Eix Cronològic

Apol.lo de Veïs

550 BCE

Estàtua etrusca realitzada en terracota. Pertany a l'art etrusc, amb importantíssima influència de l'art escultòric grec. Formava part d'una escena d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea, dotze metres per sobre del sòl, sobre bigues a l'Acroteri del Santuari de Minerva de Portonaccio, prop de Veïs. Apol·lo, amb una túnica i capa curta, avança cap a la seva esquerra amb el seu braç estirat i doblegat (el seu braç esquerre està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà).

Sarcòfag dels esposos

520 BCE

Perspectiva frontal, amb restes de la viva policromia original. Tapa en forma de llit. 2 figures reclinades en actitud plàcida. La dona, al davant. L'home, darrere, fort i protector. Ell va descalç, la dona amb sabates de punxa i una túnica llarga. Gestos de les mans denoten una relació afectuosa. Rostres amb clares mostres de geometria i hieratisme. La flexió de la cintura és molt poc natural, geomètrica (angle recte). Modelatge amb materials tous donant dormes més arrodonides.

Necròpoli de Crocifisso del Tufo

501 BCE

Necròpolis etrusca situada a la base de l'penya-segat d'Orvieto. Consisteix en tombes de cambra rectangular amb una mida força homogeni (3 x 2 metres).
Les tombes, més de 200, estàn fetes de blocs de tova.
Els cadàvers, van ser col·locats en els sepulcres juntament amb un vestit funerari compost per objectes que qualificaven el paper social de l'difunt. Entre aquests artefactes hi ha recipients de bronze, terracota i bucchero.

Tomba dels Lleopards

450 BCE

Composició oberta. Els personatges estan distribuïts per tota la pintura, que es centra en el primer pla.
Al mur del fons se celebra el banquet, mentre que les imatges de dansa es desenvolupen als murs laterals.
El ritme, força dinàmic, sorgeix de la combinació de figures en repòs (com és ara el difunt i alguns dels seus acompanyants) i de les figures en moviment (com el flautista o els estilitzats lleopards).

Quimera d'Arezzo

401 BCE

Escultura etrusca de bronze. Fa aproximadament 80 centímetres d'alçada. Formava part d'un tresor d'estàtues de bronze encara més important, que havia estat cautelosament enterrat en algun moment de l'antiguitat. Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca.

Retrat de Luci Juni Brut

250 BCE

Va ser modelat en fang per posteriorment fondre en bronze mitjançant la tècnica de la cera perduda. Es tracta del fundador de la República Juny Brut. Gran estudi anatòmic i de la fesomia de la cara, observem certa individualització en la factura dels pòmuls, l'arc supraorbital i el mentó. Mostra múltiples textures molt diferents en el cabell de la barba. Rostre serè, però amb certa serietat. Les incrustacions als ulls ajuden a accentuar la profunditat de la mirada que sembla perdre en l'infinit.

Sarcòfag de Larthia Seianti

140 BCE

Una de les obres d'art funeràries més importants de l'art etrusc. Té a la tapa la representació d'una figura femenina, la noble etrusca Larthia Seianti (pertanyent a una de les famílies més poderoses i riques de la ciutat de Chiusi).
Els investigadors pensen que representa el moment del banquet de el Beat (banquet realitzat en l'altra vida).
Recobert amb una capa blanca per imitar el marbre, pintada amb colors intensos i brillants. Encara conserva part de la seva policromia.

Columna Trajana

113

Monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Columna de 30 metres d'altura (38 incloent el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral. El relleu narra dues victorioses campanyes de Trajà contra els dacis: en la meitat inferior de la columna s'il·lustra la primera i en la superior la segona. Les dues seccions estan separades per la personificació de la victòria, Niké, anomenada Victòria pels romans. El relleu va estar completament policromat.

Políptic Barberini

501

L'emperador està acompanyat per un bàrbar conquistat. A l'esquerra, una figura al·legòrica, probablement representant el territori conquista. Un àngel o victòria, coronant a l'emperador amb el palmell de la victòria. A sobre, Crist,amb dos àngels més. En el panell inferior bàrbars europeus (a l'esquerra) i Àfrica (a la dreta) li porten tribut. La figura de el panell de l'esquerra que representa un soldat, porta una estatueta de la Victòria.

