-
Period: 624 BCE to 548 BCE
Tales de Milet
Va ser l’iniciador de l’escola de Milet (primera escola filosòfica de l’antiga Grècia).
és considerat el primer filòsof per la seva aspiració a establir una explicación racional dels fenòmens de la naturalesa, transcendint el enfocament mitològic arcaica de la cultura grega.
Va ser el primer en sostenir l’existència del arjé (l’origen de totes les coses), que va a identificar com l’aigua. -
Period: 600 BCE to 501
Filosofia Antiga
-
Period: 582 BCE to 496 BCE
Pitàgores
La seva escola de pensament afirmava que l'estructura de l'univers era aritmètica i geomètrica. Les matemàtiques es van convertir en una disciplina fonamental. -
Period: 540 BCE to 470 BCE
Heràclit
Creia que el món experimenta un procés de continu naixement i destrucció al qual res escapa. Dins del canvi incessant de les coses, Heràclit postula que existeix una unitat o principi etern encarnat pel foc. El seu nucli doctrinal el logos, (un discurs, raó i la raó de ser; la veritat única; un logos comú per a tots). -
Period: 540 BCE to 470 BCE
Parmènides d’Elea
Va ser el primer a sostenir la superioritat de la interpretació racional del món i a negar la veracitat de les percepcions sensibles: veure, sentir o sentir no produeix certeses, sinó només creences i opinions.
Es va plantejar què és el que tenen en comú tots els éssers.
I el que tenen tots en comú és la qualitat de ser: els éssers són, existeixen, els éssers que no són no poden considerar-se éssers. -
Period: 485 BCE to 411 BCE
Protàgores
Considerava que tot flueix, del que concloïa que no existeix cap veritat absoluta, la qual cosa permetia identificar l'ésser amb l'aparença, o millor amb el mateix aparèixer i, per tant, permetia igualar l'episteme amb la opinió. Així, per a Protàgores, cada home determina les coses en el seu ser a partir dels seus particulars; propis estats psíquics; i la negació de l'existència d'una falsedat absoluta. -
Period: 485 BCE to 391 BCE
Gòrgies
Per a ell res no existeix. Si alguna cosa existís, hauria de ser eterna o bé no ser-ho. Si fos eterna, hauria de ser infinita i, si fos infinita, no podría estar en res.
La segona tesi parteix de l'afirmació de Parmènides segons la qual no és possible pensar el no ser. Però, si el no ser no pogués ser pensat, no hi hauria l'error. La tercera tesi defensa que la paraula no comunica més que sons. Mitjançant el llenguatge no transmetem colors, sabors, grandàries, etc., sinó solament sons. -
Period: 427 BCE to 347 BCE
Plató
Afirma l’existència d’idees objectives i desconfia dels sentits com a font de coneixement.
La paraula grega eidos es tradueix generalment per “Idea”.
Per a ell existeix dos móns: el món sensible i el món intel·ligible.
El món sensible ens és accessible mitjançant els sentits, però aquests només ens donen coneixement parcial i imperfecte.
El món intel·ligible parla sobre les idees objectives que s'hi arriba amb la reflexió moral i la purificació de l'ànima. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
Creador del model astronòmic de les esferes concèntriques,
La filosofía d’Aristòtil es presenta, gairebé des del primer moment, com una crítica sistemàtica a la teoria de les idees platòniques i un intent de substituir la visió idealista platònica per una especulació de signe realista basada en el sentit comú i lexperiència.
El saber és múltiple i NO ES FUNDA EN PRINCIPIS. (No existeix una sola ciència). -
Period: 341 BCE to 270 BCE
Epicur
Epicur dividía la filosofia en tres parts:
-La canònica, es refería a la lògica i la teoria del coneixement. Així, podia elaborar una teoria del coneixement segons la qual el criteri de veritat és la percepció.
