-
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La monarquia romana va ser la primera forma de govern a la ciutat de Roma, fundada per Ròmul i Rem. El poder estava concentrat en un rei, que era el cap de l'estat i l'autoritat màxima. El rei era triat per un consell d'ancians anomenat Senat, però al llarg del temps, el rei va guanyar més poder i es va convertir en un governant absolut donat que el sistema ho permetia.
Va durar fins al 509 aC, quan el rei Tarquini va ser expulsat degut a l'abús de poder i l'opressió percebuda pel poble romà. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Repùblica
La República va ser la segona de les etapes de Roma. Va durar des del 509 aC fins al 27 aC. La seva estructura política era complexa, amb institucions que representaven formes de govern diferents: el Senat (l'aristocràcia), els magistrats (la monarquia), els comicis (la democràcia). La República va ser un període de gran expansió territorial, però també marcat per conflictes interns, com les guerres civils entre faccions polítiques rivals, que van impedir la continuïtat de la República. -
264 BCE
Guerres púniques
Van ser una sèrie de tres guerres entre els anys 264 aC i 146 aC en les que es van enfrontar les dues potencies de la mediterrània occidental, Roma i Cartago. En la primera Roma és va apoderar de Còrsega, Sardenya i Sicília. En la segona Cartago va haver de renunciar a les possessions d'ultramar, entre les quals hi havia la península Ibèrica. En la tercera Roma va destruir la ciutat de Cartago. -
148 BCE
Conquesta de Macedònia
La conquesta de Macedònia per part de Roma va succeir al llarg del segle II aC. Durant les Guerres Macedòniques, Roma va lluitar contra els reis macedonis per establir el seu domini a la regió. Després de diverses guerres Roma va aconseguir la victòria definitiva. Això va portar la incorporació de Macedònia dins de l'Imperi Romà com una província al voltant de l'any 148 aC. A partir d'aquest moment, Macedònia va ser governada com una part integral de l'estructura administrativa de Roma. -
44 BCE
Mort de Juli Cesar
Julius Cèsar va ser assassinat per un grup de senadors romans liderat per Brutus i Casio el 15 de març del 44 aC al Senat de Roma. Va ser apunyalat diverses vegades a causa dels temors pel seu poder polític. La seva mort va desencadenar una sèrie de guerres civils que van portar al final de la República Romana i a l'inici de l'Imperi Romà. -
31 BCE
Batalla d'Àccium
La batalla d'Àccium va tenir lloc el 31 aC entre Octavi (August) i les forces de Marc Antoni amb Cleòpatra. Octavi va guanyar decisivament, provocant la caiguda d'Antoni i Cleòpatra a Egipte. Aquesta victòria va consolidar el poder d'Octavi com a líder indiscutible de Roma, marcant el final de les guerres civils i l'inici de l'Imperi Romà (es a dir el fi de la Republica) sota el seu govern com a primer emperador, conegut com a August. -
Period: 27 BCE to 250
L'esplendor de l'imperi
L'any 27 aC després d'una etapa de greus conflictes socials Octavi August és va proclamar emperador, inagurant l'Imperi i una etapa llarga de pau i prosperitat. Octavi va reorganitzar l'exercit, va instituir un cos subordinat directament de l'emperador i va consolidar les fronteres. Després d'Octavi van governar diversos emperadors amb els quals Roma va arribar al seu esplendor: van aconseguir arribar a la màxima extensió territorial, i van pacificar les poblacions. -
Period: 250 to 476
La crisi de l'imperi
A mitjans del s. III a causa de les constants incursions de pobles procedents del nord, del centre d'Europa i també d'Àsia l'esplendor de l'imperi va començar a debilitar-se. També es van produir crisis comercials i econòmiques molt fortes. L'exercit cada vegada intervenia més en les decisions polítiques i les ciutats van perdre la seva vitalitat: la gent ja no trobava en elles protecció i se n'anava al camp on els senyors de la terra els protegien a canvi de fidelitat. -
395
Divisió de l'imperi
L'any 395, Teodosi el Gran, el darrer emperador que va governar l'imperi sencer, va dividir el seus dominis en dues parts:
-L'imperi Romà d'occident, amb capital a Roma.
-L'imperi Romà d'orient, amb capital a Constantinoble.