La carrega baixa

De la restauració a la República Espanyola

  • Pronunciament del general Martínez de Campos

    Pronunciament del general Martínez de Campos
    El 29 de desembre de 1874 el general Martínez de Campos va fer un pronunciament a Sagunt i va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II.
    Que va suposar la restauració borbònica, la fi al Sexenni Democràtic i de la Primera República Espanyola.
  • Period: to

    La Restauració Borbònica

    Es va iniciar la Restauració, una etapa que es va acabar al 1931 amb la proclamació de la Segona República.
    Les bases de la Restauració van ser la Constitució de 1876, l'alternança de partits i el caciquisme.
    La Constitució de 1876, establia una monarquia constitucional i un parlament elegit.
    Les eleccions van permetre l'alternança en el Partit Liberal i el Partit Conservador.
    L'alternança pacífica en el poder liberal i conservador va ser possible gràcies a les trampes o tupinades electorals.
  • Period: to

    El Regnat d'Alfons XII

    El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
    El 29 de desembre de 1874 el general Martínez Campos va fer un pronunciament a Sagunt i va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II.
  • Fundació del PSOE

    Fundació del PSOE
    L'any 1879 Pablo Iglesias va fundar clandestinament a Madrid el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que es definia com un partit d'ideologia marxista.
    Uns anys més tard, el 1888,el PSOE impulsà la fundació a Barcelona de la Unió General de Treballadors( UGT).
    El nombre de militars del PSOE i de la UGT va anar creixent durant la Restauració. Astúries, Madrid i Biscaia van ser les zones on aquestes dues organitzacions marxistes van tenir més força. A Catalunya,en canvi, va ser escassa.
  • Presentació del Memorial de Greuges

    Presentació del Memorial de Greuges
    Almirall va promoure, també, la primera acció important del catalanisme : la redacció del Memorial de Greuges i el lliurament posterior al rei Alfons XII. Aquest document denunciava l'opressió de Catalunya per Castella i reclamava el foment de la llengua catalana.
  • Period: to

    Regència de Maria Cristina

    La Regència de Maria Cristina, va jura la Constitució embarassada i vestida de dol.
  • Procés de Montjuïc

    Procés de Montjuïc
    El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus,
    i que causà 12 morts i uns 35 ferits. La repressió afectà especialment l'anarquisme obrerista català, i van ser detingudes 400 persones.
    Tots van ser reclosos al castell de Montjuïc, van anar inclosos en el procediment militar 87 encartats.
  • Assassinat de Cánovas del Castillo

    Assassinat de Cánovas del Castillo
    Un anarquista italià, Michele Angiolillo, va asesinar el 1897 el president del govern espanyol, Cánovas del Castillo.
    Aquest assassinat va servir com a pretext per endurir encara més la persecució contra el conjunt del moviment obrer. Així doncs, en iniciar-se el segle xx aquest moviment es trobava molt debilitat.
  • Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines (per part d'Espanya)

    Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines (per part d'Espanya)
    L'any 1898 els espanyols van ser derrotats per l'exèrcit dels Estats Units a Cuba i les Filipines. D'aquesta manera Espanya va perdre el que encara quedava de l'antic imperi colonial.
    Arran de l'exposició de del cuirassat nord-americà Maine, va ser clau per al desenllaç de les dues guerres colonials.
    El juliol de 1898, només tres mesos després de la declaració de guerra per part de Estats Units, Espanya és va rendir. Poc després Cuba va aconseguir la independència.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XIII

    Alfons XIII d'Espanya, va ser rei d'Espanya durant 29 anys.
    Va ser fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.
  • Period: to

    Guerra del Marroc

    Guerra del Rif o també coneguda com Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica. Va ser un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif.
    La forta resistència dels marroquins va fer esclatar una guerra colonial en la qual van perdre la vida nombrosos soldats espanyols, molts d'ells catalans.
    Les derrotes de en les batalles del Barranco del Lobo I d'Annual, van ser un cop molt dur per la monaquia.
    La derrota en la guerra del Marroc va posar manifest a una profunda crisis.
  • Setmana Tràgica

    Setmana Tràgica
    Entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular que es coneix com el nom de Setmana Tràgica. El detonant d'aquesta revolta va ser la decisió del govern espanyol de mobilitzar els reservistes, és a dir, els soldats que ja havien fet el servei militar, per enviar-los al Marroc a combatre en la guerra colonial.
    Els sindicats van convocar, com a protesta, una vaga per al 26 de juliol que ben aviat es va escapar de control. Barcelona s'omplí de barricades.
  • Creació de la Mancomunitat

    Creació de la Mancomunitat
    El govern espanyol es va negar a concedir l'autonomia a Catalunya, però el 1914 la Lliga obtingué del govern la Mancomunitat de Catalunya. Aquest organisme, que era la unió de les quatre diputacions catalanes, esdevingué el primer òrgan de govern català des de 1714. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba i, a la seva mort, per Josep Puig i Cadafalch. Tots dos eren membres destacats de la Lliga.
  • Pistolerisme

    Pistolerisme
    Entre el 1918 I el 1923 els jornalers andalusos van ocupar molts latifundis i es va enfrontar durament amb la Guàrdia Civil. A Barcelona, la lluita entre els obrers de la CNT i els patrons, que tenien el suport de l'Estat, es va convertir en una autèntica guerra social en la qual moriren empresaris i molts treballadors a mans de pistolers dels dos bàndols.
    El 10 de març de 1923 pistolers a sou de la patronal van assassinar el líder sindical anarquista Salvador Seguí.
  • Period: to

    Dictadura de Primo de Rivera

    La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític autoritari que s'instaura a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
    En una primera etapa establí un Directori militar.
    En l'àmbit polític, es creà la Unión Patriótica.
    En el terreny colonial, al 1925, que acaba amb la derrota del líder rebel Abd el-Krim i el 1926 la de la Guerra del Marroc.
  • Clausura del Camp Nou (1925)

    Clausura del Camp Nou (1925)
    Primo de Rivera va fer clausurar el camp del FC Barcelona durant sis mesos com a represàlia per la xiulada que una part del públic va dedicar a la interpretació de l'himne espanyol en un partit el 14 de juny de 1925. També va enviar el president i fundador del club, Joan Gamper, a l'exili.
  • Exposició Internacional de Barcelona

    Exposició Internacional de Barcelona
    El recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 s'emplaçà a Montjuïc i suposà la urbanització d'una part de la muntanya : s'hi construïren les torres venecianes, els pavellons de l'Exposició , el Palau Nacional i el Poble Espanyol i s'hi van instal·lar les fonts lluminoses.També s'urbanitzà la plaça Espanya