-
Rufino Blanco Sánchez (1861 - 1936)
Fou un pedagog, filòleg i teòric de la lectura, bibliogràfic i periodista espanyol.
Va publicar obres com "Bibliografia pedagògica", "Bibliografia general d'Educació Física", "Teoria de l'Educació", "Teoria de l'ensenyament", "Organització escolar", "Apunts sobre Biologia Pedagògica", "Bibliografia pedagògica del segle XX", etc. -
Àngel Llorca i Garcia (1866 - 1942)
Fou un mestre i pedagog espanyol vinculat a la ILE. A més a més, fou considerat com un dels impulsors de la renovació pedagògica en Espanya al servei de l'Escola Pública i de las classes sociales més desfavorides.
Obres: "Com és i com deuria ser la nostra educació popular" (1896), "Escoles graduades" (1905), "Història educativa" (1912), "Contribució a l'estudi dels problemes de l'escola i el mestre" (1923), etc. -
Rosa Sensat i Vila (1873 - 1961)
Fou una educadora espanyola vinculada a l'educació pública de Catalunya durant les primeres dècades del segle XX. Estudià magisteri en la Normal de Barcelona i s'adjuntà al movimient de Pedagogia progressista connectada amb les noves corrents que arribaven d'Europa.
Publicacions: "Les ciències en la vida de la llar" (1923), "Curs normal d'ensenyament domèstic per a mestresses" (1921), "Com s'ensenya l'economia domèstica" (1927), "Cap a la nova escola" (1934). -
Antonio Puig Campillo (1876 - 1960)
Fou un historiador, pedagog i miembre de la Real Acadèmia de la Història. Estudià Mestre Nacional a l'Escola Normal de Madrid, obtenint el seu títol en 1895.
De les seues obres pedagògiques podem destacar "Joaquín Costa i les seues doctrines pedagògiques" (1911) i "Martínez Palao i les seues doctrines pedagògiques" (1929). -
Period: to
Regnat d'Alfons XIII
-
Lorenzo Luzuriaga Medina (1889 - 1959)
Fou un pedagog i educador espanyol que dugué a terme una intensa activitat publicista en temes d'educació, difonent en Espanya les idees del moviment de l'Escola Nova mitjançant la Revista de Pedagogia que fundà en 1922. Entre altres càrrecs va ser secretari tècnic del ministeri d'Instrucció Pública durant la Segona República Espanyola i Catedràtic de les universitats de Tucumán i Buenos Aires, i director de l'editorial Losada.
La seua obra més famosa i característica fou "L'escola única". -
Matilde Huici Navaz (1890 - 1965)
Va ser una mestra, advocada i pedagoga espanyola. A més de col·laborar amb l'organització de la Residència de Senyoretes i el Lyceum Club Femení, va ser cofundadora de l'Associació de Dones Espanyoles Universitàries i delegada d'Espanya en la Comissió Consultiva de Qüestions Socials i Humanitàries de la Societat de Nacions. Fou exiliada a Xile, on va muntar l'Escola Educadora de Pàrvuls de la Universitat de Xile. -
Pablo de Andrés Cobos (1899 - 1973)
Fou un mestre, pedagog, escriptor i filòsof espanyol, deixeble de Blas Zambrano i biògrag d'Antonio Machado, amb qui va participar en el desenvolupament de la Universitat Popular Segoviana i les Missions Pedagògiques.
Entre les seues obres destaquen: "Un viatge per les escoles d'Espanya" (1927), "Literatura per a nens" (1935), "Escoles d'Espanya" (1935), "Humor i pensament d'Antonio Machado en la metafísica poètica" (1963), etc. -
Maria Soriano Llorente (1900 - 1996)
Fou una mestra espanyola i directora de l'Escola Central del Patronat d'Anormals Mentals entre 1923 i 1970, la labor pedagógica de la qual fou condecorada amb la Gran creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi en 1999, a títol pòstum. -
Enriqueta Agut Armer (1912 - 1998)
Fou una mestra espanyola. Secretària de l'Agrupació Femenina d'Esquerra Republicana i de l'Agrupació de Dones Antifeixistes. Formà part de la redacció de la revista "Pasionària" i col·laborà amb l'Escola Lina Odena. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
-
Antònia Adrocher Pascual (1915 - 2007)
Estudià magisteri a l'Escola Normal de Mestres de Girona, on també fou militant de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE). Fou una de las fundadores del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i fou la primera dona en ser regidora de cultura i propaganda de l'Ajuntament de Girona el 1936. Va dur a la pràctica un nou sistema d'educació mitjançant el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). -
Revista de Pedagogia
-
Federació Amics de l'Ensenyament
-
Constitució de 1931
Fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost. -
Period: to
II República
-
Maria Dolors Renau i Manén
Llicenciada en psicologia i pedagogia, treballà en el col·lectiu de mestres Rosa Sensat i fou directora de l'escola d'Educadors "Flor de Maig" de la Diputació de Barcelona. Fou diputada pel PSC-PSOE per la província de Barcelona. També ha estat Parlamentària al Parlament Europeu i presidenta de la Internacional Socialista de les Dones.
