-
Infantesa
Johannes Brahms va néixer al si d'una família d'humil condició. El seu pare, Johann Jakob, tocava diversos instruments, especialment el contrabaix i la trompa, en petites orquestres que animaven la vida provinciana amb concerts en cerveseries i a l'aire lliure. La seva mare, Johanna Nissen, era costurera. La família tenia tres fills: Elisabeth, Johannes i Friedrich. -
El seu caracter de petit
El petit Brahms era un nen tímid i delicat. Escoltava amb fascinació la seva mare quan cantava cançons populars o himnes religiosos amb una veu profunda i suau. Johanna també llegia al nen fragments de la Bíblia i poemes dels romàntics alemanys. Aquestes impressions infantils van deixar una profunda empremta en l'ànima del futur compositor. -
La seva relació amb el professorat, pares, etc.
El seu pare li va donar les seves primeres lliçons de música. Aprofitant una ocasional relació amb el mestre Otto Cossel, Johann Jakob Brahms va aconseguir que aquest notable professor de piano prengués el seu fill com a alumne sense percebre cap remuneració. Johannes tenia aleshores 7 anys i es va dedicar a l'aprenentatge amb serietat i tenacitat. -
Maduresa i reconeixement
Brahms va assolir amb l'estrena de la primera simfonia a Karlsruhe i amb les seves successives interpretacions a Mannheim, Munic i Viena, un dels èxits més grans -si no el major- de tota la seva carrera musical. L'any següent va dirigir l'obra a Leipzig i va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge, honor que va recollir Joachim, ja que Brahms no es va desplaçar fins a Anglaterra. -
Brahms i la seva obra
En el primer període (fins a 1855) hi trobem l'amistat amb Joachim, les seves relacions amb Robert Schumann i l'amor apassionat per Clara Schumann. En aquest període, el Brahms romàntic considerava més important el sentit de la seva obra que la forma. Li agradava l'expressió sincera i els contrastos sobtats. Les seves obres eren senzilles, tendres i el piano va ser el seu principal mitjà d'expressió. -
Obres per a piano
L'estil pianístic de Brahms és molt característic, amb un ús generalitzat de tota l'amplitud del teclat i una utilització molt expressiva de les notes greus. És freqüent que la melodia es trobi en veus mitjanes, i solen trobar-se en algunes obres esquemes rítmics diferents per a cada mà, cosa que dóna lloc a superposicions molt originals. Brahms va ser un gran virtuós del piano des de ben jove i és per això que dedica gran part de la seva vida a escriure per aquest instrument. -
Música orquestral
A diferència del que va succeir en la música de cambra, Brahms es va acostar al gènere simfònic amb molts dubtes, intimidat per l'exemple de Beethoven, i gairebé totes les seves obres pertanyen al període de maduresa del compositor. Per això, les seves primeres obres orquestrals s'aparten del model de les simfonies de Beethoven, com succeeix en la Serenata nº 1 en re major op. 11 (fruit de l'aplicat estudi de les partitures clàssiques a Detmold). -
Cançons
Brahms va compondre cançons per a veu i piano al llarg de tota la seva vida i és un dels representants més importants del corrent del Lied alemany. Gairebé totes elles són cançons no agrupades en cicles, amb excepcions com el cicle de La Bella Magelone, op. 33 o les Cançons gitanes op. 103. Cançons de Brahms es caracteritzen per la riquesa de la seva harmonia, una perfecta unitat entre text i música, i encara que trobem una immensa varietat, -
Danses hongareses
Les danses hongareses (en alemany, Ungarische Tänze), és un grup de 21 alegres danses, basades majoritàriament en temes hongaresos. Les danses 11, 14 i 16, són originals. Duren entre un i quatre minuts. Brahms originalment les va compondre per a piano a quatre mans, i després va arreglar deu d'elles per a piano sol, i algunes altres (1, 3 i 10) per a orquestra. Altres compositors, notablement Antonín Dvořák, han orquestrat les altres. -
La seva mort
Johannes Brahms va morir a Viena el 3 d'abril de de 1897.
