Cronologia de les cimeres del clima

By cbofe19
  • Informe Brundtland (1987) – Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (WCED)

    És conegut com a Informe Brundtland, va ser publicat per la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (WCED), presidida per la primera ministra noruega Gro Harlem. Va ser fonamental per introduir el concepte de desenvolupament sostenible, definint com "satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per agarir les pròpies necessitats". Ha guiat moltes iniciatives globals en matèria de medi ambient i desenvolupament sostenible.
  • Cimera de la Terra de Rio de Janeiro – Conferencia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD)

    La Cimera de la Terra (o Rio 92) va ser un punt d'inflexió important en la política ambiental internacional. Es van establir les bases per a l'Agenda 21, un pla d'acció global per al desenvolupament sostenible. Un altre resultat clau va ser la creació de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i la Convenció sobre la Diversitat Biològica (CDB).
  • Cimera de Johannesburg – Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible

    Aquest esdeveniment va ser una continuació de la Cimera de Rio, amb l'objectiu de revisitar els compromisos de desenvolupament sostenible i abordar nous reptes globals. Va servir per consolidar la Declaració de Johannesburgo, on es van reafirmar els compromisos per reduir la pobresa, promoure el desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient. La cimera va posar especial èmfasi en les energies renovables, l'educació ambiental i la millora de la qualitat de vida.
  • Protocol de Kyoto

    Durant la tercera Conferència de les Parts (COP3) a Kyoto, Japó, es va adoptar el Protocol de Kyoto, un tractat per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Els països industrialitzats van acceptar les seves emissions en un 5,2% respecte als nivells de 1990, amb terminis per a cada país. Tot i que va marcar un avanç en els esforços contra el canvi climàtic, el protocol va ser criticat per la manca de compromís dels països en la retirada posterior dels Estats Units el 2001.
  • Cimera de Copenhaguen – COP15

    La COP15, celebrada a Copenhaguen, Dinamarca, va ser les cimeres més esperades per assolir un acord en matèria de canvi climàtic. Tot i les expectatives, no es va aconseguir un tractat vinculant, però va aconseguir l'Acord de Copenhaguen, on es va reconèixer la necessitat global per sota dels 2°C en les temperatures preindustrials.Encara que les discrepàncies entre els països sobre qui havia de fer els majors esforços per reduir les emissions van dificultar un acord més ferm.
  • Protocolo de París – COP21

    La COP21, celebrada a París, va ser un dels moments més decisius per lluita contra el canvi climàtic. Es va aconseguir l'Acord de París, un tractat amb l'objectiu de mantenir l'augment de la temperatura sota dels 2°C respecte als nivells preindustrials i seguir els esforços per limitar a 1,5°C. Aquest acord va ser signat per tots els països del món i va ser un sistema de compromis nacional per reduir les emissions i finançar l'adaptació al canvi climàtic
  • COP24 a Katowice – Polònia

    La COP24 va ser crucial per a la implementació del Reglament de París, establint les directrius per a l’aplicació de l’Acord de París, incloent les normes per a les contribucions nacionals i el finançament climàtic. Aquest acord va ser clau per assegurar que els compromisos dels països fossin transparents i mesurables, i per establir les bases per a la seva revisió periòdica.
  • Cimera de Nova York – Cimera sobre l'Acció Climàtica de les Nacions Unides

    Convocada pel secretari general de l'ONU, António Guterres, la Cimera de Nova York va centrar-se en accelerar l'acció climàtica amb un enfocament en les solucions pràctiques. Durant l'esdeveniment, molts líders mundials van anunciar noves iniciatives per combatre el canvi climàtic. Un dels principals missatges de la cimera va ser la necessitat urgent d'augmentar l'ambició per complir els objectius de l'Acord de París.
  • COP26 a Glasgow – Regne Unit

    La COP26 va ser un altre esdeveniment clau per intensificar les accions contra el canvi climàtic. Es va aconseguir l'Acord de Glasgow, que va demanar als països augmentar els seus compromisos de reducció d'emissions per aconseguir l'objectiu de mantenir l'escalfament global per sota de 1,5°C. També es va centrar en la necessitat d'accelerar la descarbonització de l'economia global i de donar suport als països en desenvolupament en la seva adaptació al canvi climàtic i la transició energètica.
  • COP27 a Sharm el-Sheikh – Egipte

    La COP27 va ser notable pel seu enfocament en la justícia climàtica i la creació d'un fons de pèrdues i danys per a les nacions més vulnerables als efectes del canvi climàtic. La cimera va aconseguir que els països desenvolupats finalment acceptessin la necessitat d'ajudar als països més pobres a fer front als costos del canvi climàtic, tot i que no es van aconseguir avenços substancials en l'ambició de reduir les emissions globals.
  • COP28 a Dubai

    La COP28 va marcar un altre pas en els esforços per abordar el canvi climàtic a nivell global, amb un enfocament en l'acció climàtica. Un dels temes centrals va ser el finançament climàtic per als països en desenvolupament, així com l’augment dels compromisos nacionals per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Un altre tema destacat va ser el pas cap a una economia mundial més verda, amb compromisos renovats per augmentar les inversions en energia renovable i sostenibilitat.
  • COP29 a Azerbaidjan

    La COP29, està tenint lloc a Azerbaidjan, continu amb els esforços globals per combatre el canvi climàtic. S’espera que els països participants treballin en un pla de treball per aconseguir els objectius establerts per l'Acord de París, amb un enfocament renovat en la transició energètica i el finançament de les accions climàtiques, especialment per als països en desenvolupament i aquells que estan experimentant els efectes més greus del canvi climàtic.