-
400 BCE
Model atòmic de Demòcrit
La seva teoria es basava en els principis següents:
Els àtoms són eterns, indivisibles, homogenis, indestructibles, i invisibles.
Els àtoms es diferencien només en forma i grandària, però no per qualitats internes.
Les propietats de la matèria varien segons l'agrupament dels àtoms. -
Model atòmic de Dalton
El model atòmic de Dalton o "teoria atòmica" com la va nomenar el seu creador va ser el primer model atòmic amb bases científiques.
Alguns elements que marcava la teoria son:
La matèria esta formada per partícules petites, indivisibles i indestructibles.
Els àtoms es poden juntar en porcions variables per crear compostos.
Els àtoms no es poden ni dividir ni trencar, ni crear ni destruir.
Aquesta llei va permetre donar explicació a observacions que s'havien fet prèviament. -
Descubriment del electró
Joseph John Thomson (1856-1940) va anunciar el descobriment de l'electró (encara que ell no ho va cridar així, el va anomenar corpuscle) en una conferència impartida a la Royal Institution a Londres. -
Experiment dels raigs catòdics
-
Model de Thomson
Si bé el model atòmic de Dalton donava degut compte de la formació dels processos químics, postulant àtoms indivisibles, l'evidència addicional subministrada pels raigs catòdics suggeria que aquests àtoms contenien partícules elèctriques de càrrega negativa. El model de Dalton ignorava l'estructura interna, però el model de Thomson afegia les virtuts del model de Dalton i simultàniament podia explicar els fets dels raigs catòdics. -
Model de Rutherford
Rutherford va arribar a la conclusió que la massa de l'àtom es concentrava en una regió petita de càrregues positives que impedien el pas de les partícules alfa. Més tard va proposar un nou model atòmic que posseïa un nucli o centre en el qual es concentra la massa i la càrrega positiva, i que a la zona extranuclear es troben els electrons de càrrega negativa. -
-
Model de Bohr
El model de Bohr afirma que:
Que els electrons només poden estar en òrbites fixes molt determinades, negant totes les altres.
Que en cadascuna d'aquestes òrbites, els electrons tenen associada una determinada energia, que és major en les òrbites més externes.
Que els electrons no irradien energia en girar al voltant del nucli.
Que l'àtom emet o absorbeix energia només quan un electró salta d'una òrbita a una altra.
Que aquests salts d'òrbita es produeixen de forma espontània. -
Descobriment del protó
Qui va descobrir el protó va ser el químic i físic britànic Ernest Rutherford (1871-1937). Després d'experimentar amb gas nitrogen i detectar signes del que semblaven ser nuclis d'hidrogen, Rutherford va concloure que probablement aquests nuclis es tractessin de partícules elementals. -
Descubriment del neutró
El 1920 Rutherford va suggerir que un protó dins el nucli podria tenir un electró lligat a ell tan estretament com per ser, a efectes pràctics, una partícula neutra. Rutherford fins i tot va suggerir el nom de neutró per a aquesta partícula hipotètica (ja que seria neutra des del punt de vista elèctric). -
Model de Schrodinger
El model atòmic de Schrodinger tenia en compte el principi d'incertesa d'Heisemberg de manera que es van substituir les òrbites per orbitals. Aquests orbitals són zones de l'espai on es possible trobar un electró. La seva teoria també comptava amb la dualitat dels electrons entre ona i partícula. Hi ha 4 tipus d'orbitals, els S, D, P, F.