Obres: "Els Inicis del llenguatge i la comunicació en l'infant : de 0 a 3 anys : bases per ajudar al seu desenvolupament" (1980). -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
Period: to
Franquisme
-
Period: to
Segona Guerra Mundial
-
Juan Delval Merino
És un filòsof espanyol que treballa en l'àrea de la Psicologia del Desenvolupament i de l'Educació. Ha sigut professor en la Universitat de Madrid i catedràtic de Psicologia Evolutiva i Educació en la Universitat Autònoma de Madrid. En 2006 passà a formar parte de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), on es jubilà el 2011.
Entre les seues obres destaquen: "L'animisme i el pensament infantil", "La intel·ligència: el seu creixement i mesura", etc. -
Llei d'Educació Primària
Promulgada en la postguerra espanyola, aquesta llei va afectar a l'ensenyament primari i va ser complementada per un Decret de 1967. Recollia la ideologia del règim de Franco considerant l'educació com un dret de la família, l'Església i l'Estat, per la qual cosa es veia marcada pel pensament nacional-catòlic d'orientació feixista, partint de les idees que plantejava José Antonio Primo de Rivera. -
Consuelo Flecha Garcia
És Doctora en Ciències de l'Educació i Catedràtica d'Història de l'Educació des de 1998. Exerceix una labor docent a la Universitat de Sevilla, on és Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació, impartint classes d'Història de l'Educació Contemporània, i de Desenvolupament Educatiu i Professional de les Dones. Ha publicat diversos llibres com “Les primeres universitàries a Espanya” o “Les dones en la legislació educativa espanyola" i un gran nombre d'articles. -
Llei de Bases d'implantació i regulació de l'ensenyament mitjà i professional
-
Llei d'Ordenació de l'Ensenyament Mitjà
Aquesta llei regulava l'ensenyament secundari o mitjà i també va ser reformada el 1967. Era una llei confessional i ideològica. Als ensenyaments mitjans s'accedia mitjançant una prova d'ingrés i, per aquest motiu, l'ordenació establia batxillerats de pla general i de pla especial. -
Llei de Formació Professional Industrial
-
Gregori Luri Medrano
És Doctor en filosofia i llicenciat en Ciències de l'Educació. Fou Premi Extraordinari de Llicenciatura en Ciències de l'Educació i Premi de Doctorat en Filosofia. Ha treballat com a mestre de primària, com a professor de filosofia i com a professor universitari en la Complutense de Madrid.
De les seues obres destaquem: "La raó del mite" (2000), "Procés de Sòcrates" (1998), "L'escola contra el món" (2008), "Val més educar. Consells als pares sobre el sentit comú" (2014). -
Estatut de les Universitats Laborals
-
Llei d'Ensenyament Tècnic
-
Pla Nacional de Construccions Escolars
-
Centres d'Orientació Pedagògica
-
Llei General d'Educació (Llei Villar)
La Llei General d'Educació va ser impulsada per José Luís Villar Palasí, Ministre d'Educació Espanyol des de 1969. Aquesta llei va establir l'ensenyament obligatori fins als 14 anys amb l'EGB, estructurada en dues etapes on, després de superar aquesta primera fase de huit cursos, l'alumne podia accedir al BUP o a la FP. Amb aquesta llei es va reformar el sistema educatiu des de la primària fins a la universitat, adaptant-lo a les necessitats d'escolarització. -
Period: to
Democràcia
-
Period: to
Regnat de Joan Carles I
-
Constitució de 1978
La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978, essent la novena constitució de l'Estat espanyol. -
Llei Orgànica per la qual es regula l'Estatut de Centres Escolars (LOECE)
Fou una llei elaborada pel govern de la UCD i publicada en el BOE en 1980. Tractava de desenvolupar l'article 27 de la Constitució des d'una perspectiva conservadora tot i que mai entrà en vigor. -
Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE)
No és una llei que afecta a l'estructura del sistema educatiu, sinó que regula la dualitat de centres docents, la participació en l'ensenyament de la comunitat educativa, el dret a l'educació i determina l'adreça democràtica. Ha estat reformada per la LOPEG (Llei Orgànica de 9/1995 de 20 de novembre) de l'avaluació, la participació i el govern de centres docents. -
Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE)
Fou una llei educativa espanyola, promulgada pel govern d'Espanya presidit per Felipe González, que substituí a la Llei General d'Educació (LGE) de 1970. Es complementà amb la posterior LOPAG, referida als aspectes d'organització de centres. Fou derogada per la Llei Orgànica d'Educació (LOE), l'any 2006. -
Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels centres docents (LOPAG)
