-
Period: to
El catalanisme (1808-1875)
Renaixement Cultural (Renaixença) - ajudar a recuperar la consciència nacional i els canvis socioeconòmics que van causar una ruptura entre els interessos de l'oligarquia centralista i els de la burgesia catalana. El catalanisme va ser defensat per Valentí Almirall -
Period: to
La Restauració Borbònica
El desembre de 1874, el general Arsenio Martínez Campos ca proclamar rei d'Espanya Alfons XII mitjançant un pronunciament militar. La Restauració monàrquica, però, s'havia gestat durant un període del sexenni democràtic (186-1873), quan Antonio Cánovas del Castillo es va posar al capdavant del Partit Alfonsí i va rebre, el 1873, plens poders d'Isabel II per a preparar el retorn de la monarquia en la persona del seu fill. -
Manifest de Sandhurst
El Manifest de Sandhurst fou un manifest de caràcter polític firmat l'1 de desembre de 1874 pel llavors príncep Alfons de Borbó (futur rei Alfons XII d'Espanya), mentre es trobava a l'exili, a Anglaterra. En el document el jove palesava la seva disposició per convertir-se en rei i s'hi mostrava partidari d'una monarquia parlamentària. -
Period: to
El regnat d'Alfons XII (1875-1885)
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Pacificació militar
El 1876 es va aconseguir de finalitzar la tercera guerra carlina, que, des de 1872, havia provocat combats al País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Partit Liberal - Bipartidisme
La creació del Partit Liberal el 1876 va ser causada per les necessitats mateixes del sistema ideat per Cánovas, ja que havia d'existir una oposició parlamentària amb un programa polític similar al del partit governant. -
La Constitució de 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castell i va ser la base de la Restauració borbònica. Aquesta constitució establia que:- La sobirania era compartida per les corts i la corona.
- El rei era inviolable (dret de vet sobre el Parlament)
- Les corts eren bicamerals privilegiades.
- Es reconeixen els drets i llibertats individuals.
- Es reconeix el catolicisme com a religió oficial.
-
Period: to
Partit Conservador de Cánovas (1876-1881)
Cánovas va ser el major artífex del sistema polític de la Restauració borbònica, convertint-se en el màxim dirigent del Partit Conservador. És considerat com un dels més brillants polítics conservadors de la història contemporània espanyola i criticat per crear una falsa aparença de democràcia mitjançant el «torn de partits», per suspendre la llibertat de càtedra a Espanya. S’instaura el bipartidisme la pacificació militar i la constitució de 1876. S'aplica Sufragi Censetari. -
Pacificació Militar
El 1878 es va signar la pau de Zanjón, fi a la insurrecció cubana de 1868 (guerra dels Deu Anys). Autonomia administrativa a Cuba i amnistia als insurrectes. -
El moviment obrer
El 1879 Pablo Iglesias va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que no va tenir significació política fins al 1910, quan va aconseguir un diputat a les corts. -
El catalanisme
Valentí Almirall va encapçalar les reivindicacions catalanes durant el govern central i va ser qui va elaborar les primeres formulacions teòriques del catalanisme. El seu projecte polític fracassa i s'inicia el catalanisme conservador integrat per un sector de l'església i per la burgesia industrial. -
Period: to
Partit Liberal de Sagasta (1881-1883)
Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo constituiria el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració durant el tram final del segle XIX i la primera part del segle XX. Durant aquest període, Sagasta va arribar a presidir el govern en cinc ocasions. Des del partit Liberal va prendre algunes mes -
Llei de premsa 1883
Es van simplificar els requisits d'autorització de noves publicacions (declaració prèvia i dipòsit de tres exemplars), i es van limitar a exigir responsabilitats en cas d'abús de l'exercici del dret segons el Codi Penal. -
Period: to
Partit Conservador Cánovas (1883-1885)
-
Codi de comerç (1885)
El Codi de Comerç del 1885 és el codi de dret mercantil vigent a Espanya des del 22 d'agost del 1885. -
Pacte del Pardo
El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas i Sagasta, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans. -
Period: to
La regència de Maria Cristina (1885-1902)
La regència comença el novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII, mesos abans que naixés Alfons XIII, i acaba el maig de 1902 quan Alfons XIII compleix els setze anys i jura la Constitució de 1876, iniciant-se així el seu regnat personal. -
Period: to
Paritit Liberal de Sagasta (1885-1890)
Parlament llarg -
Mort d'Alfons XII
Alfons XII va morir de tuberculosi el 25 de novembre de 1885, als 28 anys, al palau del Pardo. -
Llei d'Associacions 1887
