-
PRIMER CONGRÉS CATALANISTA
Valentí Almirall va decidir impulsar una acció política catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística consistia a promoure el Primer Congrés Catalanista, el qual pretenia aplegar diverses tendències, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista -
CELEBRACIÓ DEL MIL·LENARI DE MONTSERRAT
Va tenir un paper important el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques a Vic. Aquest apropament catalanisme conservador va ser liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment. Va comptar amb un òrgan de premsa (La veu de Montserrat) van dur a termes campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat i l’exigència que els bisbes fossin catalans. -
EL CENTRE CATALÀ
Per a que Catalunya es va defensès la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país.
Per altra banda, es va acordar la formació del partit Centre Català, encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil i proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat, i qui va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883). -
SEGON CONGRÉS CATALANISTA
En aquest congrés es va realitzar una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
MITING A LA LLOTJA DE BARCELONA - REDACCIÓ MEMORIAL DE GREUGES
El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, a organitzacions econòmiques de la burgesia, com institucions culturals i entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme, demanava el dret a impulsar la vida regional, i defensava el proteccionisme i el dret civil català. -
PUBLICACIÓ "LO CATALANISME"
Almirall publica Lo catalanisme, on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. Va fracassar i Almirall va anar perdent suport perquè representava un catalanisme republicà i limitava les bases populars. -
FORMACIÓ LLIGA DE CATALUNYA
Arran les discrepàncies dins el Centre Català,es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Josep Puig i Cadafalch, i Angel Guimerà,entre altres, van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana,la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
MISSATGE DE LA REINA REGENT
Va ser una de les iniciatives de la Lliga de Catalunya. , on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil. -
EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA
Almirall s'oposava a aquesta exposició. va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
REFORMA CODI CIVIL
El catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
CATALANISME CONSERVADOR - VIGATANISME
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força al 1890, consolidant un catalanisme conservador. Al llarg de la Restauració, bona part del clero català que s’havia arrenglat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors. -
FUNDACIÓ UNIÓ CATALANISTA
Va proposar la fundació de la Unió Catalanista, una nova entitat que coordinava els grups catalanistes comarcals,per ser una federació i que propagués les idees regionalistes i fer un programa comú.La seva militància era escassa.La Unió va significar el triomf de les tesis per l’obtenció d’un autogovern per a Catalunya.El seu punt més feble fou la tensió dels sectors contraris i els que defensaven la necessitat de convertir aquesta en una organització política per a les eleccions. -
LA TRADICIÓ CATALANA (PUBLICACIÓ)
Però la tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages bisbe de Vic va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i religió; refusava el canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política.En aquest sentit el clero havia de ser protagonista en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
BASES DE MANRESA
Va tenir lloc un dels primers actes de la Unió Catalanista, una assemblea amb l’objectiu d’aprovar les bases.Un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles,definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades i la vinculació de Catalunya amb Espanya. -
CRISIS PROVOCADA PER LES PÈRDUES COLONIALS
Malgrat la voluntat de consens que es pretenia amb una institució com la Unió Catalanista, les divergències foren constants durant tota la dècada, sobretot a causa del caràcter apolític que hom li va otorgar. La crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies; va impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador. -
TANCAMENT DE CAIXES
La frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixesTA, van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.