ell la filosofia és un mitjà per a aconseguir la plenitud del bon viure. És a dir, aspiració de la felicitat, caracteritzada per la pau, la virtut i la tranquil·litat de l'esperit. Destaca la voluntat i la diferencia de l'enteniment i insisteix en el caràcter pecador de l'home. S'oposa a l'esclavitud i defensa la igualtat de tots els homes.

Va ser la figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat. Va néixer l'any 354 i va morir l'any 430. Ell considera que tot ha d'explicar-se a partir de la fe i no es necessita cap altra justificació. Els seus discursos tenen un to intimista i subjectiu. Per arribar a la veritat hem de seguir un camí interior, seguir un procés d'il·luminació interior. Des del seu punt de vista, el temps i la temporalitat suposen la possibilitat del mal al món.

Considerat el filòsof i el teòleg més important de la filosofia escolàstica. Va néixer l'any 1225 i va morir l'any 1274. És conegut per ser el que millor va buscar la relació entre la fe i la raó. Ell pensa que Déu és el creador d'un món etern, l'ànima mera forma del cos i parla de la preexistència de les essències. Agafa les idees d'Aristòtil i les canvia enfocant-les en Déu. Diu que cada ànima és dipositària de la seva pròpia immortalitat.

Va ser un filòsof anglès nascut l'any 1287 i mort l'any 1347. Ell es posiciona en l'empirisme i fa una crítica a tot element innecessari de l'edifici filosòfic. Construeix la seva pròpia teoria del coneixement: la base de tot coneixement és el coneixement intuïtiu. El concepte és universal perquè pot representar diferents individus. D'altra banda, els termes escrits o parlats no poden ser universals. Separa la fe de la raó i planteja qüestions sobre Déu que no s'havien preguntat abans.

Pare de la filosofia moderna, i iniciador del Racionalisme. Nascut l'any 1596 i mort l'any 1650. La filosofia de Descartes es basa en l'acceptació d'unes certes veritats essencials, no derivades de l'experiència, i en la cerca d'un sistema de pensament filosòfic basat en aquestes veritats a priori i elaborat amb ajuda del mètode de raonament que Descartes denominava “dubte metòdic”. A més, a diferència de Plató, deia que la glàndula pineal era el lloc on s'unien la ment i el cos.

Filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític nascut l'any 1632 i mort a l'any 1704. Igual que Descartes, Locke sosté que coneixem idees, no objectes, però a diferència del primer afirma que aquelles procedeixen només de l'experiència, interna o externa. No hi ha ni idees ni principis innats i l'enteniment no és més que una tabula rasa, un paper en blanc sense res escrit en el qual a mesura que vivim es va guardant experiència.

Un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior que va néixer l'any 1711 i va morir l'any 1776. Hume va pretendre investigar la capacitat de l'enteniment humà amb mètodes oposats als del racionalisme, i partint de la base que el coneixement humà es basa en un conjunt de suposicions sobre el món exterior. Segons Hume es podia passar d'una impressió sensible a una altra, però mai no d'una impressió a alguna cosa de la qual mai no n'hem tingut impressió o experiència.

El filòsof alemany nascut l'any 1724 i mort l'any 1804 que més gran influència ha tingut en la història del pensament. Hume va sostenir que no era possible anar més enllà del que ens donen a conèixer els sentits i la memòria. Hume va centrar la seva crítica entorn de la qüestió de si podem pensar alguna relació entorn de la noció de «causa». Kant pensava que, per a entendre l'experiència, era necessari tenir coneixements que no vinguessin de l'experiència.

Revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany nascut l’any 1818 i mort l’any 1883. Marx intenta descobrir les lleis que regeixen el canvi social i presenta un mètode per a la interpretació dels conflictes socials. La preocupació essencial de Marx no va ser la desigualtat en la riquesa sinó l'alliberament de l'home d'una mena de treball que el transforma en cosa i el converteix en esclau de les coses.

