-
Period: 878 to 897
Inici dinastia hereditària (Guifré el Pilós)
Inicialment el títol de compte era designat pel rei dels Francs, el qual podia atorgar-lo juntament a altres comtats de la marca. Amb el pas dels anys, el càrrec esdevingué heridetari, per Guifré del Pilós el primer a transmetre'l hereditàriament. -
880
Fundació del monestir de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat de Ripoll, Catalunya. Va esdevenir lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval. -
Period: 947 to 992
Regnat de Borrell II, , nét de Guifré, que atorga la carta de poblament de Cardona.
El va passar junt a la seva esposa Dolça de Provença. La Carta va ser atorgada pel comte Borrell II, va incorporar i va confirmar les clàusules d'una primera carta atorgada pel seu avi, el Comte Guifré el Pilós. Aquesta carta prometia oferir seguretat a tothom qui habités el castell, també va oferir seguretat als familiars de tots aquells. -
985
Almansor destrueix Barcelona
Almansor va ser un militar i polític andalús, cabdill del califat de Còrdova. La seva família era originària de Leme. Va haver-hi una crisi de succesió Al-Andalus i ell va aprofitar la situació per fer una campanya política. Va ordenar a matar al Al-mughira i va dissimular el crim penjant-lo a una viga com si semblés un suicidi. va aconseguir el control militar i arrel d’això, el control de Còrdova. -
988
Borrell II actua com a independent, davant la nova dinastia franca.
A partir de 988 va compartir el govern amb els seus fills Ramon Borrell qui va rebre els comtats de Barcelona, Girona i Osona, i Ermengol el fill meno. Tots dos van començar a governar en solitari a 992, any en que se suposa que va morir Borrell II. -
1023
Fundació del monestir de Montserrat
Al segle XI es va començar a construir el Monestir de Montserrat, no se sap ben bé l’origen, però es creu que van descobrir aquella zona i un abad nombrat Oliba va decidir construir-lo. -
1027
Inici assemblees de Pau i Treva
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades. Passaren als repertoris dels juristes i de la cúria de Barcelona i, mitjançant aquests, a la redacció dels Usatges; altres, sobretot els que eren constitucions o actes de cort, foren inserits com a tals a la compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya. -
Period: 1097 to 1131
Regnat de Ramon Berenguer III el Gran
Va aconseguir el tró després de l’assassinament del seu pare quan només van passar un dies del seu neixament. Les seves relacions amb els sarraïns van ser molt hostils. Com que volia estendre el seu territori va decidir fer uns atacs sense èxits. El seu matrimoni amb Maria Rodrigo de Vivar podiahaver-li donat tota la zona llevantina però uns atacs van interfer-hi en els seus propòsits. Amb això van conquerir València . -
Period: 1131 to 1162
Regnat de Ramon Berenguer IV
Va governar Barcelona després de succeir el seu pare l’any 1331. El Regne de Saragossa era ocupat per les tropes del rei Alfons VII de Lleó, però la Santa Seu va exigí l'acompliment del testament i el lliurament efectiu de les rendes que generaven els regnes que havien estat sota el domini del rei d'Alfons I d’Aragó a les ordes militars. Per tal de tenir un successor, Ramir II d'Aragó es va casar amb Agnès de Poitriers, la qual acabava de tenir no un baró, sinó una dona. -
1137
Ramir II
El rei d’Aragó, cedeix a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, la sobirania del seu reialme en convenir el matrimonin amb la seva petita filla Peronella; Ramon Berenguer IV esdevé príncep d’Aragó -
1149
Ramon Berenguer IV conquereix Lleida, Fraga i Mequinensa
El domini de Ramon Berenguer s’expandeix per Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149) -
Period: 1196 to 1213
Regnat de Pere I el Catòlic
Sobirà de la corona d’Aragó amb comtes principals de comte de Barcelona. Va ser el fill i successor del rei Fons d’Alcast i pel seu testament Pere va heretar Barcelona i Aragó. El 1204 es va fer coronar a roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel. -
1209
Croada franca contra els càtars
Durant la primavera de 1209, el gran exèrcit de la croada, sota el comandament del legat pontifical Arnau Amauri, abat de Cîteaux, es va posar en moviment cap a les terres occitanes. -
1213
Mor Pere I a Muret
La mort d’en Pere I a l batalla de Muret aturà l’aventura occitana dels catalans. Això va fer que hi hagueren les guerres civils i problemes econòmics. -
Period: 1214 to 1276
Regnat de Jaume I el Conqueridor
Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Va començar a regnar a l'edat dels 10 anys assistit pel Consell Reial. -
Period: 1214 to 1276
Regnat de Jaume I el Conqueridor
Jaume II, nascut a València el 1267, amb dinou anys s’havia coronat com a rei de Sicília a la mort del seu pare, el rei Pere el Gran (1285). La mort sense descendència legítima del seu germà Alfons el Liberal, el 1291, va suposar que també es convertís en rei de la Corona d’Aragó. -
1229
Jaume I conquereix Mallorca als sarranïs i és repoblada per catalans
Un grup de prohoms catalans precedits per Jaume I es van reunir a casa de Pere Martell, per preparar la conqueració de Mallorca, que en aquells temps estava conquerit pels àrabs. L’any seguent, el 5 de setembre de l’any 1229 l’estol català surt de Tarragona i conquereix a Mallorca vençent al rei Abu-I-Ulà Idrís Al-Mamun i als moros a la batalla de Portopí. -
1238
Jaume I conquereix València als sarraïns
Començà el 1232. El 1238, tropes catalanes i aragoneses entren a la ciutat de València, que depenia del califa de Bagdad Al-Mústansir bi-L·lah. La conquesta de les darreres places va originar un creuamnet amb Alfons X de Castella, que pretenia conquerir Xàtiva. Però va renunciar després de signar el tractat d'Almirra (1244), segons el qual Jaume I cedia a Castella la conquesta de Múrcia. -
1265
Es crea el Consell de Cent de Barcelona
Era una constitució de govern durant l’antic règim a la ciutat de Barcelona. El seu nom té l'origen al nombre dels seus membres, que eren cent. -
1281
Construcció de les Drassanes de Barcelona.
