-
Illa d’Elba
Napoleó es derrotat per Rússia i Regne Unit. Es formen aliançes que donen lloc a una coalició antifrancesa. A la batalla de Lepzic es derrotat per Àustria i Anglaterra i es obligat a abdicar. L' exilen a l’illa d’Elba. -
Period: to
LA RESTAURACIÓ
Després de que Napoleó fos desterrat, les grans potències absolutistes van agafar el poder. Van haver de reestructurar Europa i dividir-se el territori entre els seus imperis. Tot i així, van haver d'oposarse als moviments revolucionaris que defensaven els principis de liberalisme i nacionalisme que volien acabar amb l'Antic Règim. -
Batalla Waterloo
Napoleó torna a París per tornar al poder. (Govern 100 dies) S'enfronta a la batalla de Waterloo però perd. Desde llavors,el desterren a l’illa de Sta. Helena i s'hi està fins el dia de la seva mort, en total 7 anys. -
Congrés de Viena
Les Potències absolutistes (Rússia, Prussia i Àustria) i Gran Bretanya es reuneixen al Congrés de Viena per tornar a l’Europa de l’Antic Règim, amb l’objectiu d’eliminar les revolucions liberals i redibuixar el mapa polític. -
PRINCIPI DE LEGITIMISME
A França, després del desterrament de Napoleó, reinstauren tots els monarques o els seus descendents per Napoleó. Lluís XVIII, descendent de Lluís XVI es el nou monarca Francés, el qual governa França fins el 1824. A Espanya, el nou monarca és Fernando VII (anteriorment era José Bonaparte.) -
Equilibri econòmic i reorganització d'Europa
Les potències de Rússia, Prússia i Àustria es divideixen el territori Europeu. França retorna a les fronteres d'abans de l'arribada de napoleó. Es forma la Santa aliança, un pacte firmat per Alejandro I de Rússia, Francisco I d' Àustria i Guilermo III de Prússia per fer front a les insurreccions liberals. -
Itàlia i Alemanya
Itàlia i Alemanya eren nacions fragmentades en diversos estats:
Alemanya era dominada per Àustria, Prússia i Regne Unit.
Itàlia era dominada majoritariament per Àustria. -
Liberalisme i Nacionalisme: Oposició a la Restauració
El libralisme i el nacionalisme es van convertir en les principals forces d'oposició a la restauració. Els principis liberals que van ser aplicats són: el principi de sobirania nacional, divisió de poders, igualtat, llibertat, autoritat prové de la nació i la constitució.
Els principis nacionalistes eren: dret a formar estats propis i independents i independència dels pobles sotmesos al poder dels grans imperis: Rússia, Pússia, Turc i Austríac. -
Revolucions Liberals
El Congrès de Viena rebutjava els principis de Liberalisme i Nacionalisme. Això va fer que hi haguèssin moviments liberals, que els podem agrupar en les tres Onades Revolucionàries. Els pobles i les Nacions lluiten per acabar amb l'Antic Règim.
-Onades revolucionàries de la dècada del 20
-Onades revolucionàries de la dècada del 40
-Onades revolucionàries del 48 o Primavera dels pobles -
Primera onada revolucionària (20)
La primera onada revolucionària va començar a Espanya, on el comandant Riego va imposar-se a la monarquía absoluta de Fernando VII. Va aconseguir que jurés la Constitució de Cadiz del 1812. La revolució es va expandir en diferents nacions del mediterrani de forma clandestina i amb societats secretes: massons, desembristes i carbonaris. Actuaven de forma minoritària. -
Period: to
REVOLUCIONS LIBERALS
Els pobles i les nacions dominades pels grans imperis van lluitar per acabar amb l'Antic Règim aplicant els principis del nacionalisme i liberalisme. -
Grècia-vs-dominació turca
Durant la onada dels 20, els grecs es revelen contra la dominació turca per aconseguir la independència de Grècia. Tenen suport de Gran Bretanya, Rússia i França. -
Fi de la primera onada
La Santa Aliança (Rússia, Prússia i Àustria), intervé en les revolucions d'Espanya i el Trienni Liberal i l'acaba invadint i aplicant novament l'absolutisme. També intervé en les revolucions paral·leles del sud d'Itàlia (Nàpols i Piemont) i Portugal per acabar amb els moviments liberals. Finalment ho aconsegueix. -
Independència de Grècia
El 1829, la insurreció nacional de grècia aconsegueix independitzar-se de l'imperi turc. Van constituir un govern liberal i van fer una Constitució. -
Triomf d'Espanya i Regne Unit
A Espanya i al Regne Unit, la revolució trionfa.
A Espanya i també a Portugal, instauren una monarquia constitucional aplicant-hi la Constitució del 1812. Això va causar Guerres Civils i revolucions entre els absolutistes, i els nacionalistes/liberalistes.
Per altra banda, el Regne Unit amplia els drets polítics i sufragi i també instauren una monarquia Constitucional, tenint de referència la Constitució del 1791 (divisió de poders, sufragi censatari i llibrtats limitades). -
Segona onada revolucionària (30)
S'origina a França i s'escampa per Bèlgica, Espanya, Polònia, Regne Unit, Alemanya i el Nord d'Itàlia. També s'annomena revolució de les tres Glorioses (27,28,29) o Revolució de Juliol.
