-
Period: 705 BCE to 298
Filosofia Antiga (S. VI a.C. - S. III d.C.)
Es caracteritza per la cerca d'explicacions racionals sobre l'univers i l'existència, marcant un canvi de les explicacions mítiques a les lògiques.
Es van establir per primera vegada fonaments de l'ètica, la metafísica i la logica.
Les escoles hel·lenístiques es va centrar en la recerca de la felicitat i tranquil·litat.
Aquest període va assentar les bases pel desenvolupament de la filosofia posterior (generalment l'occidental) -
624 BCE
Tales de Milet (aprox. 624-546 a.C.)
Considerat el primer filòsof, creia que
l'aigua era l'origen de totes les coses -
610 BCE
Anaximandre (aprox. 610-546 a.C.)
Va proposar l'àpeiron com a principi originari i indefinit -
585 BCE
Anaxímenes (aprox. 585-528 a.C.)
Va defensar que l'aire era l'arché o principi de totes les coses -
570 BCE
Pitàgores (aprox. 570-495 a.C.)
Va fundar una escola filosòfica i religiosa basada en la numerologia i l'harmonia -
535 BCE
Heràclit (aprox. 535-475 a.C.)
Va afirmar que tot està en constant canvi i que el foc és l'element fonamental -
515 BCE
Parmènides (aprox. 515-440 a.C.)
Va defensar la immutabilitat del ser i la impossibilitat del no ser -
500 BCE
Sofistes
Protàgoras, Gorgias, Hipias. Es van destacar pel seu escepticisme i relativisme -
469 BCE
Sòcrates (469-399 a.C.)
Famosos el seu mètode de la majèutica, buscava la veritat mitjançant el diàleg i la pregunta -
428 BCE
Plató (428/427-348/347 a.C.)
Va desenvolupar la teoria de les Formes, on les idees perfectes existeixen en un món separat del món sensible. Va fundar l'Acadèmia -
384 BCE
Aristòtil (384-322 a.C.)
Va ser deixeble de Plató i va desenvolupar una àmplia obra que abasta la lògica, la metafísica, l'ètica, la política i les ciències naturals -
315 BCE
Escola escèptica (315-240 a.C.)
Pirró d'Elis (360-270 a.C). Dudaven de la possibilitat de conèixer la veritat -
307 BCE
Epicureisme (307 a.C.)
Epicur (341-270 a.C.). Defensaven la cerca del plaer com a fi últim de la vida -
300 BCE
Estoïcisme (300 a.C)
Zenó de Citi (334-262 a.C.). Emfatitzaven la virtut, la raó i l'acceptació de destí -
Period: 201 to 800
Patrística (segles II-VIII)
-
354
Sant Agustí d'Hipona (354-430)
Considerat un dels Pares de l'Església, va sintetitzar el cristianisme amb el neoplatonisme. Va desenvolupar conceptes com la il·luminació divina, la ciutat de Déu i la naturalesa del mal. La seva obra "Confessions" és una de les més influents de la història -
Period: 400 to 1490
Fiosoifia Medieval (S. IV - S XIV)
La filosofia es centra en la relació entre fe i raó. Diferents autors adapten les tesis dels principals filòsofs (Plató i Aristòtil) al pensament cristià.
Aquesta època es va centrar en l'existència de Déu, la naturalesa, l'ànima i l'ètica.
Resumidament, buscava harmonitzar la raó i la fe, influenciada pel cristianisme, l'islam i el judaisme. -
480
Boeci (aprox. 480-525)
Filòsof romà, va traduir i comentar obres d'Aristòtil, contribuint a preservar el pensament grec a l'Edat Mitjana. La seva obra "Consolació de la filosofia" és un clàssic de la literatura medieval -
Period: 801 to 1400
Escolàstica (segles IX-XIV)
-
810
Joan Escoto Erígena (aprox. 810-877)
Teòleg irlandès, va intentar conciliar la fe cristiana amb la filosofia neoplatònica. La seva obra "De divisione naturae" és un compendi de la filosofia medieval primerenca -
1033
Anselm de Canterbury (1033-1109)
Monjo Benedictí, va formular l'argument ontològic per demostrar l'existència de Déu -
1054
Roscelí de Compiègne (aprox. 1050-1122)
Nominalista, defensava que els universals són només noms -
1079
Pere Abelard (1079-1142)
Dialèctic, va destacar pel seu mètode de la dialèctica i la seva anàlisi dels universals -
1090
Sant Bernat de Claraval (1090-1153)
Místic i reformador monàstic, va criticar a Abelard pel seu racionalisme excessiu -
1098
Hildegarda de Bingen (1098-1179)
Abadessa, mística i escriptora, va realitzar importants contribucions a la medicina, la ciència i la música -
1225
Tomàs d'Aquino (1225-1274)
La figura més important de l'escolàstica, va sintetitzar la fe cristiana amb la filosofia aristotèlica. Va desenvolupar la teoria dels cinc camins per demostrar l'existència de Déu i la seva famosa suma teològica -
1288
Guillem d'Ockham (aprox. 1288-1347)
Filòsof i frare franciscà, conegut per la seva "navaja d'Ockham" (principi de parsimònia) i el seu nominalisme radical -
Period: to
Filosofia Moderna (Segles XV| - XVIII , i part del X|X)
El Renaixement, l’humanisme, la revolució científica i finalment la Il·lustració influeixen en els diferents autors d’aquesta època.
