-
Mort de Carles II d'Habsburg
Va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Va morir l'1 de novembre de 1700, després d'estar dos dies en coma per producte d'una diarrea severa, concloent amb ell la dinastia dels Habsburg. -
Gran Aliança de la Haia
Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, el 7 de setembre de 1701, per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i a l’accessió del seu net Felip al tron dels regnes hispànics. -
Period: to
Guerra de Successió espanyola
Conflicte bèl·lic (1702-1714) originat per l’extinció de la branca hispànica dels Àustria en morir Carles II. -
Pacte de Gènova
Tractat signat a Gènova entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i Eimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe.
Aquest tractat segellà l’aliança de Catalunya amb Anglaterra, nació que es comprometia a desembarcar tropes per secundar l’alçament català a favor del rei arxiduc Carles III o, en tot cas, a fer respectar les constitucions i les lleis de Catalunya. -
Tractat d'Utrecht
Tractat que posà fi a la guerra de Successió d’Espanya. -
Decret de Nova Planta
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella. -
Period: to
Redacció de l'Enciclopèdia
La Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers (Enciclopèdia, o Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis) és una enciclopèdia editada entre els anys 1751 i 1772 a França sota la direcció de Denis Diderot i Jean le Rond d'Alembert. -
Boston Tea Party
Nom amb el qual és coneguda l’acció de protesta que tingué lloc el 16 de desembre de 1773 per part de comerciants nord-americans contra l’administració colonial.
Consistí en el refús de desembarcar al port de Boston un carregament de te de l’East India Company, mercaderia gravada amb una taxa especial. Encara que la Corona i el Parlament britànics el 1767 havien refusat les Townshend Acts sobre altres béns, el te en fou l’excepció. -
Declaració d'Independència dels EUA
Document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual els delegats de tretze colònies angleses d’Amèrica proclamaren llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d’Amèrica. Fou el primer cop que una nació reclamava la igualtat de drets dels homes com a base constitutiva d’un estat. -
Constitució dels EUA
És el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats. -
Reunió dels Estats Generals a Versalles
El 5 de maig 1789 es van convocar els Estats Generals, que van reunir representants dels tres estaments de la societat, el clergat, la noblesa i el tercer estat, per a debatre la complexa crisi financera per la qual estava travessat el país. El tercer estat va començar llavors a reclamar que cada vot fos individual i no per estaments com havia estat fins a aquell moment. -
Assalt a la Bastilla
El monarca, Lluís XVI, no va donar massa importància a aquella iniciativa, que va passar a la reunió dels Estats Generals a Versalles. El 14 de juliol de 1789, molta gent del poble enfadada es va llançar a l'assalt de la Bastilla, una fortalesa real als afores de París reconvertida en una presó, i així va començar la Revolució Francesa. -
Period: to
Convenció Girondina
La Convenció Girondina va proclamar la República el setembre de 1792, i al gener de 1793 va ordenar l'execució de Lluís XVI. -
Primera República francesa
La Primera República Francesa, oficialment la República Francesa, és el nom donat per una sèrie de règims parlamentaris i republicans que es van succeir el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa. -
Period: to
Convenció Jacobina
La Convenció Jacobina va enfrontar els moments més crítics del procés revolucionari i als grups contrarevolucionaris pel que va establir el Comitè de Salvació Pública, el Comitè de Seguretat Nacional i el Tribunal revolucionari, com a part d'un règim basat en el Terror per a reprimir als rebels, contenir la intervenció estrangera i estendre la Revolució. -
Execució de Lluís XVI
El 20 de gener del 1793, Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució. -
Period: to
Convenció Termidoriana
La Convenció Termidoriana va aconseguir arribar en poder després d'un cop d'estat a la Convenció Jacobina. De tendència moderada i favorable a l'acabalada burgesia, es va donar a la tasca de redactar una nova Constitució, per la qual el poder executiu es va posar en mans de cinc persones (El Directori), en tant que el poder legislatiu, al qual només tindrien accés els propietaris, recauria en el Consell dels Cinc-cents i el Consell d'Ancians. -
Cop d'estat de Napoleó
Napoleó Bonaparte fou un general, primer Cònsol.
El 1799 tornà sense el seu exèrcit a França, quan els moderats necessitaven un general per a un cop d’estat que posés fi al Directori, ja del tot inoperant. El 18 de brumari o 9 de novembre de 1799, Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.