Cronologia

  • Carles IV

    Carles IV
    Provenia de la dinastia dels borbons i la monarquia era absoluta (el rei té tot el poder i no té en comte les decisions del parlament o la cort). Carles IV havia declarat la guerra contra els revolucionaris de França perquè la revolució francesa no s'estenes cap a la Península. En un principi estava al·liat amb França → contra Anglaterra on van perdre (derrota de Trafalgar)
    Degut a la derrota entren en crisis.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat va ser príncep d'Astúries i rei d'Espanya. Va retornar a Espanya com a rei i va eliminar la constitució del 1812.
  • Mª Cristina

    Mª Cristina
    Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya i regent d'Espanya (1833-1840).
    Es casà amb el seu oncle, el rei Ferran VII d'Espanya, esdevenint la quarta esposa del rei. D'aquesta unió nasqueren:
    La reina Isabel II d'Espanya. Casada amb l'infant Francesc d'Assís de Borbó.
    La infanta Lluïsa Ferranda d'Espanya. Es casà amb el príncep Antoni d'Orleans.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal durant el regnat de Carle IV.
    El ministre Godoy es va aliar amb Nepoleó i van signar un tractat important, el tractat de Fontainebleau→ permetia l'exèrcit francès travessar Espanya per atacat Portugal. (aliat Anglaterra) Finalment els francesos de Nepoleó van envair Espanya.
  • Motí d'aranjuez

    Motí d'aranjuez
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. Aquesta revolta va ser produida degut a la derrota de Trafalgar.
  • Guerra del francès

    Guerra del francès
    La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa que tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. La Junta Central convoca unes Corts (reunió amb representants del poble) amb la finalitat de fer una constitució de caire liberal (“La Pepa”). Governa el poble, no el rei i el dret a vot. No es va acabar complint degut a la guerra.
  • Isabel II

    Isabel II
    Isabel II va heretar la corona sent menor d’edat el que va fer que hi hagués la regència de Maria Cristina de Borbó.
    Durant la seva regència hi va haver les Guerres Carlines: partidaris de Carles (absolutisme) contra els partidaris d’Isabel (liberals)

    Isabel guanya i implantarà el liberalisme, que té dues corrents Els moderats (de dreta), eren els fidels a Isabel II, volien una sobirania compartida entre el rei i el poble, amb un sufragi censatari molt restringit.
  • Guerres Carlines

    Guerres Carlines
    Les Guerres Carlines foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya. (1833 – 1876)
  • La Gloriosa

    La Gloriosa
    La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de setembre, va ser una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc a Regne d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic
  • Sexenni democràtic

    Sexenni democràtic
    És un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.
  • Amadeu de Savoia (sexenni democràtic)

    Amadeu de Savoia (sexenni democràtic)
    Fou elegit com a nou monarca constitucional, és a dir, rei que regna, però que no governa, l'any 1871. No obstant això, el regnat d'Amadeu I durà fins al 1873, moment en què abdicà en vistes de la manca de suport dels diferents partits polítics, de les revoltes populars decebudes, a més de la Tercera Guerra carlina, que havia estat detonada per la seva elecció com a rei en lloc del pretendent carlí.
  • Primera República

    Primera República
    Règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació l'11 de febrer de 1873 fins al 29 de desembre de 1874. Va ser una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. Els primers onze mesos van haver quatre presidents fins que el cop d'Estat del general Pavía va posar fi a la República proclamada i va donar pas a la dictadura de Serrano. El període va estar marcat per tres conflictes: la 3a guerra carlina, l'aixecament cantonal i la Guerra dels Deu Anys.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la familia dels Borbons a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
  • Alfons XIII

    Alfons XIII
    Va nèixer l'any 1886 a Madrid i va morir el 1941 a Roma. Va ser fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. El seu regnat a Espanya va des del 1902 al 1931.
  • Setmana tràgica Barcelona

    Setmana tràgica Barcelona
    Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.