A França, el rei absoltista Carles X Borbó (germà de Lluís XVIII) va voler aplicar mesures restrictives com la pèrdua de llibertat. Les classes populars i la burgesia estan descontentes i proclamen a LLuís Felip d'Orleans el nou monarca, aquest cop de caràcter liberal (referent per altres països Europeus). -
Derrota de Polònia, nord d'Itàlia i Alemanya
A Polònia, nord d'Itàlia i Alemanya, la majoria de liberals i nacionalistes van haver d'exiliar-se al Regne Unit o a França perquè la revolució no va tenir èxit i van ser sotmesos pels països absolutistes (imperi Rús a Polònia,l' imperi Austríac al nord d'Itàlia i l'imperi de Prússia a Alemanya. -
Situació Itàlia
Meitat Nord --- Llombardia, l’antiga República de
Venecia, ducats de: Parma, Mòdena, Lucca i Toscana --- Imperi Austríac Centre---Estats Pontifícis---Papa Sud---Regne de les 2 Sicílies---Branca dinastia
Borbònica Nord-Oest---Regne de Piemont, Torí--- Rei Victor Manuel II
amb Comte de Cavour -
Independència de Bèlgica
Gràcies a la segona revolució, Bèlgica aconsegueix independitzar-se dels Països Baixos (Holanda) i forma un nou estat regnat per Leopoldo I, amb una monarquía constitucional. -
La jove Itàlia
Societat secreta patriòtica amb idees republicanes,
progressistes i nacionalistes. El màxim dirigent era Giuseppe Mazzini, un patriota nacionalista Italià que va dedicar la seva vida per aconseguir la unificació d'Itàlia. Paral·lelament, a la zona de Torí, (Piemont), i Milà s'inicia la industrialització.
Econòmicament, el sud d'Itàlia estava poc desenvolupat i dominada per antigues estructures senyorials i el nord estava més desenvolupat gràcies a la burgesia. -
*ZOLLVEREIN* Alemanya
Prussia impulsa la creació d’un mercat unificat: ZOLLVEREIN
(només entre els estats del nord de la confederció alemanya). En el moment hi havia rivalitat entre Prússia i Àustria per exercir el domini hegemònic alemany. La burgesia prussiana estava interessada en el creixement econòmic i industrial. -
Fi de la segona onada
Després de la segona onada de revolucions arreu d'Europa, el sistema de Restauració, imposat pels absolutistes, es debilita i Europa queda dividida entre:
Bloc liberal: Espanya, Portugal, Regne Unit, França i altres estats de l'Europa Occidental
Bloc absolutista: Prússia, Rússia i Àustria -
Situació de França onada del 48
Degut a les reclamacions de la burgesia i els obrers, Lluís Felip d'Orleans fugeix i es crea un govern provisional (curta durada) que proclama la República Democràtica.
Es distingeixen el liberalisme conservador (sufragi censatari, sobirania nacional, prohibició de llibertats...), i el liberalisme democràtic, (ampliació de llibertats, sobirania popular, sufragi universal masculí i reformes socials.)
Fan eleccions i s'estableix un règim imprial amb Napoleó III. -
Tercera onada revolucionària (48)
La tercera onada va iniciar a França. Europa estava en crisis econòmica i els moviments obrers começen a organitzar-se (industrialització). Hi han dos blocs:
Oriental-central: predomina l'absolutisme
Occidental que predomina el liberalisme i nacionalisme.
A França, el govern de Felip d'Orleans fica limitacions i la petita burgesia i les classes populars reclamen la democràcia. Els obrers demanen solucions a les injusticies socials provocades per la industrialització. -
ALEMANYA
Alemanya estava dividida en 38 estats repartits i dirigits per les potències absolutistes, sobretot Prússia i Àustria (+ territori). Començen ha haver-hi sentiments nacionalistes i unificadors.
Hi havien:
Partidaris d’unificar tots els territoris de parla alemanya: Gran Alemanya.
Partidaris d’excloure Àustria del projecte: Petita Alemanya. -
Itàlia 48
A les revoltes del 48, Itàlia pren direcció nacionalista i es revolta la Toscana, Nàpols, Estats Pontificis i Piemont.
Piemont aprofita per declarar la guerra a Àustria i alliberar Llombardia i Véneto però no té èxit. Tot i així, aconsegueix que el Compte Cavour (règim autoritari del territori de Piemont) apliqui la constitució liberal. -
La revolució de França s'escampa per Europa
Viena: obliga a l'emperador d'Àustria a fer una constitució liberal i abolir la servitud sofocada per l'imperi ustríac.
Hongria: Sofocada per l'imperi Austríac i Rús.