Després de la seva aprovació va poder legalitzar-se les organitzacions obreres, que fins aquell moment actuaven en la clandestinitat i, per tant, tenien escassa presència en l'àmbit laboral. -
Sufragi Universal masculí
El Sufragi Universal Masculí no es va instaurar legalment fins al 1890, gràcies a una llei electoral del Partit Liberal. -
Codi civil (1889)
El Codi Civil d'Espanya és el codi civil espanyol vigent des del 1889. És la llei fonamental i bàsica del dret civil espanyol, encara que no regula totes les matèries del dret civil. -
El Republicanisme
Els republicans es van agrupar en diversos corrents doctrinals i polítics entorn dels antics líders del sexenni democràtic. Federalistes - Liderats per Francesc Pi i Maragall (posicions socialitzants) - sectors populars urbans de Catalunya i el litoral Valencià). Unionistes - Liderats per Nicolás Salmerón (Partit Centralista 1891). Eren partidaris de la unitat territorial i política de l'Estat i representaven el liberalisme d'un sector de la intel·lectualitat burgesa. -
El Republicanisme
Radicals - Partit Republicà Progressista (Manuel Ruiz Zorrilla). Partidaris de la lluita armada, insurreccions fins a la mort del seu líder en els anys noranta. Possibilistes - Grup minoritari conservador (Emilio Castelar), va donar suport al règim per aconseguir alguns objectius com el sufragi universal. Finalment es va integrar en el Partit Liberal. --> Federalistes i unionistes es van unir (1893) = Unió Republicana (aprofitar el sufragi universal i augmentar el seu pes electoral (1903) -
Llei antiterrorista de 1894
Llei que perseguia atemptats, conspiració, amenaça, apologia i associacions relacionades amb el terrorisme. La seva aplicació real anava molt més enllà, i reprimia qualsevol moviment o grup d'agitació social. -
El nacionalisme basc
El partit nacionalista basc es crea el 1895, molt conservador i radicalment oposat al liberalisme, a la industrialització, a l'espanyolisme i al socialisme. -
Filipines 1897
Quan la negociació va permetre dominar la insurrecció, els EUA van intervenir-hi pactant amb els rebels i atacant a l’esquadra espanyola. -
Period: to
Guerra de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca. -
Cuba 1897
El nou govern de Sagasta envia Ramón Blanco que va decretar l’autonomia i una amnistia política; però els EUA ja havien decidit intervenir. -
Assasinat i mort de Cánovas del Castillo
A principis d'agost del 1897 Angiolillo era a Guipúscoa i el dia 8 al migdia li va disparar tres trets de revòlver al president del govern Antonio Cánovas del Castillo quan llegia els diaris en un banc al balneari de Santa Àgueda, on passava uns dies de descans. -
Tractat de París (1898)
Tractat de París (1898): Puerto Rico, les Filipines i l’illa de Guam (arxipèlag de les Mariannes) cedits als EUA. Cuba (formalment independent) sota control dels EUA. La venda a Alemanya de la resta de les Mariannes de l’arxipèlag de les carolines i de les illes palau, va evidenciar la pèrdua de l’imperi espanyol, quedant com un petit país sense rellevància internacional. Només en quedaven alguns enclavaments a l’Àfrica. -
Period: to
La crisi de la Restauració (1898-1931)
El sistema de la Restauració cau en crisi. A partir del desastre colonial de 1898, es comença a qüestionar el sistema canovista. Com a resposta a la crisi, apareix el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar el país, no tan sols en el terreny econòmic, sinó també en el cultural, el social i el polític. La crisi colonial del 98 va fer que apareguessin nous programes polítics que permetessin sortir de la crisi i, alhora, modernitzar el país. -
Explosió del Vaixell americà "Maine"
El 15 de febrer de 1898, una explosió il·luminà el port de l'Havana. El Maine havia saltat pels aires. Dels 355 tripulants, van morir 254 homes i 2 oficials. La resta de l'oficialitat gaudia, a aquelles hores, d'un ball donat en el seu honor per les autoritats espanyoles. Aquesta explosió va servir als EUA com a motiu per a declarar la guerra. -
Period: to
Guerra de les Filipines
El conflicte armat sorgí arran dels impulsos independentistes de la Primera República Filipina, aleshores sota control americà. La guerra forma part d'una sèrie de conflictes que precediren independència filipina en els quals també hi ha la Revolució Filipina i la Guerra Hispano-estatunidenca. -
Sorgiment del regeneracionisme
Aquest corrent intenta connectar amb la realitat social, amb no gaire èxit, estant impregnada de certa utopia. És un moviment espontani i poc coordinat que comença al voltant de 1890 i que es propaga a partir del desastre colonial del 98. -
Period: to
Govern Conservador Silvela
Després de la mort de Cánovas en 1897, Silvela va ser nomenat cap indiscutible del Partit Conservador. Entre 1899 i 1903 va ocupar dues vegades la presidència del Consell de Ministres incorporant al seu gabinet figures de la talla de Raimundo Fernández Villaverde, Polavieja, Maura o Eduardo Dato.
