-
Period: to
Nacionalisme
Va començar a l’edat contemporània, fins l’actualitat.
( t’ho he posat fins el 1800 perque si t’ho poso fins l’actualitat queda tot molt comprimit i no s’entén molt be. Les dates son falçes només estan per dir que esta dins del nacionalisme ) -
Moviments unificats
Nacions que compartien uns trets en comú pero geogràficament estaven repartides. -
Moviments “disgregadores”
Nacions que no es sentien identificades amb la majoria de la població, i dominant de l’estat al que pertanyen -
Period: to
Congrés de Viena
Va restablir el que Napoleó va enderrocar. Van renovar les fronteras, la conferació de Germana i Gran Bretanya, i per últim van arribar a un acord militr per fer frent a les noves revolucions. -
Batalla de Waterloo
Va ser una batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes. Que van ser derrotat pels exèrcits de Setena Coalició. -
Santa Aliança
Va ser un acord de tres països; Australia, Prússia i Rússia.
Ho van crear per poder aturar les revolucións liberals. -
Revolució
Hi va haver la primera onada de les revolucions literals. Que van ser dirigides per activistes, sobretot militars van intentar acabar amb l'absolutisme i prendre el poder. -
Santa Aliança
Tots els aixecaments que van fer, van ser vençuts per l'exèrcits de Santa Aliança . -
Period: to
Revolucions liberals i nacionals
Van haver d'enfrontar-se amb diferentes revolucions del liberalisme i el nacionalisme -
Period: to
Revoucions del 1820
-
Destarrament i mort de Napoleó
Napoleón Bonaparte va morir en la illa de Santa Elena en el mig de l'ocea Atlantic, on vas se destarrat per la derrota a Waterloo. -
Grècia va triunfa
Els grecs va proclamar la seva propia independència, que es va fer en el 1822 després d'una guerra cruenta. -
Colònies espanyoles d'America Continental
Ells tambe van resultar victoriosos. Ja que es van enfrontar a la metròpoli i es van declarar independents. -
Period: to
revolucions 30
La segona onada revolucionàda es va produir en l'Europa occidental i occidental. I les seves extensions van ser molt grans. -
segona explosió
Originada a França, va significar el principi dels sistemes poítics liberals. -
Es va iniciar a França
Van enderrocar Carles X de Borbó i es va proclamar una monarquia de caire liberal en la de Lluis Felip d'Oreleans. -
Bèlgica
També van trionfar , es va establir un sistema liberal i es van independitzar d'Holanda -
Revoltes
A Polonia, Gran Bretanya i Espanya hi van haver moltes revoltes. -
Prússia
Va establir una unió duanera amb els estats del nord per facilitar el comerç i el desenvolupament econòmic. -
Period: to
Unificació Alemanya
-
Period: to
Revolucions del 48
Van portar el trionf dels ideals democràtics i el reconeixament dels drets dels treballadors. -
França
Va se un airadamente popular que va acabar amb la monarquia de Lluís Felip d’Orleans i es va proclamar la republicà social i el sufragi universal -
trionf dels ideals democràtics
Hongria, Bohèmia, el nord d'Italia i la confedreracó Germanica, van ternir un caràracter nacionalista contra els imperis. -
Europa occidental
Va significar l'aparició de les ideals democràtics. -
Period: to
Unificació d’Itàlia
El regne de Piiemont va iniciar el procés, qu va portar a la guerra d’Àustria i l’unio dels estats units. -
Primer parlament Itàlia
El va proclamar el rei d’Itàlia, Víctor Manuel, que era el monarca del Piemont. -
Primer pas unificació
· Aliança entre Prússia i Àustria contra Dinamarca.
· Va desembocar en la primera guerra Austro-Prussiana, en la cual va guanyar Prússia
· Les victòries van permetre la creació d’una Confederació d’Alemanya del Nord -
Unió dels Estats Pontificis
La unió d’Itàlia es va produir i Roma es va convertir en la capital. -
Guerra entre França i Prússia
Que va acabant perdent la francesa, la cual va provocar la fi del segon imperi francès. -
Proclamació
Pau de Versalles, del segon imperi alemany.
França a perdre els territoris de Lorena i Alsàcia. -
ll Reich
Va formar 26 estats federats que conservaven les institucions pròpies , que van estar sotmeses a prussia deguda a la seva superioritat ecónomica i militar.