Alemanya: Sofocada per Prússia (aixecament a Berlín)
Itàlia: Moltes revoltes i sol trionfen a Piemnont, on es fa una Constitució Liberal. -
Primavera de pobles
És la sèrie de moviments revolucionaris sorgits a Europa, en especial a França i Alemanya, degut al nacionalisme, el moviment obrer i el canvi de règim des de les monarquíes absolutes a monarquíes parlamentàries. Els moviments van iniciar-se a la primavera del 1848, també és relaciona amb el fet de es l' època que floreixen les flors, es a dir, que floreixen nous moviments per acabar amb els imperis absolutistes. -
Fi de la revolució del 48
Malgrat el fracàs, van ser unes revolucions molt importants.
Van aconseguir ampliar la participació ciutadana.
S'extenen les demandes llibertat i això dona lloc a futures unificacions nacionals.
Idees democràtiques (sufragi universal i més drets socials)
Fallida de les monarquies absolutes
Inici d'organització del moviment obrer. -
Inici de la Unificació d'Itàlia
El procés d'unicficació comença a Piemont el monarca Victor Manuel II i el compte i cap de govern Camillo Benso de Cavour
inicien un procés de modernització política i econòmica a Piemont. Amb la unificació volen aconseguir deenvolupar els negocis. -
1ra etapa: Guera contra Àustria i incorporació de Llombardia
Piemont s’alia amb Napoleó III (França) i declaren la guerra a Àustria. Piemont consegueix incorporar a Llombardia però Véneto continua en mans d’Àustria -
2na etapa: Unió de Parma, Mòdena i Toscana
Els Estats centrals (ducats de Toscana, Mòdena i Parma) s'uneixen a Piemont. -
3ra etapa: Revolució de les dues Sicílies
Giusepe Garibaldi (nacionalista d’esquerres i seguidor de la república democràtica de Mazzini) conquereix el Regne de les Dues Sicílies i Nàpols amb l’ajut de 1000 voluntaris que anaven amb camiseta vermella (dels mil camises vermelles). D'aquí ve el nom de la batalla l'expedició dels mil. -
4ta etapa
El Compte Cavour (Piemont) decideix ocupar el centre d’Itàlia.
Es troben al centre d’Itàlia les forces de Garibaldi i Cavour.
Garibaldi cedeix territoris conquerits al rei Victor Manuel II proclamant-se rei d’un nou Estat: Regne d’Itàlia. -
Guillem I i Otto von Bismarck: Inici de la unificació Alemanya
A Prússia, Guillem I i Otto von Bismarck ( 1r minsitre o Canciller
d’Alemanya) van iniciar la unificació alemaya. Otto, va començar a governar al 1862 i tenia el suport de la burgesia industrial, de Guillem I i de la noblesa. Era conegut com el canciller de ferro ja que va aconseguir la uificació d'Alemanya a partir del ferro i la sang.
A través de 3 guerres successives aconsegueix la unió de tots els Estats alemanys -
Guerra dels Ducats: Dinamarca
Prussia amb l' ajuda d’Àustria envaeix els territoris de Dinamarca (Schleswig i Holstein) a la Guerra dels Ducats. La primera guerra o etapa de la unificació Alemanya. -
Incorporació Véneto
Al 1866 aconsegueixen incorporar Véneto (Venècia). Victor Manuel II va entrar amb aliança amb Prússia, rival d'Àustria en el moment. La victòria va afavorir a Prússia i va obligar a Àustria cedir el territori de Vèneto a Itàlia. -
2na Guerra: Prússia vs Àustria (territori alemà)
Àustria i Prússia entren en guerra per decidir qui es quedava amb els territoris de Schleswig i Holstein. Prússia guanya, per tant, s'apodera dels territoris de dinamarca. A causa d'aquesta guerra, es dissol la confederació Germànica i es crea la Confederació d’Alemanya del Nord. 23 Estats dominats per
Prússia, quedant fora Àustria i els Estats del Sud. -
5na etapa: Incorporació Roma
Víctor Manuel II s'havia compromès amb Napoleó III a mantenir el domini del Papa sobre la capital del món catòlic.
Tot va canviar quan va esclatar la guerra franc-prusiana, Napoleó III va haver de retirar la guarnició que mantenia a Roma. Van ordenar a les tropes italianes ocupar Roma. Víctor Manuel es va instal·lar al palau del Quirinal, i va declarar que Roma era la capital del regne d'Itàlia. Un cop unificat tot el regne d'Itàlia es van observar contradiccions economiques i religioses. -
3ra guerra: Prússia vs França
França inicia guerra contra Prússia (conflicte dinàstic per la
corona espanyola: Isabel II abdica).
Els Estats del Sud (dominats per Àustria) s’uneixen a la Confederació d’Alemanya del Nord (dominats per Prússia) per fer front a l’enemic comú francès.
França perd, i s’incorporen a la nova Alemanya els Estats d’Alsàcia i Lorena ( de parla alemanya). -
Fi de la unificació alemanya
-Guillem I de Prússia és proclamat emperador d’Alemanya a Versalles. Des d'aquest moment, neix l'imperi Alemany,
Alemanya s’organitza en termes confederals: cada territori manté elements essencials de la seva legislació però el domini és Prussià. Àustria queda exclòs de la unificació.
