-
Descobriment del'electró
Josep John Thomson va ser el creador de l'electró, que es basa en l'emissió de radiació per part d'un feix d'electrons relativistes.
Va anar a la Universitat de Manchester, i al Trinity College de la Universitat de Cambridge.
En aquesta institució va ensenyar matemàtiques i física, professor de física experimental del laboratori Cavendish, i rector del Trinity College. També president de la Royal Society entre 1915 i 1920, nomenat sir pel rei Jordi V del Regne Unit l'any 1918. -
Model Atomic Thomson
El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que és va proposar el físic anglès Joseph J. Thomson suposava que l'àtom consistia en una esfera de material amb càrrega (+), la qual tenia al seu interior corpuscles amb càrrega (–) disposats en intervals regulars sobre un cercle amb el mateix centre que l'àtom, i en moviment. Era conegut popularment com el model del púding de panses, però és una imatge errònia car els electrons, segons J.J. -
Publicació de la teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar la teoria de la relativitat especial i 1916 la teoria de la relativitat general, que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. -
Model atòmic de Rutherford
Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
En aquest experiment es va col·locar una fina làmina d'or i s'hi van fer incidir partícules alfa (carregades positivament i molt denses) provinents d'una font radioactiva. -
Model atòmic de Bohr
El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr . El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. -
Descobriment del protó
El protó el va descobrir Ernest Ruterford, Rutherford va determinar que l'hidrogen només podia venir del nitrogen i que havien de contenir nuclis d'hidrogen.
Aquest va ser el primer experiment de reaccions nuclears: 14N + α → 17O + p.
El nucli d'hidrogen és, present en altres nuclis com una partícula elemental, Rutherford, anomenà el protó, després del singular neutre de la paraula grega que significa 'primer', πρῶτον. -
Descobriment del neutró
Ernest Rutherford va conceptualitzar la possible existència del neutró.
El 1932, James Chadwick va realitzar una sèrie d'experiments a la Universitat de Cambridge, i mostrà que la hipòtesi de raigs gamma era insostenible. La nova radiació consistia en partícules sense càrrega, semblant a la del protó, i va realitzar una sèrie d'experiments per verificar la seva proposta.
Aquestes partícules sense càrrega les va anomenar neutrons per l'arrel llatina de neutre i la terminació grega -on. -
Descobriment del neutrí
L’existència del neutrí es va descobrir per W.Pauli, per tal de no violar les lleis de conservació de l’energia i del moment angular en les desintegracions beta. El neutrí de la tau es va descobrí finalment l’any 2000. Posteriorment, gràcies als experiments desenvolupats al laboratori Super-Kamiokande del Japó i SNO (Solar Neutrino Observatori) del Canadà. -
Descobriment del positró
El científic croat Stjepan Mohorovičić va predir l'existència del positroni en un article de la revista Astronomische Nachrichten, en el qual anomenava el positroni "electrum". Altres fonts afirmen que el seu predictor va ser Carl Anderson el 1932 al Caltech. Experimentalment, va ser descobert per Martin Deutsch al MIT el 1951, moment a partir del qual va ser anomenat positroni. -
Descobriments dels quarks
El model de quarks va ser proposat de forma independent pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig La proposta va arribar poc després que Gell-Mann formulàs un sistema de classificació de partícules conegut com a camí òctuple –o, més tècnicament, simetria de sabor SU(3).
El físic Yuval Ne'eman va desenvolupar paral·lelament un esquema similar al camí òctuple aquell mateix any.