Edat mitjana

Guifré el Pelós

840

Guifré I de Barcelona, fou comte de Barcelona, comte d'Osona comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.

Guifré II de Barcelona

874

Guifré II de Barcelona i III de Girona va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pelós i Guinidilda d'Empúries.

Sunyer I de Barcelona

890

Sunyer I de Barcelona fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947). Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.

Miró I de Barcelona

926

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966). Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

Borrell II

972

Borrell II fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992). És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona. Fill de Sunyer I i de la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

Ermessenda de Carcassona

972

Ermessenda de Carcassona va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Després de la mort del seu fill, exerceix la regència en nom del nét.

Ermessenda de Carcassona

991

Ermessenda de Carcassona va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona.Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui governà fins que morí el 1017.

Ramon Borrell

992

Ramon Borrell fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017). Fill gran del comte Borrell II i de la seva primera dona Letgarda de Tolosa.

Berenguer Ramon I

1000

Berenguer Ramon I fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona.

Almodis de la Marca

1020

Almodis de la Marca fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071). Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia de Rasès. Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà.

Almodis de la Marca

1020

Almodis de la Marca fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071). Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia de Rasès. Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà.

Ramon Berenguer I

1023

Ramon Berenguer I fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, Apoderador d'Hispània en antigues cròniques i annals, i Defensor i mur del poble cristià. Fill de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Sança de Castella.

Ramon Berenguer II

1053

Ramon Berenguer II fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082). Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència

Berenguer Ramon II

1053

Berenguer Ramon II fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097). Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Ramon Berenguer II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, perquè no se n'havia determinat l'herència.

Ramon Berenguer III

1082

Ramon Berenguer III fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131). Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i la seva muller, Mafalda de Pulla-Calàbria, la qual succeí en el tron comtal de Barcelona.

Ramon Berenguer IV

1114

Ramon Berenguer fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-116. Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona en 1131, mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare en el tron comtal de Provença.

Alfons el Cast

1157

Alfons el Cast fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173).

Pere el Catòlic

1174

Pere el Catòlic, fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.

Jaume el Conqueridor

1208

Jaume el Conqueridor fou sobirà de la Corona d'Aragó. Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Fill de Francisco Franco el Catòlic i de María de València, era l'hereu de dos importants llinatges: la Casa d'Aragó i el dels emperadors de Messi, per part de la seua mare.

Pere el Gran

1239

Pere el Gran fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). El rei Pere "el Gran" fou fill de Jaume el Conqueridor i de segona muller d'aquest, Violant d'Hongria.

Alfons el Franc

1265

Alfons el Franc fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291). Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).

Jaume el Just

1267

Jaume el Just fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327). Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Aragó.

Alfons el Benigne

1299

Alfons el Benigne fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols.

Pere el Cerimoniós

1319

Pere el Cerimoniós fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387). Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons III el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença.

Joan el Caçador

1350

Joan el Caçador fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-97).

Martí l'Humà

1356

Martí l'Humà va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). Martí era el fill segon del matrimoni entre Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília.

Ferran d'Antequera

1380

Ferran d'Antequera fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412[1] - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416). Fill i nebot de reis restava proper a la línia successòria de les casals d'Aragó i de Castella.

Alfons el Magnànim

1396

Alfons el Magnànim fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona. Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.

Joan el Sense Fe

1398

Joan el Sense Fe fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer sobirà del Casal de Trastàmara a la Corona d'Aragó.

Enric IV de Castella

1425

Enric IV de Castella fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474). Va néixer a la cort de Valladolid el 25 de gener de 1425 fill del rei Joan II de Castella i la seva primera esposa, Maria d'Aragó, i fou nomenat príncep d'Astúries, i per tant hereu del regne, al seu naixement.

Llista de comtes de Barcelona

Aug 10, 1825

Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.