El pensament i la disciplina comuna a la majoria dels filòsofs era l'epistemologia o teoria del coneixement, fent-se preguntes com:
-Què és conèixer?
-Com i què podem conèixer? -
René Descartes (1596-1650)
Considerat el pare de la filosofia moderna, va desenvolupar el dubte metòdic i el cogito ergo sum ("penso, llavors existeixo"). Va defensar l'innatisme de certes idees i l'existència d'una substància dual (ment i cos) -
John Locke (1632-1704)
Empirista britànic, va sostenir que tot coneixement prové de l'experiència sensible. Va defensar el tabula rasa (la ment com una taula rasa en néixer) i la teoria de les idees -
David Hume (1711-1776)
Empirista escocès, va portar l'empirisme a les seves últimes conseqüències. Va criticar la idea de substància i causació, i va reduir el coneixement a impressions i idees -
Immanuel Kant (1724-1804)
Va intentar superar la dicotomia entre racionalisme i empirisme amb la seva filosofia transcendental. Va defensar que el coneixement està condicionat per les estructures a priori de la ment -
Period: to
Filosofia Contemporània (S XIX- S. XXI) (Actualitat)
La filosofia contemporània es caracteritza per la seva diversitat d'enfocaments i la varietat de corrents (pensats mitjançant un pensament comú crític i justificat) com: La fenomenologia (Husserl), la Filosofia Analítica (Wittgenstein), l’Existencialisme (Heidegger i Sartre), l’Estructuralisme (Foucault), l’Hermenèutica (Gadamer), el pragmatisme, el positivisme lògic, entre altres.
També aborda temes amb un tarannà crític com: la consciència, l'ètica, la llibertat, la política i la identitat. -
Karl Marx (1818-1883)
Considerat un dels pensadors més influents del segle XIX, Marx va desenvolupar el materialisme històric, una teoria que sosté que la història de la humanitat és determinada per les relacions de producció i les lluites de classes. La seva obra més famosa, "El Capital", analitza el funcionament del capitalisme i prediu la seva eventual caiguda -
Friedrich Nietzsche (1844-1900)
Filòsof alemany que va criticar radicalment els valors tradicionals de la societat occidental, especialment la moral cristiana. Nietzsche va proposar la idea del "superhome", un individu que supera els límits de la moral convencional i crea els seus propis valors. Els seus conceptes de la voluntat de poder i l'etern retorn han influït en diverses disciplines, des de la filosofia fins a la psicologia i la literatura -
Sigmund Freud (1856-1939)
Metge neuròleg austríac que va fundar el psicoanàlisi, una teoria que busca comprendre la ment humana a través de l'estudi de l'inconscient. Freud va introduir conceptes com l'id, l'ego i el superjò, i va explorar la importància de la sexualitat en el desenvolupament psicològic. Les seves idees van revolucionar la nostra comprensió de la ment i han tingut un impacte durador en la psicologia, la literatura i l'art -
José Ortega y Gasset (1883-1955)
Filòsof espanyol que es va centrar en la idea de la raó vital i la importància de la cultura. Ortega y Gasset va formular la idea del "jo sóc jo i les meves circumstàncies", destacant la influència de l'entorn en la formació de l'individu -
Martin Heidegger (1889-1976)
Filòsof alemany que es va centrar en la qüestió del ser i l'existència humana. Va introduir el concepte de Dasein, que fa referència al ser-aquí o ser-en-el-món. Heidegger va influir en l'existencialisme i la fenomenologia, i les seves idees sobre el temps, la mort i l'angoixa han estat fonamentals per a la filosofia contemporània -
Hans-Georg Gadamer (1900-2002)
Filòsof alemany que va desenvolupar l'hermenèutica filosòfica, una teoria de la interpretació que busca comprendre com entenem el passat i els textos. Gadamer va introduir el concepte de "fusió d'horitzons", que destaca la importància del context i la tradició en la interpretació -
María Zambrano (1904-1991)
Filòsofa espanyola que va explorar la relació entre el pensament i l'experiència, i la importància de la filosofia per a la vida. Zambrano es va interessar per la filosofia de la vida i la condició femenina -
Jean-Paul Sartre (1905-1980)
Filòsof francès que va desenvolupar una de les formulacions més conegudes de l'existencialisme. Sartre afirmava que "l'home està condemnat a ser lliure" i que l'existència precedeix a l'essència. Les seves idees sobre la llibertat, la responsabilitat i l'autenticitat han tingut una gran influència en la filosofia, la literatura i el pensament polític -
Hannah Arendt (1906-1975)
Filòsofa política alemanya que va estudiar temes com el totalitarisme, l'acció política i la condició humana. Arendt va introduir conceptes com la banalitat del mal i la importància de l'esfera pública. Les seves idees han estat fonamentals per comprendre els reptes de la democràcia al segle XX -
Jürgen Habermas (1929-)
Filòsof alemany de l'Escola de Frankfurt, conegut per la seva teoria de l'acció comunicativa. Habermas buscava una teoria de la societat basada en la raó comunicativa i la democràcia deliberativa. Les seves idees han estat influents en la filosofia política i social, així com en la sociologia