-
Primer Congrés Catalanista
Valentí Almirall va decidir impulsar una acció política específicament catalana, al marge dels partits d'àmbit estatal.
La seva tasca propagandística va provocar que promogués el Primer Congrés Catalanista. Aquest Congrés pretenia juntar diverses tendències, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista. -
Centre Català
Per a que a Catalunya és defensés la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país es va acordar la formació del partit Centre Català. Aquest partit era l'encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic), de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat i qui va convocar el Segon Congrés Catalanista. -
Segon Congrés Catalanista
El partit Centre Català va ser qui va convocar el Segon Congrés Catalanista, on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Míting a la Llotja de Barcelona
El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i altres entitats catalanistes, per poder aconseguir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges (primer manifest polític unitari del catalanisme, presentat a Alfons XII).
En aquest es denunciava el centralisme, es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. -
Publicació de Lo Catalanisme
Valentí Almirall va publicar Lo Catalanisme on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya.
La proposta va fracassar i Almirall va anar perdent suport ja que representava un catalanisme massa republicà i perquè tenia un component social mes feble que el republicanisme federal -
Lliga de Catalunya
A causa de les discrepàncies dins del Centre Català, es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i sintonitzava millor amb la burgesia i comptava amb diferents polítics, com: Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà.
Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Exposició Universal de Barcelona del 1888
La forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va disminuir. -
Missatge a la Reina Regent
La Lliga de Catalunya va reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. Una de les seves iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent. -
Reforma del Codi Civil
Dins del Missatge a la Reina Regent, demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Fundació de la Unió Catalanista
La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d’organitzar millor el moviment catalanista. La Lliga de Catalunya va proposar la fundació de la Unió Catalanista, una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. -
Publicació de "La tradició catalana"
El 1892, Josep Torras i Bages (bisbe de Vic) va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió. Refusava el canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. El clero havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa
Al 1892, va tenir lloc una assemblea amb l’objectiu d’aprovar les Bases de Manresa, un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola.
Estructurada en disset articles, definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat força limitades (legislació, educació, llengua catalana, carrecs públics catalans exercits per catalans... -
Tancament de caixes
Va haver un augment de les divergències a causa del caràcter apolític de la Unió Catalanista.
Finalment, la crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixes (1899), van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.