-La física va adoptar la teoría atomista de Demòcrit, a la que va afegir l’existència del clinamen per a poder explicar el moviment dels àtoms en el buit.
-En la seva ètica defensa que la fi de la vida humana es el plaer espiritual i afectiu. -
Period: 4 BCE to 65
Séneca
Séneca veu la filosofia com un mitjà per a aconseguir la plenitud del bon viure, és a dir, a la felicitat, caracteritzada per la pau y la tranquil·litat. També busca la necessitat d’aconseguir l’apatia, la resignació marcat pel destí i la providència, l’autodomini i la recerca de la veritat en un mateix. -
Period: 354 to 430
Agustí d'Hipona
Agustí d’Hipona centra la seva idea filosòfica en harmonitzar la fe i la raó. Per a ell és a partir de la fe que tot ha d’explicar-se. La fe que no requereix cap justificació exterior a ella mateixa, és el fonament natural de la raó. Exclou la filosofia “pagana” com a punt de partida per a la fe i no hi ha un altre punt de partida que la revelació. -
Period: 476 to 1453
Filosofia Medieval
-
Period: 1225 to 1274
Tomàs d'Aquino
Per a Tomàs d’Aquino l’home és un compost d’ànima i cos. L’ànima no és la mera forma del cos, que pareix amb ell, sinó, és la seva forma. Però li dona a més l'ésser i la individualitat: l’home existeix i és un individu per l’ànima. Cada ànima posseeix el seu propi enteniment agent i el seu enteniment possible, per aixó, cada anima sempre tindra la seva pròpia immortalitat. -
Period: 1287 to 1347
Guillem d'Ockham
Defensa que l'única font de coneixement és l'experiència sensible, i el mètode intuïtiu com a camí per a arribar a la veritat. Que no existeixen idees de validesa universal, ja que el coneixement és una mera abstracció a partir de l'experiència. En aquest cas els conceptes són només les denominacions que li posem a les coses. No hi ha ninguna idea que ens ajudi a comprendre la naturalesa humana o el sentit de Deu. Creu que sí que existeix una veritat superior, que resideix en Déu. -
Period: to
Descartes
Es basa en el racionalisme, és a dir, en la creença que el coneixement veritable es basa en la raó i la lògica, no en la observació empírica ni l’experiència sensible.
En la raó es distingeixen dues maneres de coneixements segurs: La intuïció i la deducció. La prioritat de descartes era buscar un mètode que ens ajudi com una guía per raonar. -
Period: to
Locke
Té el mateix pensament que Descartes però a diferència, sosté que les idees procedeixen només de l’experiència. No hi ha idees innates perquè sinó les podria tenir qualsevol fins i tot nens petits. A partir de les dades dels sentits i la pròpia activitat mental. L’experiència és l’origen i també el límit del coneixement humà.
Tot coneixement de la realitat només és possible per mitjà de l'experiència sensible i tot el que és percebut per la ment humana. -
Period: to
Filosofia Moderna
-
Period: to
Hume
Estaba d’acord amb Locke en negar-se l'existència d'idees innates. Tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència. Va postular que el raonament inductiu i la creença en la causalitat no poden justificar-se racionalment; en canvi, són el resultat del costum i l'hàbit mental.
Hume assenyala que totes les ciències guarden relació amb la naturalesa humana, és a dir, totes les ciències cauen sota les capacitats de l'ésser humà i són jutjats per l'home. -
Period: to
Kant
Va proposar, enfront de la «filosofia dogmàtica» una «filosofia crítica».
