-
Descobriment de l'electró
El físic britànic Joseph John Thomson juntament amb el seu equip. Va dur a terme experiments que indicaren que els raigs catòdics eren realment partícules úniques i no pas ones, àtoms o molècules, tal com es creia anteriorment. El nom d'electró per aquestes partícules fou proposat de nou pel físic irlandès George FitzGerald i, des de llavors, el mot ha aconseguit l'acceptació arreu. Aquestes particules estaven carregades negativament i tenien molt poca massa -
Model atòmic de Thomson
El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró. Thomson suposà que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega positiva, la qual tenia al seu interior esfères amb càrrega negativa disposats en intervals regulars sobre un cercle amb el mateix centre que l'àtom, i en moviment. -
Publicació de la teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 (teoria de la relativitat especial) i 1916 (teoria de la relativitat general), que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors no arriben a fer mesures iguals, sinó que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador. -
Descobriment del protó
El protó va ser descobert per Ernest Rutherford. Va descobrir-ho fent un experiment que consistia en bomberdejar partícules alfa en gas nitrogen pur. Així va descobrir el protó, que té càrrega positiva i té un massa molt més gran que l'elctró. -
Model atòmic de Rutherford
Ernest Rutherford va fer un experiement que el model de Thomson no podia explicar. Va posar una fina làmina d'or on s'havien de boberdejar partícules alfa. S'esperava que les partícules alfa passarien sense desviar-se a través de la làmina d'or. Algunes de les partícules alfa es desviaven. Rutherford va proposar un altre model atòmic que pogués explicar l'experiment. Aquest model consistia en que hi havia un nucli, amb càrrega positiva i el electrons orbitaben pel costat. -
Model atòmic de Bohr
El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913. El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. -
Descobriment del neutró
James Chadwick va realitzar una sèrie d'experiments amb la Universitat de Cambridge. Ell va suggerir que la nova radiació que hi havia en el nucli eren partícules sense càrrega. Aquestes partícules les va anomenar neutrons que tenen una massa similar a la dels protons. -
Descobriment del positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, és una partícula amb igual massa que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
El científic croat Stjepan Mohorovičić va predir l'existència del positró el 1934 en un article de la revista Astronomische Nachrichten, en el qual anomenava el positró "electrum". Experimentalment, va ser descobert per Martin Deutsch al MIT el 1951, moment a partir del qual va ser anomenat positroni. -
Formació del CERN
La Organització Europea per la Investigació Nuclear és una organització d'investigació europea que opera el laboratori de física de partícules més gran del món. Va ser creat el 1954 per 12 països europeus. -
Descobriment del neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que té una massa molt petita. El neutrí va ser descobert per Clyde Cowan i Frederick Reines al 1956. Durant molt anys aquests havien estats considerats partícules sense massa i una sèrie d'experiments fets els anys 90 van demostrar que la seva massa no era nul·la. -
Descobriments dels quarks
El quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combienen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables són el protons i els neutrons.
El quark va ser descobert per casualitat. Prové d'uns experiments ralitzats a l'SLAC, entre 1967 i 1973. El 1973 el CERN va ralitzar altres proves que van confirmar l'existència d'aquestes partícules. -
Posada en funcionament de l'LHC
Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) és un accelerador de partícules de 27km de circumferència situat a Ginebra, Suïssa, que fa col·lisionar protons o ions pesants en quatre punts concrets. En aquests punts es troben instal·lats detectors enormes que, com si d'una càmera fotogràfica es tractés, enregistren totes les reacciones que tenen lloc al punt d'interacció. Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008.