civilizacion de europa

  • 650 BCE

    periodes clau

    1.Segle vii aC. Presa de contacte entre els colonitzadors grecs i els pobles ibers.
    2.650-200 aC. Desenvolupament i plenitud de la cultura ibèrica.
    3.Segle iii aC. Guerres Púniques.(seguent apartat)
    4. Revolta ibera de 195 aC. Després de la Batalla d'Emporion, els romans consoliden la presència a la península Ibèrica.
    5. Segle ii-i aC. Procés de romanització, pel qual la població ibera resta sotmesa i la cultura ibera decau progressivament fins a ser engolida per la cultura llatina.
  • 264 BCE

    guerres púniques

    Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
    Per la seva banda, els cartaginesos van anomenar a aquests conflictes "guerres romanes",[2] conflictes que es donaren per mor de l'annexió per part de Roma de la Magna Grècia.
  • 200

    L'art

    Les millors manifestacions de l'art iber són escultòriques, realitzades en pedra i bronze. Les restes conservades en fusta i ceràmica, en ser materials peribles, casi excassos. L'àrea d'expansió de l'escultura ibèrica no és gaire gran, encara que sí molt diversificada. Les seues manifestacions se centren en tres àrees: Andalusia, el centre de la península Ibèrica i el País Valencià
  • 200

    el progrés dels íbers

    L'anomenada cultura ibèrica tingué la seva màxima expansió territorial aproximadament entre la desembocadura del riu Roine i Cadis i abraçava així gran part de la costa mediterrània occidental.
  • 500

    L'economia

    L'agricultura, els cereals van constituir la base de la producció: el blat dur, el mill, el panís, l'espelta, l'escanda i la civada.Una part de la producció es devia panificar, mentre que una altra part es dedicava a la producció de cervesa. Els llegums són el segon grup en importància: la llentia, el pèsol, la fava.El lli era important, tant per l'obtenció de fibres per a fer teixits com d'oli. També la vinya era un conreu freqüent tant pel seu consum directe o la seva transformacio en vi.
  • 500

    La moneda

    Les primeres monedes que empren els ibers per a realitzar intercanvis comercials són les produïdes pels grec Empúries i Roses. Inicialment els ibers empraven la moneda fenícia i grega com a objecte exòtic d'ostentació. S'encunya moneda a Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda de plata. Durant la dominació romana a la Hispània Citerior, la Hispània Ulterior i en poblacions celtiberes s'encunya moneda amb inscripcions iberes.
  • 600

    íberi

    Los iberos1​ o íberos fue como llamaron los antiguos escritores griegos.
    Parece que la lengua es el criterio fundamental que los identificaba como iberos desde el punto de vista de griegos y romanos.
    La primera referencia que se tiene de los iberos es a través de los historiadores y geógrafos griegos.
    Curiosamente, los griegos también llamaban iberos a un pueblo de la actual Georgia.
    Polibio un historiador griego del siglo ii a. C. que vivió un tiempo en la península.