Les drassanes reials de Barcelona és un edifici militar d’estil gòtic, està construit a la façana marítima de Barcelona, es va començar a construir a finals del segle XIII per ordre de Pere el Gran, des del seu origen es van dedicar per a construir galeres de l’armada del rei d’Aragó. Més tard les drassanes van passar a ser propietat de l’ajuntament de Barcelona. -
1282
Conquesta de Sicília
Sicília tenia una doble ruptura: va tenir conflictes contra els angevins, que posaven els impostos massa alts i l’herència de Federic I, no estabilitzaven el regne. Per poder fer front als angevins, els sicilians van invitar Pere el Gran a reivindicar els drets de la seva esposa, cosa que comportarà la separació en dos regnes. Els dos regnes van estar separats fins l’any 1442 quan el rei d’Aragó va crear el regne de les dues Sicílies, després de conquerir el regne de Nàpols. -
Period: 1291 to 1327
Regnat de Jaume II el Just
Jaume II, nascut a València el 1267, amb dinou anys s’havia coronat com a rei de Sicília a la mort del seu pare, el rei Pere el Gran (1285). La mort sense descendència legítima del seu germà Alfons el Liberal, el 1291, va suposar que també es convertís en rei de la Corona d’Aragó. -
1302
Expedició almogàver a Constantinoble
Moltes de les persones que es van quedar a les terres Sicilianes es van quedar sense feina després del canvi de govern. Va ser llavors quan es va crear la companyia catalana de l’orient. en la qual Roger de Flor els va portar a Constantinoble, i ell i els almogàvers, amb un total de 4.000 soldats, es van posar al servei de l'emperador Andrònic II, lluitant victoriosament contra els turcs a l'Àsia Menor.
Més tard Roger de Flor va ser assasinat i això va provocar l’ira dels catalans. -
1311
Es funden els ducats d’Atenes i Neopàtria a Grècia
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada. A l’edat mitjana, Grècia va sofrir un greu procés de deteriorament per la seva posició geogràfica, aquesta situació va provocar intents de conquesta per parts dels normands. -
1323
Conquesta de Sardenya. Crònica de Ramon Muntaner de l’expedició catalana a l’Orient
En aquell temps l’illa estava influenciada pels genovesos i pisans. Jaume el Just va obtenir la infeudació del Papa. El territori va interesar molt als catalans per: la producció agrícola i ramadera, la situació geogràfica, que va permetir controlar millor la navegació occidental i el comerç, que era més lucratiu. -
Period: 1329 to 1393
Construcció de Santa Maria del Mar
-
1333
“Lo mal any primer” fam i inici de la crisi demogràfica
Durant el segle XIV, fins a l’any 1348, la població catalana va viure una etapa de creixement, tot i que aquesta va començar a remetre a partir de 1333. (el conegut com “lo mal any primer”) quan la falta d’aliments causada per les males collites i la fam van començar a aparèixer arreu del Principat. La causa principal d’això va ser la Peste negra que va affectar molt al món pagès. -
1370
Llibre del Consolat de Mar i primer codi d’usos marítims mercantils a Europa
És un compedi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. D'origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima actual. -
Period: 1396 to 1410
Regnat de Mart l’Humà
Va ser un home de caràcter afable i humanitari (d’ aquí el seu sobrenom “l’ humma”). Mart va regnar en una època força difícil, ja que va heretar el tro quan el seu pare encar no havia sufocat les revoltes definitivament a Sicília. Al 1402, esdevé compte d’ Empúries, que aquest es consagra definitivament com a comtat de la corona. Al final, mor sense desendenci (per tant sense succecor), i és enterrat al monestir de Poblet. -
1412
Els representants de Catalunya, València i Aragó elegeixen el successor de Martí l’Humà
Va ser una reunió entre nou notables, que representaven Catalunya, València i Aragó. Es van juntar per tal de determinar el sucecor de Mart l’ Humà, van decidir finalment a Ferran I, i tal com havien acordat prèviament, tots els estats van acceptar la decisió. -
Period: 1412 to 1416
Regnat de Ferran I
Va ser un rei que va morir molt jove (apenes va morir amb 35 anys) tot i que va aconseguir una gran quantitat de títols nobiliaris. Va morir essent compte de Barcelona el qual només va exercir durant 4 anys. -
1462
Guerra civil a Catalunya i revoltes remences
Va ser un conjunt de moviments revolucionaris que va fer la pagesia a Catalunya contra la reialesa. La causa d’ aquestes revoltes,s’ originen perquè els pagesos volen abolir els mals usos, al final tot s’ acaba amb la sentència arbitral de Guadalupe. Que consistia en pagar 60 sous per mas i s’ abolia qualsevol maltracte o abus senyorial menor. -
1469
Matrimoni de Ferran el Catòlic amb la princesa Isabel de Castella
Denominats com els reis catòlics, el seu matrimoni dona naixement a la monarquia hispànica. Aconsegueixen el tro a través de la guerra de succeció castellana, un conflicte bèlic que es va extendre entre 1475 i 1479. Amb la conquesta del regne Nazari de Granada, Navarra les illes Canàries i alguns territoris d’ Àfrica, van aconseguir el control de els territoris que formen Espanya avui dia.
