-
2500 BCE
Egipcis
Els egipcis van començar a observar els astres de manera detallada i van utilitzar aquestes observacions amb finalitats pràctiques. Gràcies a això, van aconseguir desenvolupar un calendari solar que va marcar un punt clau en la història de l'astronomia. -
2000 BCE
Babilonis
Els babilonis van aprofundir en l’observació dels astres, identificant regularitats i moviments peculiars en els planetes, coneguts com "vagabunds celestes". Aquesta acumulació de dades astronòmiques els va permetre dividir el camí del Sol en dotze parts i establir el zodíac, una de les seves contribucions més destacades. -
500 BCE
Grecs
Els grecs van donar un nou enfocament a l'estudi del cosmos, centrant-se en el modelatge geomètric. Van començar a imaginar els elements bàsics que formaven l'univers, abandonant en part les explicacions místiques sobre el cel. Això va portar a la creació de diversos models cosmològics que buscaven explicar l'ordre de l'univers. -
200
Ptolemeu
En aquest període, Ptolemeu va elaborar un important catàleg d'estrelles conegut com El Almagesto. Aquesta obra va definir el rumb de l'astronomia durant segles, fins a l'adopció de les idees heliocèntriques. A més, Ptolemeu va descriure els moviments planetaris mitjançant epicicles i deferents, buscant explicar el que es podia observar al cel sense justificar-ne les causes profundes. -
1543
Nicolás Copérnico
Copèrnic va revolucionar la cosmologia amb la publicació de De Revolutionibus Orbium Coelestium, un tractat fonamental en què va proposar desplaçar la Terra del centre de l'univers i col·locar-hi el Sol. Aquest model heliocèntric va desafiar profundament la visió geocèntrica tradicional. -
1572
Tycho Brahe
Tycho Brahe va descobrir una supernova a la constel·lació de Cassiopea, fet que va posar en dubte la creença aristotèlica en la inmutabilitat dels cels. Les esferes cristal·lines que es pensava que arrossegaven els planetes en les seves òrbites van començar a perdre credibilitat. Tycho va esdevenir el millor observador del cel de l'època pre-telescopi. -
Giordano Bruno
Bruno va publicar Sobre el infinito universo y los mundos, on va defensar amb força la doctrina copernicana. Va proposar que la Terra no era el centre de l'univers i va suggerir la pluralitat dels mons habitables, plantejant que el Sol no era l'única estrella capaç de sostenir la vida. -
Johannes Kepler
Kepler, treballant amb les dades de Tycho Brahe, va calcular l’òrbita el·líptica del planeta Mart, trencant amb la idea grega de moviments circulars perfectes. A partir d’això, va formular les seves famoses lleis sobre els moviments dels planetes, una fita clau en la història de l'astronomia. -
Galileo Galilei
Amb l'ús del telescopi, Galileo va observar la superfície irregular de la Lluna i va estudiar Saturn, detectant la seva forma estranya que després es va identificar com anells. També va descobrir quatre satèl·lits de Júpiter, evidenciant que no tots els cossos celestes giraven al voltant de la Terra. Aquestes observacions van qüestionar l’univers aristotèlic i van reforçar la teoria heliocèntrica. -
Isaac Newton
Newton va publicar la seva obra Principia Mathematica, on va establir les bases de la mecànica i va descriure la força de la gravetat universal. Va demostrar que el moviment dels objectes a la Terra i el dels astres seguien les mateixes lleis naturals, harmonitzant les lleis de Kepler amb la seva teoria gravitacional. -
Finals del segle XIX
Els astrònoms van identificar anomalies en l'òrbita de Mercuri. El seu punt de màxim acostament al Sol, el perihelion, mostrava discrepàncies entre les prediccions de la teoria de Newton i les observacions reals. -
Albert Einstein
Einstein va publicar la teoria de la relativitat especial, on va unificar espai i temps en una entitat coneguda com espai-temps. Aquest descobriment va transformar profundament la comprensió de l'univers. -
Albert Einstein
Amb la seva teoria de la relativitat general, Einstein va proposar que la matèria i l'energia deformen l'espai-temps, causant el que es percep com gravetat. Aquesta teoria va resoldre l'anomalia del perihelion de Mercuri i va obrir la porta a noves prediccions verificables. -
Aleksandr Friedmann
Friedmann, basant-se en la relativitat general, va descriure un univers dinàmic, oposant-se a la idea dominant d'un cosmos estàtic. -
Georges Lemaître
Lemaître va relacionar la teoria d’Einstein amb les observacions de galàxies, proposant la idea d’un univers en expansió. -
Edwin Hubble
Hubble va observar galàxies llunyanes i va establir una relació entre la distància i el desplaçament al vermell de la llum que emeten, confirmant l'expansió de l'univers. -
Arno Penzias i Robert Wilson
Van descobrir la radiació còsmica de fons, una evidència clau de l’origen de l’univers. Aquesta radiació residual demostrava que el cosmos havia evolucionat significativament amb el temps. -
Dicke, Peebles, Roll i Wilkinson
Van interpretar la radiació còsmica com un remanent del cosmos primitiu, donant suport a la teoria del Big Bang. -
Missió COBE de la NASA
La missió COBE va confirmar que la radiació còsmica de fons té petites irregularitats, que es van interpretar com les primeres concentracions de matèria que van donar origen a les galàxies i estrelles. -
Observacions de supernoves tipus IA
Les observacions de supernoves molt llunyanes van aportar evidències que l’univers no només s’expandeix, sinó que ho fa de manera accelerada. Aquest fenomen encara és un dels grans enigmes de la cosmologia actual.