-
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres Púniques
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici. -
218 BCE
Arribada romana a Empúries
Els romans envien un exèrcit, que desembarca a Empúries, amb la missió de tallar els subministraments d'Aníbal, que està assolant Itàlia. -
Period: 218 BCE to 507
Romanització
S'entén per romanització d'Hispània el procés pel qual la cultura romana es va implantar a la península ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta. -
197 BCE
Divisió hispànica
Hispània quedà dividida en dues provincies: Citerior i Ulterior. -
146 BCE
Final de les Guerres Púniques
-
134 BCE
Setge a Numània
El setge de Numància va ser l'acció final de la guerra numantina entre les forces de la República romana i les de la població d'Hispània Citerior. -
507
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II. -
Period: 507 to 711
Invasió germànica
Les invasions germàniques a la península ibèrica (o invasions bàrbares) sorgeixen al segle V, en el context de les grans migracions (conegudes com a invasions bàrbares) que van alterar la distribució dels pobles a Europa i van precipitar el final de l'Imperi romà d'Occident. La península ibèrica, en particular, va patir la ruptura de l'organització política i administrativa que l'Imperi romà havia adoptat, a les diferents províncies en què es dividia administrativament Hispània. -
Period: 711 to 1492
Invasió musulmana
Procés polític i militar que al llarg del principi del segle VIII explica la formació i la consolidació d'al-Àndalus, així com la gènesi dels principals regnes cristians medievals peninsulars. -
Period: 1100 to 1499
Formació de la llengua catalana literària
-
1220
Jaume I i l'expansió de la llengua al segle XIII
Jaume I "el conqueridor" té aquest nom per les conquestes que va dur a terme i d'aquesta forma expandre l'idioma. Va conquerir les Illes Balears, Cerdenya i Sicilia. -
1264
La Cancelleria Reial
Va ser fundada per Jaume I d'Aragó l'any 1264, ocupant-se de la redacció de tota mena de documents administratius: certificats, lletres reials o llicències, entre d'altres. El 1276, Jaume I va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí clàssic. A partir de llavors tota la documentació va ser unificada per la Corona d'Aragó. -
1267
Ramon Llull
Se'l considera un dels primers escriptors a usar una llengua neolatina (català), per expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. Se li atribueix la invenció de la rosa dels vents i del nocturlabi. -
1400
Segle d'or
Aquest segle d'or parteix d'una situació en la qual la literatura en llengües romàniques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara madurat en cap llengua romànica. Al final d'aquest segle d'or, la llengua catalana aconsegueix la seua maduresa literària. La immensa majoria dels grans escriptors d'aquest temps són valencians. Alguns autors destacats son: Ausiàs March, Joanot Martorell (Tirant lo Blanch). -
Period: 1500 to
La decadència
-
1501
S.XVI - S.XVIII
La Decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. S'ha dit que la Decadència coincideix amb la castellanització de tota Espanya i la degeneració de les institucions de la Corona d'Aragó després de la unió de les corones de Castella i Aragó . Aquesta castellanització del territori que anteriorment havia format part de la Corona d'Aragó té diversos factors importants, com són la desaparició de la Cancelleria Reial. -
Decrets de Nova Planta
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. -
Period: to
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (la Deacadència). -
Assaig de gramàtica del català modern
En aquesta tasca va tenir una importància cabdal Pompeu Fabra, autor el 1891 d'un Assaig de gramàtica del català modern que va servir per posar les bases de la codificació lingüística que va fer l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1913, amb la publicació de les Normes ortogràfiques. -
Period: to
Segle XX
-
Normativització de la llengua.
A principis del segle xx el català era la llengua majoritària i natural de la gent, però encara no existia un estàndard ni unes normes. Quan es va crear l'IEC es van fer dos encàrrecs a la secció filològica liderada per Pompeu Fabra: sistematitzar unes regles d'escriptura i promocionar el català com a llengua d'ús científic. -
Durant la dictadura
Durant el període franquista (1939-1975), el català va ser exclòs de l'esfera pública i administrativa i va quedar reduït a l'ús familiar i veïnal. El castellà va passar a ser l'única llengua de l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació. -
La recuperació del català
Una nova etapa de recuperació lingüística amb el restabliment. El català serà oficial juntament amb el castellà en aquestes tres comunitats autònomes encara que a Catalunya ia les Illes Balears se'l coneix com a llengua catalana (reconeixent les modalitats insulars pròpies en el cas balear), ia la Comunitat Valenciana com a llengua valenciana. -
El català avui en dia
Avui dia, fins i tot després de l'oficialització del català a l'educació i l'administració pública, la majoria dels mitjans de comunicació usen el castellà, igual que molts de els intercanvis econòmics, mentre que la llengua de la ciència i la tecnologia és bàsicament l'anglès. Tot i això, la recuperació del català en l'educació i la creació de nous mitjans de comunicació en català com TV3, Catalunya Ràdio i nous diaris el coneixement del català ha augmentat en àmbits de la vida social.
