-
La guerra de la independència
La guerra contra França: el segrest de la família reial a Baiona va desencadenar a Madrid una revolta popular el 2 de maig del 1808. Així va començar la guerra de la Independència. La població espanyola es va dividir entre afrancesats i els ferrandins. -
Period: to
La guerra de la Independència
Va ser un conflicte bèl·lic que es va donar dins del context de les guerres napoleòniques, que va enfrontar les potències aliades d'Espanya, el Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, la pretensió del qual era la d'instal·lar al tron espanyol el germà de Napoleó, José Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona. -
Period: to
Primera Fase
Sublevació de Madrid.
Abdicacions de Baiona.
Batalla de Bailèn. -
Period: to
Segona Fase
Les tropes de Napoleó varen ocupar gairebé tota la Península. -
Les corts de Cadis
La Junta Central Suprema va convocar corts constituents, que es varen reunir a Cadis. A les corts es varen diferenciar tres grups: liberals, absolutistes i americans. L'obra legislativa de les corts de Cadis va establir les bases de l'Espanya contemporània. -
Period: to
Tercera Fase
Tropes espanyoles i angleses, derrotaren els francesos. -
La Constitució de Cadis
La primera Constitució espanyola reflectia els principis del liberalisme polític: reconeixia la sobirania nacional, establia una monarquia moderada hereditària, adoptava el pricipi de divisió de poders i establia la religió catòlica com l'única de la nació espanyola. -
Period: to
El regnat de Ferran VII
Ferran VII va exercir de monarca durant 19 anys intermitentment: primer va regnar tres mesos el 1808 i va tornar a fer-ho el maig de 1814 fins a la seva mort el 1833. -
Period: to
El Sexenni Absolutista
Ferran VII va tornar a Espanya el març de 1814. Un grup d'absolutistes li va entregar el Manifest dels Perses. Va decretar l'abolició de la Constitució de 1812i va començar a governar com un rei absolut. -
Independència de l'Argentina
Amb el congrés de Tucumán es va declarar la formal ruptura dels vincles de dependència política de les Províncies Unides del Riu de la Plata amb la monarquia espanyola. -
Independència de Xile
Correspon al procés durant el qual aquest país va deixar el seu estatus de província de l'Imperi Espanyol per establir una república independent. -
Independència de Colombia
Els moviments de la independència van començar amb la proclamació de les juntes de govern, que després es van agrupar en dos bàndols liderats l'un per Antonio Nariño i l'altre per Camilo Torres Tenorio. -
Period: to
El Trienni Liberal
Va trionfar el pronunciament librel dirigit pel coronel Riego.
Els problemes entre liberals moderats i exaltats es varen prolongar al llarg de tot el trienni.
El 1823, la Santa Aliança va enviar a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que va reposar Ferran VII com a rei absolut. -
Independència de Mèxic
Va ser la conseqüència d'un procés polític i social resolt amb les armes, que va posar fi al domini espanyol a la major part dels territoris de Nova Espanya i va iniciar el Primer Imperi Mexicà. -
Period: to
El final de l'absolutisme
La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de la majoria de les colònies americanes va agreujar la crisi. A més, els libreals varen protagonitzar diversos pronuunciaments. El 1833 va morir Ferran VII, la seva viuda, Maria Cristina, es va fer càrrec del govern. -
Independència del Perú
La Independència del Perú va ser un capítol important a les guerres d'independència hispanoamericanes. -
Independència de Bolívia
La República de Bolívia es declararia independent mitjançant l'Assemblea General de Diputats de les Províncies de l'Alt Perú. -
Independència de l'Uruguai
Va ser el procés mitjançant el qual el territori uruguaià, conegut llavors com a Banda Oriental del Riu de la Plata, es va independitzar de la Corona espanyola. -
La Pragmàtica Sanció
Com Ferran VII no havia tengut fills mascles, el 1830 va promulgar la Pragmàtica Sanció, qu derogava la llei sàlica. D'aquesta manera, la seva filla Isabel, podia regnar. -
Period: to
La primera guerra carlista
Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya. Va ser un enfrontament ideològic entre els liberals i els carlistes. -
Period: to
Isabel II i la constitució de l'estat liberal
El començament de la guerra carlista va forçar la regent a cercar el suport del liberals, dividits en moderats i progressistes.
