-
660 BCE
Unificacio de Silla
L'etapa final dels tres regnes de Corea va acabar amb la lluita pel predomini quan Silla va aliar-se amb la Xina de la dinastia Tang i en 660 va envaïr Baekje, que va caure poc després de la seva derrota a la batalla de Hwangsanbeol. Muyeol de Silla va morir en 661[1] però el seu successor Munmu, després de derrotar el Japó del període Yamato en la Batalla de Baekgang, que havia enviat una flota amb 40.000 soldats en suport de Baekje en 663. -
Period: 345 BCE to
Los umbrales
Los umbrales de la historia coreana suelen situarse en el año 2333 a. C.,345 cuando el rey Dangun, una figura legendaria nacida del hijo del Cielo6 y una mujer perteneciente a una tribu cuyo símbolo totémico era el oso, fundó el primer reino, llamado Gojoseon, que literalmente significa «La Tierra de Calma Matutina». -
Period: 28 BCE to
historia
Durant els primers segles dC, la confederació dels regnes de Buyeo, Okjeo, Dongye i el Samhan ocuparen la península i el sud de Manxúria. De tots els petits Estats, Goguryeo, Baekje i Silla creixeren fins a controlar la península; aquests són els Tres Regnes de Corea. La unificació dels Tres Regnes, per Silla, el 676 obrí pas al període dels Estats del Nord i Sud, en què la major part de la península de Corea. -
17 BCE
geografia fisica
La major part del territori de Corea del Sud és muntanyenc, la major part del qual no és cultivable. Les terres baixes, localitzades a l'oest i al sud-est, constitueixen només el 30% de la superfície. Al voltant de tres mil illes, la majoria petites i deshabitades, es troben a prop de les costes orientals i meridionals de Corea del Sud. Jeju-do és situada a 100 km al sud; és l'illa més gran del país, amb una superfície de 1.845 km. -
35
cultura i oci.
La tradició de la metal·lúrgia, l'escultura, la pintura i la terrisseria van florir des de temps antics a la península de Corea. Una de les pintures murals més antigues es troba a les tombes reials de Koguryeo, tot i que les més conegudes es troben a la tomba de Ssangyong a Corea del Nord. La dansa i la música folklòriques o autòctones encara sobreviuen, així com instruments nadius, i es presenten en algunes cerimònies o festivals especials. -
75
historia economica
Corea del Sud és una potència econòmica important, amb el dotzè Producte interior brut més gran del món.[2] i el tercer més gran de l'Àsia. Corea del Sud va aconseguir un creixement econòmic molt ràpid a través del model orientat a les exportacions de béns manufacturats, i va ser conegut com un dels Quatre Tigres Asiàtics. Les indústries més importants del país són la indústria de l'automòbil, dels semiconductors, l'electrònica, la construcció de vaixells i la siderúrgia. -
Period: 936 to 984
Corea fue unificada por un emperador
Corea fue unificada por el emperador Taejo de la dinastía Goryeo -
1388
COREA
Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud. Limita amb la República Popular de la Xina (nord/nord-oest) Rússia al nord-est, i Japó a l'est per l'estret de Corea i el mar del Japó; i separat de la República de la Xina (Taiwan) al sud pel Mar de la Xina Oriental. Disposa d'una superfície de poc menys d'un quart de milió de quilòmetres quadrats. -
Joseon
Els primers 200 anys de Joseon foren marcats per la pau relativa i veieren la creació del hangul (alfabet coreà) creat pel rei Sejong el Gran al segle xiv i l'ascens de la influència de confucianista al país. Tanmateix, a les darreries de la dinastia, la política aïllacionista de Corea li feu guanyar el renom occidental de "Regne Ermità". Per finals del segle xix, el país es convertia en l'objecte dels desitjos colonials del Japó, que l'annexà durant l'era Meiji. -
geografia humana
La població de Corea del Sud és de 50 milions d'habitants. La majoria dels sud-coreans viuen en àrees urbanes, atesa la ràpida immigració rural a les ciutats durant l'expansió econòmica de les dècades de 1970 a 1990.[16] La capital del país, Seül, també n'és la ciutat més gran i el principal centre industrial.