-
Primer Congrés Catalanista (1880)
Pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. -
Centre Català (1882)
Encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat -
Segon Congrés Catalanista (1883)
On es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Llotja de Barcelona (1885)
El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i entitats catalanistes, per d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges. -
Memorial de Greuges (1885)
Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. Tot i la mort del rei i la seva conseqüent pèrdua d’eficàcia, el Memorial va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament. descentralitzadores. -
Lo catalanisme (1886)
On establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Per impulsar-les, va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. Però aquesta proposta va fracassar i Almirall va anar perdent suport. -
Lliga de Catalunya (1887)
Es va formar arran les discrepàncies dins el Centre Català, que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Exposició Universal de Barcelona del 1888
La forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Missatge a la Reina Regent (1888)
On demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya -
Reforma del Codi Civil el 1889
On el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Unió Catalanista (1891)
Una nova entitat que coordinava a tos els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. -
Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa(1892)
Un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. -
Crisi del 1898
Amb la pèrdua de les darreres colònies de l’imperi espanyol, va comportar el desprestigi dels partits dinàstics i va posar de manifest la seva ineficàcia. A més, va afegir la consolidació d’una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia. -
Tancament de caixes (1899)
Va ser causat per la crisi provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana per la ineptitud del govern espanyol per aplicar una política regeneracionsta de modernització de l'Estat. Van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador. -
Unió Regionalista (1899)
L’any 1899, davant el fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja i la protesta ciutadana coneguda con “Tancament de Caixes”, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que actuaven com portaveus polítics de la burgesia industrial, van optar per crear la Unió Regionalista, un grup polític que el seu programa incloïa referències regionalistes explicites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Centre Nacional Català (1900)
Paral·lelament, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900), format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura... -
Lliga Regionalista (1901)
Ambdós grups polítics van arribar a l’acord de presentar una candidatura unitària. Va promoure la fusió dels dos grups en la Lliga Regionalista (1901), una nova entitat política que va consolidar la força electoral del catalanisme. Fou el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaren a Barcelona. Fou la primera formació política moderna de l’Estat espanyol, perquè: va provocar el trencament del monopoli de les classes benestants i va dotar-se d’una organització eficaç.