-
3500 BCE
Aparació de l'escriptura
L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l'agricultura: a Mesopotàmia cap a 3300 aC, a Egipte 3200 aC, a Xipre 2200 aC, a Creta 1900 aC, a la Xina 1400 aC .
Algunes teories atribueixen l'origen de les primeres escriptures a les transaccions entre terres remotes que requeria l'establiment de mitjà de boles buides d'argila adjuntant petites pedres https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptura -
3400 BCE
La dinastia i l´Egipte
La dinastia I de l'antic Egipte fou la primera de les dinasties que van regir el país i comença amb Narmer, aproximadament el 3100 aC i acaba el 2890 aC. Està inclosa dins l'anomenat període tinita,amb seu a Memfis.
Menes
Narmer
Aha
Djer
Djet
Merneith (reina) (regenta de Den?)
Den
Anedjib
Semerkhet
Qa'a ? -2890
Rei Ocell c. 2890
Sneferka c. 2890 -
3000 BCE
La Civilitzacio minoica
La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.[1] El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans,[2] que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure. -
2000 BCE
La domesticació del cavall
Existeixen diverses hipòtesis sobre molts dels punts clau de la domesticació del cavall. Tot i que els cavalls van començar a aparèixer en els motius artístics en l'art de cova del paleolític a partir de 30000 aC, aquests eren cavalls salvatges i eren probablement caçats per carn. No està clar com i quan els cavalls van ser domesticats. La primera prova clara en què el cavall s'usa com a mitjà de transport es pot trobar en l'ús del carro de guerra en els enterraments datats cap a l'any 2000 aC. -
753 BCE
Fundació de Roma
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle VIII aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat. -
594 BCE
Naixement de la democracia
El primer ministre britànic Winston Churchill va dir que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics. Avui tenim una democràcia representativa, però la democràcia que va néixer fa més de 2.500 anys a Atenes era directa. Això significava que de manera aleatòria, qualsevol ciutadà podia decidir sobre els assumptes de la polis. Tanmateix, cal dir, que aquella democràcia que ara tot revolucionària.https://www.sapiens.cat/temes/mon/atenes-el-naixement-de-la-democracia_11351_102.html -
Period: 218 BCE to 202 BCE
Segona Guerra punica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà. La guerra se sol datar des de l'any 218 aC, data de la declaració de guerra de Roma després de la destrucció de Sagunt -
185 BCE
Imperi Mauria
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya. Tenia la seva capital a la ciutat de Pataliputra, a prop de l'actual Patna. Es tracta de l'imperi més gran que ha dominat el subcontinent indi fins a l'arribada dels britànics. La seva decadència va començar cinquanta anys després que el regnat d'Asoka nét de Chandragupta s'acabés, i es dissolgué el 185 aC amb la fundació Dinastia Sunga
Magadha.https://bit.ly/2z6wcKk -
Period: 149 BCE to 149 BCE
Tercera Guerra punica
La Tercera Guerra Púnica (en llatí: Tertium Bellum punicum) va ser l'última de les guerres entre Cartago i la República romana. Va ocórrer entre els anys 149 i 146 aC. Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge de Cartago. Les conseqüències de la derrota de l'imperi cartaginès van significar la destrucció completa de la ciutat de Cartago. -
56 BCE
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida). L'imperi Mede, l'imperi Selèucida i l'imperi Part també seran descrits aquí, però com a estats invasors o ocupants de Pèrsia, no pròpiament perses, encara que n'adoptessin els costums i tradicions. -
241
Primera Guerra Punica
La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona. El conjunt de guerres entre Roma i Cartago es van conèixer com "Guerres Púniques" pel fet que el nom en llatí per als cartaginesos era Punici, que al seu torn derivava de Phoenici, en referència a l'origen fenici dels cartaginesos.https://bit.ly/2zm6Kkh -
Primers Jocs Olimpics
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1896, coneguts oficialment com a Jocs de la I Olimpíada, es van celebrar a Atenes, Grècia, entre el 6 i el 15 d'abril de 1896. Van participar 176 atletes masculins (no hi va haver participació femenina) de catorze països, que van competir en 43 competicions de nou esports. Van ser els primers Jocs Olímpics de l'Era Moderna.
