EIX CRONOLÒGIC DIGITAL DE L’ART MEDIEVAL

Baptisteri Neonià

313

Art paleocristià. Autor desconegut.
Es va construir entre el final del segle IV i principis del segle V per ordres del rei ostrogot Teodoric el Gran.
El centre de la cúpula està ocupat per un mosaic que representa Joan el Baptista batejant un Jesús amb barba dret, amb l'aigua fins a la cintura al riu Jordà. A un costat, està un déu pagà de les aigües amb un jonc en una mà i una peça de roba a l'altra, representant el riu Jordà.

Mausoleu de Galla Placidia

430

Autor desconegut. Art paleocristià. El Mausoleu de Galla Placidia, situat a Ravena, Itàlia, és una capella funerària petita atribuïda a Galla Placidia, filla de l'emperador romà Teodosi I. La seva arquitectura és elegant, és una estructura de planta cruciforme amb una cúpula central. A l'interior de la capella hi ha molts mosaics que representen escenes religioses.

Santa Sofia de Constantinoble

537

Art bizantí. Construït per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet.
Té una gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària i coberta per una cúpula central i dues petites semicúpules. Considerada per alguns l'octava meravella, en els nostres dies Santa Sofia és la quarta església que té una àrea coberta més gran del món després de Sant Pau a Londres, Sant Pere a Roma i el Duomo a Milà.

Mesquita de Còrdova

783

Art islàmic, autor desconegut.
La mesquita de Còrdova, convertida des del segle XIII en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí. La mesquita fou construïda entre el 785 i el 788, sota el regnat d'Abd-ar-Rahman I, pel que fa als elements decoratius que té la mesquita, cal citar els mosaics de decoracions vegetals, amb versicles de l'Alcorà i figures geomètriques a la part interior de la mesquita, el terra està decorat amb catifes.

Santa María del Naranco

842

Art preromànic, autor desconegut.
Santa Maria del Naranco, que va acabar de construir-se l'any 842, és un edifici de planta rectangular dividit en dos pisos, una cripta a la part inferior i una planta superior diàfana a què s'accedeix per una escala doble exterior. Degut a aquesta estructura i a les vistes panoràmiques d'Oviedo des del turó, Santa Maria del Naranco es converteix en un imprescindible dins de la guia del preromànic astur.

La Creu de l'abadessa Matilde

1000

Art preromànic.
Està format per un nucli de fusta de roure coberta amb làmines d'or. Sota la creu hi ha una bola de vidre que serveix com a mànec. Els extrems de la creu llatina estan eixamplades en una forma que es troba a la primera creu de Matilde i l'otoniana Creu de Lotari a Aix-la-Capella. Els costats estrets i la part posterior de la creu de l'abadessa Matilde estan cobertes de coure daurat. A la part del darrere està decorada amb un perforat.

Notre-Dame de París

1163

Art gòtic, construïda per Jehan de Chelles.
La catedral ha estat un dels monuments més emblemàtics de París des de bon principi. Durant molt de temps l'edifici més alt de la ciutat, ocupava un lloc simbòlic de primer rang a París.
Les dues rosasses que adornaven cadascun dels braços del transsepte es trobaven entre les més grans d'Europa i feien 13 metres de diàmetre cadascuna. Una vegada acabada, la catedral es convertí en una de les més grans d'Occident.

Santa Capella de París

1248

Art gòtic, arquitecte Pierre de Montreuil.
La Santa Capella de París és una església gòtica, estreta i coberta amb volta, que va ser construïda a París per ordre de sant Lluís, amb la finalitat de conservar-hi diverses relíquies de la Passió de Crist, com ara la corona d'espines i un tros de la creu. Antigament va ser la capella del Palau de la Cité.

Catedral de Colònia

1248

Art gòtic.
La catedral està catalogada com a Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 1996; és un dels millors monuments arquitectònics d'Alemanya, i el més destacat de Colònia.
Malgrat haver quedat incompleta durant el període medieval, va esdevenir unificada com "una obra mestra de valor intrínsec excepcional" i "un potent testimoni de la força i persistència de la creença cristiana a l'Europa medieval i moderna", tal com era un lloc de culte del sagrat emperador romà.

Alhambra de Granada

1314

Art islàmic. Autor desconegut.
Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. Els mosaics de l'Alhambra fan servir tres tipus de suport: la ceràmica, l'estuc i la fusta. En l'aspecte geomètric, és un gran homenatge a un quadrat. Indica quatre elements, les quatre estacions, els quatre punts cardinals que donen ordre al món: pot arribar a ser una font inesgotable d'exemples de transformacions geomètriques planes.

El matrimoni Arnolfini

1434

Art gòtic flamenc. Pintat per Jan van Eyck.
Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges entre 1420 i 1472, on van prosperar econòmicament.
Aquesta obra és coneguda + pels seus significats ocults que es poden veure en tot el quadre (espelma, gos, drac, mirall i fruites)

Tríptic del Jardí de les delícies

1500

Art gòtic flamenc. Pintat pel Bosch.
Al plafó esquerre, una imatge del paradís, on es representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam, al plafó central es representa la luxúria. En aquesta taula central, apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tota mena de plaers carnals. Finalment, tenim la taula de la dreta, on es representa la condemna a l'Infern; el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat pel seu pecat.

La creació d'Adam

1511

Pintat per Michelangelo Buonarroti, art preromànic. Il·lustra un episodi del Gènesi en què Déu dona vida a Adam. Cronològicament és el quart plafó que representa un episodi del Gènesi al sostre de la capella; és una de les obres d'art més reconegudes del món.

MADRASA BEN YOUSEF

1557

Art Islàmic
Aquesta madrassa alçada a partir de 1565 va permetre que fins a 900 estudiants poguessin allotjar-se a les seves més de 130 cel·les, mentre aprenien el credo de Mahoma. Rajoles, guixeries i fustes nobles són els materials més utilitzats en aquesta meravella disposada conforme a diversos patis al voltant de les quals es localitzen les diferents cel·les.

Els amants

1630

L'autor és Resa Abassi, estil islàmic.
L'obra representa una parella d'enamorats que s'abraça, asseguts a terra d'un jardí. Els cossos dels dos amants estan col·locats de manera que evoquen preliminars, mentre que les seves cares romanen impassibles.
Les peces dels amants són riques i de tons foscos en contrast amb el fons marró amb detalls daurats. La qualitat de la roba implica que l'home és acabalat i que la dona és probablement una prostituta.