Espai i temps són les condicions de possibilitat de tota experiència, ara bé, espai i temps no són propietats objectives de les coses mateixes, sinó formes a priori de la Sensibilitat. Percebre no es comprendre els objectes; comprendre els fenòmens és poder referir-los a un concepte, i aquesta és la funció pròpia de l'Enteniment. -
Period: to
Marx
Marx mantindrà durant tota la seva vida un profund respecte per l'altura intel·lectual de Hegel i per la seva concepció de la dialèctica. En 1848, juntament amb Friedrich Engels el Manifest del partit comunista. Ell deia que no és ni un filòsof, ni un economista, ni un historiador, ni un sociòleg, sinó que és totes aquestes coses alhora, per a donar lloc a una activitat fonamentalment dirigida pel seu ideal d'emancipació de la humanitat. -
Period: to
Nietzsche
La filosofia de Nietzsche és una crítica radical als fonaments de la cultura occidental basada en una metafísica, una religió i una moral que han suplantat i invertit els valors vitals. És un intent de superació d'aquesta cultura a la qual qualifica de producte del ressentiment contra la vida. Per això Nietzsche no era només un perspicaçcrític i psicòleg, sinó que el seu pensament també intenta una superació de la decadència i del ressentiment de la cultura que critica. -
Period: to
Freud
Era un metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi. Va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals. -
Period: to
Ortega y Gasset
Estudi radical de la totalitat de l'Univers:
Principi d'autonomia: El filòsof no ha de donar per bones les veritats d'altres sabers, ha d'admetre com a veritable només allò que se li mostri a ell mateix amb evidència.
Principi d’universalisme: S'interessen d'una banda de la realitat, la filosofia ho fa pel tot, per l'Univers; el filòsof relaciona allò que li interessa.
Principi del Coneixement Teòric: És un sistema de conceptes precisos, basats en l'exercici de la raó i sotmès a la lògica. -
Period: to
Heidegger
Crea el existencialisme.
La Filosofia Heideggeriana se centra fonamentalment en l'estudi de l'existència humana i en la història de l'ésser. L'expressió més representativa de la seva filosofia, es troba en la inconclusa obra Ser i Temps on l'erudit aprofundeix d'una forma insondable en l'existència. Aquesta magistral obra exposa una intricada teoria que posteriorment va influir al moviment existencialista. -
Period: to
Gadamer
La seva formació inicial es va situar en l'horitzó de la influència neokantiana i de la fenomenologia, i en l'estudi del pensament grec. La seva activitat filosòfica se situa en el corrent de pensadors com Nietzsche, Dilthey, Husserl i, especialment, Heidegger, i desemboca en la formació de l'hermenèutica filosòfica. -
Period: to
Filosofia Contemporània
-
Period: to
Maria Zambrano
Molt influïda per Ortega y Gasset, i amb el seu mateix estil literari summament cuidat, li supera en sensibilitat, claredat i profunditat poètica. Desenvolupa el concepte de «raó poètica», espècie d`intuïció intel·lectual, amb arrels bergsonianas, espiritualistes i vitalistes, que utilitza com a mètode fenomenològic per a examinar les profunditats de l'esperit humà, no totalment accessible, segons ella mateixa, a la raó discursiva. -
Period: to
Sartre
El seu fonamental principi filosòfic és l'anàlisi de l'existència humana com a punt de partida per a qualsevol ulterior reflexió sobre el real.
La realitat és viscuda fonamentalment mitjançant l'angoixa, és a dir, per mitjà d'allò per què l'ésser humà s'adona de la seva finitud i de la fragilitat de la seva posició en el món. L'angoixa es presenta com la manera en què l'ésser humà accedeix al fons últim de la realitat. -
Period: to
Hannah Arendt
Defensava un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al pluralisme, es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones.
Criticaba el fenòmen polític, sitúa de l’origen de la confusió entre la vida social i política.
També criticaba el haver deixat la religió, tradició i autoritat. -
Period: to
Hebermas
Per a Habermas, igual que per als autors de l'Escola de Frankfurt, la tasca de la filosofia
és realitzar un estudi reflexiu i crític de la realitat.
Habermas buscarà dilucidar com es pot utilitzar la racionalitat per a aconseguir diferents tipus de coneixements i la seva possible interrelació.
- Interés tècnic
- Interés pràctic
- Interés emancipatori