El 1840, Maria Cristina va dimitir pels seus enfrontaments amb els progressistes i va assumir la regència el general Espartero.
Isabel II va ser proclamada reina i l'estas es va organitzar de manera centralista.
La política ultraconservadora del govern va conduir a la radicalització dels progressistes i a l'escissió dels demócrates i dels republicans. -
L'institut Balear
Es va crear a Palma l'Institut Balear, que va ser el primer centre d'ensenyament secundari d'Espanya. -
Regnat d'Isabel II
La regència va acabar després de la revolta del 1843, liderada pel general moderat Narváez. Isabel II va ser proclamada reina amb només tretze anys. -
Constitució del 1845
El 1845 es va promulgar una constitució que establia la sobirania compartida entre el rei i les corts, elegides pr un sufragi molt restringit. També es varen limitar alguns drets individuals, com la llibertat de premsa. -
Unió Liberal
O'Donnell havia creat la Unió Liberal, un partit centrista que va alternar en el govern amb els moderats fins al 1868. -
Llei de ferrocarrils
Va estimular la construcció de la xarxa ferroviària bàsica, que va ser intensiva a la dècada següent. -
La Llei Moyano
Va plantejar l'obligatorietat de l'ensenyament primari, amb la creació d'escoles completes de nins i nines a les poblacions amb més de cinc-cents habitants. -
Pacte d'Ostende
Els progressistes, demòcrates i republicans varen firmar el Pacte d'Ostende, en que varen acordar derrocar Isabel II i democratitzar la vida política espanyola. -
La revolució de 1868
Es va produir un pronunciament per deposar Isabel II, liderat per Serrano i Prim.
Després de derrocar a la reina es va constituir un govern provisional presidit per Serrano. -
Period: to
El Sexenni Democràtic
Període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica. -
Period: to
La guerra de Cuba
Havia començat pel descontentament de la població criolla, que rebutjava l'opressió econòmica d'Espanya i desitjava participar en el govern de l'illa.
El conflicte va acabar el 1878 amb la Pau de Zanjón. -
Constitució de 1869
Va ser e primer text democràtic de la història d'Espanya. Contenia una àmplia declaració de drets i reconeixia el sufragi universal masculí. -
Period: to
La monarquia d'Amadeu I
Fou un rei democràtic prò va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics, l'Esglesia i els republicans.
Drant el seu regnat esclataren una guerra a Cuba i una altra guerra carlista. -
Period: to
La tercera guerra carlista
Promoguda pretendent carlista Carles VII, va començar el 1872i va afectar gran part del territori espanyol. El conflicte va acabar el 1876, ja en el regnat d'Alfons XII. -
El retorn dels Borbó: Alfons XII
El general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. D'aquesta manera va comnçar una eta política nova, la Restauració.
El nou rei, partidari de la monarquia constitucional, va nomenar president del govern Antonio Cànovas del Castillo. -
La Constitució del 1876
Va ser un dels dos pilar de la Restauració.
Va intentar ser conciliadora.Per satisfer els progressistes i els demòcrates va incloure una relació de drets i llibertats àmplia, va proclamar la confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei. -
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
El socialisme es va difondre per Espanya a través de Pablo Iglesias, fundador del PSOE. -
Unió General de Treballadors (UGT)
Un Congrés Obrer celebrat a Barcelona va decidir la creació de la UGT, organització sindical vinculada al PSOE. -
La crisi del 98
El 1895, José Martí va iniciar una insurrecció a l'illa i el 1896 va esclatar també el moviment independentista a Filipines.
L'explosió del cuirassat nord-americà Maine va servir de pretext als Estats Units per declarar la guerra a Espanya.
Després de la guerra Espanya va renunciar a Cuba, mentre que Filipines i Puerto Rico es varen convertir en colònies nord-americanes.
Aquest fet, conegut com el desastre del 98, va provocar una crisi forta en l'opinió pública.