Tot i les polítiques reformistes, aquest primer govern va caure el 22 d'octubre de 1900 desprestigiat, entre altres coses, per haver dut l'Estat espanyol al greu desastre de 1898. -
Period: to
Unió Regionalista
Fou un grup polític creat a Barcelona a partir de la Junta Regional Organizadora de las Adhesiones de suport al general Polavieja, quan el govern central de Francisco Silvela es negà a atendre les demandes regionalistes. El 1901, després d'intenses negociacions entre Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, Bartomeu Robert i Yarzábal i Miquel Arcàngel Fargas i Roca, aconseguí la unió amb el Centre Nacional Català i aparegué un nou partit, la Lliga Regionalista. -
Tancament de Caixes
Fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre del 1899. -
Period: to
Regnat d’Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya, fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931 - 1941). Fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. Alfons XIII fou declarat major d'edat als setze anys (1902) i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals (encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia). -
Period: to
Govern conservador: Maura
Antoni Maura i Montaner va ser un polític espanyol, president del Consell de Ministres en cinc ocasions durant el regnat d'Alfons XIII. Va pertànyer a la facció gamacista del Partit Liberal. Va propugnar en els seus dos primers governs una «revolució des de dalt» que tractaria de regenerar les institucions i combatre l'oligarquia i el caciquisme. -
Fets del Cu-cut
Militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. Els militars espanyols havien estat un dels blancs preferits de la revista, atès que l'exèrcit havia esdevingut una institució anacrònica i inoperant que a Barcelona representava el braç executor d'un govern centralista i repressiu. El general Weyler i el paper dels militars espanyols a la recent desfeta de Cuba eren tema recurrent dels humoristes. -
Solidaritat Obrera
Es crea la Federació Regional Solidaritat Obrera (FRSO) per ajudar els obrers al govern. -
Lerroux funda el partit Republicà Radical
Crea el seu propi partit constituït per joves que de vegades eren violents. -
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 havia començat la Guerra de Melilla. -
Creació de la Confederació Nacional del treball
La Confederació Nacional del Treball és una confederació de sindicats d'ideologia anarquista, concretament de la branca anarcosindicalista d'Espanya. -
Llei d'associacions religioses (Ley del Candado)
Llei del cadenat és el terme col·loquial, que també utilitza la historiografia, per designar una llei de desembre de 1910, promoguda pel president del Consell de Ministres espanyol, José Canalejas, que prohibia durant dos anys l'establiment de noves ordes religiosos a Espanya. -
Period: to
Govern liberal Canalejas
José Canalejas Méndez va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol. Sent president del Consell de Ministres, va morir assassinat en un atemptat terrorista, seguint l'estela de Joan Prim el 1870 i d'Antonio Cánovas del Castell en 1897, encara que no seria l'últim. -
Assasinat de Canalejas
Mirant un aparador de la Llibreria San Martín, situat on avui seria el número 6 de la Porta del Sol. L'establiment solia ser una parada freqüent per al polític espanyol. Aquell mateix matí havia despatxat amb el rei, una audiència que havia acabat aviat i amb aquesta intenció va decidir caminar i aclarir-se airejant-se pels cèntrics carrers de Madrid. Però aquella volta imprevista, sense cap itinerari fix, va acabar sent fatal per a ell i per al futur d'Espanya. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
Va ser un conflicte militar, global, que va començar el 28 de juliol del 1914 i va finalitzar l'11 de novembre del 1918, quan Alemanya va acceptar les condicions de l'armistici de l'11 de novembre del 1918. -
Period: to
La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Dimissió d'Eduardo Dato
Eduardo Dato i Iradier va ser un advocat i polític espanyol, diverses vegades ministre i president del Consell de Ministres durant el període de la Restauració. Va dimitir l'octubre de 1917. -
Crisi de 1917 - Crisi política, social i militar
És el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària). -
Pacte entre la CNT i la UGT
-
Creació del partit comunista
És un partit polític espanyol d'ideologia comunista, format arran d'una escissió del Partit Socialista Obrer Espanyol disconforme amb la línia política socialdemòcrata del marxisme. Fundat en els seus orígens per la unió del Partit Comunista Espanyol i el Partit Comunista Obrer Espanyol, se'l reconeix especialment la seva lluita durant el franquisme. Va ser legalitzat el 9 d'abril de 1977 a partir de l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política (Govern de Suárez). -
Desastre d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual. -
Cop d'Estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera - Directori Militar
El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada en Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del Cop d'estat de Primo de Rivera del 13-15 de setembre de 1923. Integrada exclusivament per militars (vuit generals i un contraalmirall) que sota la presidència del general Primo de Rivera havien d'assessorar-lo en les funcions de govern i en la promulgació dels decrets. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera - Directori Civil
El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya. Va substituir el Directori Militar, amb el propòsit d'estabilitzar el seu règim "gràcies a la creació d'una base civil de suport". Però el projecte d'institucionalització fracassar i Primo de Rivera va presentar la dimissió al rei Alfons XIII, que també li havia retirat el seu suport, al gener de 1930, donant pas a la "Dictablanda" del general Berenguer. -
Dimissió i mort de Primo de Rivera
Presenta la seva dimissió per més tard auxiliar-se a París i poc després morir. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.