Filòsof i filòleg alemany, nascut l’any 1844 i mort l’any 1900, és considerat un dels pensadors més influents del segle XIX. El conjunt de la filosofia de Nietzsche és una crítica radical als fonaments de la cultura occidental i un intent de superació d'aquesta cultura a la qual qualifica de producte del ressentiment contra la vida. El filòsof creia que feia falta anar més enllà del bé i del mal, crear uns nous valors i una nova moral en la qual la vida sigui el valor fonamental.

Metge neuròleg i inventor de la psicoanàlisi nascut l'any 1856 i mort l'any 1939. Freud va descobrir l'inconscient, segons ell tots portem en el nostre interior desitjos que són el veritable motor de la nostra personalitat. La teoria que sustenta la psicoanàlisi intenta explicar el comportament dels humans, per al que es basa en l'anàlisi dels conflictes inconscients que s'originen en la infantesa i que passen a formar part de l'inconscient, des d'on poden influir poderosament en la conducta.

Filòsof i assagista espanyol nascut l'any 1883 i mort l'any 1995. Probablement el filòsof espanyol contemporani més influent del segle XX. Ortega funda el coneixement de la vida humana com la realitat radical, un dels components essencials de la qual és la mateixa raó. «Jo soc jo i la meva circumstància, i si no la salvo a ella no em salvo jo». La filosofia d'Ortega y Gasset fa el seu últim pas del perspectivisme al raciovitalisme, i s'oposa al racionalisme i al vitalisme.

Filòsof alemany nascut l’any 1889 i mort l’any 1976.
Heidegger considerava que les persones no som ens pensants aïllats del món que ens envolta, sinó que la pròpia interacció amb l'entorn és un aspecte nuclear de l'ésser.
En conseqüència, la capacitat humana per a pensar té un caràcter secundari i no ha de ser entesa com allò que defineix el nostre ésser. Descobrim el món a través de de l'existència en si mateixa (Existencialisme).

Filòsof Alemany nascut l'any 1900 i mort l'any 2002. L'Hermenèutica de Gadamer considera el llenguatge el mitjà de tota comprensió que necessita procés lingüístic. El llenguatge és constitutiu del món de l'home i dimensió fonamental de la seva experiència. D'aquesta manera, Gadamer pot dir que el llenguatge és el que permet que els homes tinguin món, o que l'existència del món humà està constituïda de manera lingüística.

Filòsofa espanyola, nascuda a Vélez-Màlaga l'any 1904 i morta l'any 1991. Maria desenvolupa el concepte de «raó poètica» que no indica només la contaminació entre filosofia i poesia, sinó la idea d'una filosofia «alquímica», capaç d'extreure la llum del pensament de materials quotidians i humils. La crítica al racionalisme dualista es converteix, doncs, en Zambrano en una reflexió radical que interroga la raó a partir del que ella exclou i del que considera impur.

Filòsof, dramaturg i novel·lista francès nascut l’any 1905 i mort l’any 1980. Sartre afirmava que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta, alhora, de ser i, sobretot, de no-ser.
Descartava la idea d'algun Déu creador, demiürg o artesà que hagués creat a l'home i, per tant, una naturalesa o essència humana. L'existencialisme parteix, per tant, de la subjectivitat de l'home que es pensa i adquireix consciència de si mateix.

Filòsofa alemanya nascuda l'any 1906 i morta l'any 1975, de família hebrea. En les seves obres predomina l'interès per la filosofia política i, en particular, per l'estudi de les causes i origen del totalitarisme. Hannah va criticar durament la filosofia de Sòcrates, Plató, Aristòtil, Kant, Heidegger, Jaspers. Segons Arendt, els éssers humans no són, per naturalesa, ni bons ni dolents, sinó que cada persona és responsable dels seus propis actes. Tot acte de maldat, diu, ha de sancionar-se.

Filòsof i sociòleg alemany, nascut l'any 1929 i segueix viu. Considerat el membre més destacat de la segona generació de filòsofs de l'escola de Frankfurt. Habermas diu que tota ciència suposa una relació amb l'interès, ja que els interessos formen part constitutiva del coneixement i de la raó.
Es distingeixen tres classes de ciències:
1. Ciències empíriques (ciències de la naturalesa).
2. Ciències històric-hermenèutiques (ciències de l'esperit).
3. Ciències emancipatòries (reflexió crítica).