Santa Sofia de Constantinoble

537

Antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul. Gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària, coberta per una cúpula central i dues petites semicúpules. Considerada per alguns l'octava meravella. L'obra original es va realitzar de maons i pedra. En l'antiguitat, els mosaics estaven envoltats amb peces de cristall o or, incrustats en tots els angles, donant la sensació de vida i moviment als mosaics.

Cimaci de San Vitale

547

Pertany a l'església de Sant Vital de Ravenna (un dels temples més importants de l'art bizantí). Es poden veure diverses escenes de l'Antic Testament: la visió de Mambré d'Abraham amb una possible representació de la Trinitat, el sacrifici d'Isaac, les ofrenes d'Abraham i de Melquisedec. A banda i banda de les parets apareixen representats els emperadors Justinià i Teodora amb els seus respectius seguicis.

Càtedra de Maximià

553

Tron realitzat per l'arquebisbe Maximià de Ravenna. És una barreja d'art paleocristià i el de la Primera Edat d'Or de l'art bizantí. Està realitzat en panells tallats en ivori, amb marcs de vinyes i parres, sobre un marc de fusta. La talla en ivori es va fer en relleu i els panells representen importants figures bíbliques. La part posterior de l'tron mostra escenes de la Vida de Crist i en la part davantera de l'tron hi ha els Quatre evangelistes al voltant de Joan Baptista.

Pantocràtor de Sant Apollinare Nuovo

560

Estil de la primera Edat d'Or. Conserva decorats els murs de la nau central. Els models de Crist i la Verge que es representen en aquesta franja són els que acaben imposant-se en Bizanci. Crist apareix beneint amb llarga cabellera i barba partida. És la imatge que coneixerem com Pantocràtor. La Verge es mostra amb el mantell sobre el cap i servint de tron ​​al seu fill, que seu sobre els seus genolls també beneint. A aquest tipus de verge, passat el temps, la coneixerem com Teothokos.

Triptic de Harbaville

950

És un tríptic d'ivori bizantí. Restes de pintura es poden veure encara en algunes figures. Tots els costats de l'tríptic estan tallats totalment, amb més sants a l'exterior que a les fulles laterals, i un elaborat esquema decoratiu a la part posterior del full central.
La seva història no està documentada. Deriva el seu nom del seu primer propietari, Louis-François Harbaville, qui el va heretar dels seus parents polítics.

Ábside de San Clemente de Tahull

1123

Esta es una de las obras maestras del románico europeo. Su genialidad reside en la combinación de elementos de diferentes visiones bíblicas –las del Apocalipsis, Isaías y Ezequiel– para presentarnos al Cristo del Juicio Final. Éste aparece desde el fondo provocando un movimiento centrífugo de la composición, en la que domina el sentido ornamental de los perfiles y la habilidad en la utilización del color para dar volúmenes.

Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale

1190

Estil bizantí. Tema religiós. Fet de granit. Característiques dels personatges: Hieratisme i rigidesa. Idealització, simetria i proporcionalitat geomètrica dels rostres. Dinamisme en algunes de les túniques dels sants. Cada personatge té el seu nom al costat en llatí (també en grec en el cas de figures principals). Comatisme ric en matisos i tonalitats. Perspectiva jeràrquica només a la representació del Pantocràtor. La Mare de Déu amb el Nen Jesús asseguda en el tron ocupa l'eix central.

Femme Maison

1946

La sèrie de pintures Femme Maison de l'artista francesa Louise Bourgeois aborda la qüestió de la identitat femenina. En aquestes pintures, els caps i cossos de figures femenines nues han estat reemplaçades per formes arquitectòniques com edificis i cases.
Les idees involucrades en les pintures de Femme Maison també es van traduir en formes escultòriques, en una gamma d'abstracció i figuració usant acer i tela, així com marbre, fins a 2001.