-
Period: to
José de San Martín
Tot i que la seva formació intel·lectual i militar es va desenvolupar a Espanya, va unir-se als moviments d’emancipació del seu continent nadiu. Va ser el responsable de l’alliberament de l’Argentina, on se’l considera el pare de la pàtria, i de Xile i el Perú.
A diferència de Bolívar, un cop assolits els objectius d’independència, es va retirar decebut per les disputes contínues i les lluites entre els cabdills militars. -
Period: to
Simón Bolívar
Considerat el pare de la pàtria iberoamericana, va néixer en el si d’una família criolla de Veneçuela.
Va estudiar a Europa, on va conèixer les idees de la Il·lustració i del liberalisme. Allà es va proposar encapçalar l’alliberament de les colònies hispanoamericanes.
Pretenia crear una gran confederació d’estats iberoamericans semblant a la que havien fet els Estats Units, però els interessos dels diferents cacics i governants ho van fer impossible. -
Period: to
Antonio José de Sucre
Militar de carrera, va estar sempre al costat de Simón Bolívar, a qui va professar una lleialtat inqüestionable. Responsable de l’alliberament de l’Equador, va rebre l’encàrrec de Bolívar d’alliberar el Perú.
L’alliberament del Perú era fonamental per aconseguir la fi del domini espanyol al continent americà.
En la batalla d’Ayacucho (1824), una de les més decisives, Sucre va vèncer l’exèrcit espanyol. També va aconseguir la independència de Bolívia. -
Ferran VII
Hereu del tron i principal instigador de la protesta, va obligar a abdicar el seu pare i va destituir el primer ministre. -
Period: to
Napoleó Bonaparte Emperador
Es correspon amb l’època de més activitat bèl·lica de Napoleó. Fascinat per la manera de fer dels emperadors romans, Napoleó es va fer coronar emperador a París. -
Batalla de Trafalgar
Va ser una batalla naval en què la flota anglesa va derrotar espectacularment una coalició francoespanyola. -
Tractat de Fontainebleau
Va permetre el trànsit de les tropes napoleòniques per la Península. A canvi es repartirien el regne de Portugal, ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental. -
Period: to
Guerra del Francès
Es una guerra d’independència contra un domini estranger -
Constitució cadis
En la constitució es reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l’educació, entre d’altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. -
Period: to
Congres de Viena
Després de la derrota napoleònica, les potències europees es van reunir per pactar el futur dels estats europeus. Aquesta sèrie de reunions, que es coneixen amb el nom de congrés de Viena -
Batalla de waterloo
Va ser la derrota definitiva de Napoleó. Després dels Cent Dies, una coalició encapçalada pel britànic Wellington va donar el cop de gràcia a l’exèrcit napoleònic que s’havia concentrat a prop d’aquesta població belga. -
Primera onada revolucionaria
L’any 1820 hi va haver revoltes de caire liberal a diverses zones d’Europa. Les més importants es van localitzar a l’Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. De les revolucions de caire burgès que van esclatar, cal destacar les d’Espanya i Grècia. -
Period: to
Trienni liberal Espanya
El retorn de Ferran VII a Espanya havia despertat moltes expectatives entre les persones que havien lluitat contra Napoleó, però tan bon punt va entrar a la Península, el rei va abolir la Constitució de 1812 i va empresonar i perseguir els liberals espanyols. -
Period: to
Independència de Grècia
Un dels fets que més va colpir la societat europea de principis del segle xix va ser la lluita que els grecs van mantenir contra els turcs per tal d’obtenir la seva independència. -
Fotografia
Va ser una obra de Joseph Niepce, que va aprofundir els seus coneixements amb Daguerre. -
Segona Onada Revolucionària
L’any 1830 va tenir lloc una segona onada de revolucions. Es van iniciar a França amb la caiguda de la monarquia absolutista de Carles X, que va deixar pas a una monarquia de caire liberal encapçalada per Lluís Felip d’Orleans. -
Independència de Bèlgica
Les grans potencies van decidir la independència de Bèlgica -
Period: to
Isabel II
El regnat d’Isabel II (1833-1868) va estar ple de canvis de governs, de constitucions, cops d’estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d’un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores. -
Period: to
Guerres carlines
La divisió entre carlins i liberals va desembocar en una guerra civil, la primera guerra Carlina (1833-1840), que va acabar amb victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar per vençuts i tota la centúria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista. Així hi va haver una segona guerra Carlina (1846- 1849) i una tercera guerra Carlina (1872-1876). Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presència carlina. -
Period: to
Telègraf
Va ser impulsat per Samuel Morse el 1835. El 1838 va idear un codi de transmissió a base de punts i ratlles conegut com a codi Morse. La primera línia telegràfica es va acabar el 1844 i cobria els 60 km que separaven Baltimore de Washington. -
Period: to
Unificació Italiana
Per a l’imperi Austríac, perdre les possessions italianes significava renunciar a una zona industrial de primer ordre i al port de Venècia, una de les seves principals sortides a la mar Mediterrània.
Per al Papa, la unificació significava el triomf de la ideologia liberal, una ideologia que ell creia contrària a la religió, i la pèrdua d’uns territoris que governava de manera absolutista. -
Tercera Onada Revolucionària
La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles, va iniciar-se l’any 1848. A diferència de les dues anteriors, les reivindicacions socials i el component nacionalista hi van tenir un pes molt important.
Cal destacar les revolucions de França, la península italiana i l’imperi Austríac. -
Period: to
Alfons XII
Va ser rei d'Espanya. El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Submarí
va ser una experimentat per primera vegada per Narcís Monturiol el 1859 al port de Barcelona. -
Period: to
Unificació Alemanya
L’imperi Austríac i França van ser els grans rivals del procés d’unificació alemany
Va ser un procés polític endegat al segle xix que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany. -
Period: to
Primera republicà Española
La Primera República no va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents. Gran part del fracàs de la República s’explica per les diferències entre els partidaris d’un estat centralista i els que pretenien aplicar el model federalista. -
Telefon
Va ser patentat per Graham Bell. -
fonògraf
Es una de les moltes patents que va enregistrar Thomas Alva Edison. -
Period: to
La conferència de Berlín
Malgrat que en la conferència es va rebutjar el comerç d’esclaus, les condicions en què van ser tractats els africans i el fet de repartir-se el continent sense comptar amb els habitants nadius fan d’aquest esdeveniment un episodi lamentable denunciat per intel·lectuals de l’època. -
cinematògraf
Va ser construït pels germans Lumière. -
Pèrdua de les últimes colònies espanyoles
Antigues potències colonials, havien perdut gran part de l’imperi que tenien des del segle xv. Malgrat tot, conservaven possessions, com Angola i Moçambic, per part de Portugal, i el Sàhara, Guinea Equatorial, Cuba, Puerto Rico i les Filipines, per part d’Espanya. L’any 1898, però, després d’una guerra amb els Estats Units, Espanya va donar la independència a Cuba i va cedir Puerto Rico i les Filipines als Estats Units. -
Independència de Polònia
El poble polonès, repartit entre Rússia, l’imperi Austríac i Rússia, va estar sotmès tot el segle xix a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la llengua i la cultura poloneses. Polònia no va aconseguir la independència fins al segle xx. -
Independència d'Irlanda
Una llengua pròpia el gaèlic, una religió diferent el catolicisme i una cultura autòctona eren els arguments que els irlandesos esgrimien davant la Gran Bretanya en les seves peticions d’autonomia. A més, els anglesos van sotmetre els irlandesos a unes condicions molt dures que van empobrir l’illa.